A Shenzen, el director Stefano Massini ens mostra una fàbrica xinesa on quatre treballadors són posats a prova en una entrevista que, en bona part, transcorrerà només en la imaginació de l’espectador.
Sinopsi
Signa el text Stefano Massini, un dramaturg italià, director artístic del Piccolo Teatro de Milà, que es caracteritza per produir uns textos de caràcter polític que van trobar la màxima expressió en la peça Lehman Trilogy, vista en escenaris d’arreu del món i posada en escena pel mateix Roberto Romei al Grec 2016. El tàndem autor/director repeteix ara amb un muntatge que representa una crítica a un món laboral proper a l’explotació, amb sous baixos, poc descans i contractes precaris. Sí, Massini ens parla d’unes condicions massa habituals encara a les fàbriques xineses però, de fet, converteix la Xina en un símbol per parlar-nos d’un món globalitzat en el qual les empreses i el capital han acaparat tot el poder i han deixat treballadors i població en una situació d’indefensió. Aquesta indefensió s’exemplifica perfectament en l’entrevista en la qual una examinadora sotmet quatre treballadors, als qui adreça atacs i agressives qüestions que ells reben en silenci. I és que les quatre cadires que veureu en l’escenari, absolutament nu i sense ni un sol element d’attrezzo, són buides, de manera que és el mateix espectador, assegut al voltant de l’escenari, qui ha d’imaginar les respostes i defenses d’aquests éssers silenciats. El públic, doncs, és qui ha de crear les respostes, positives o negatives, imaginar els gestos i les mirades dels treballadors i fer visibles en la seva ment els papers, les plaques o els llapis de colors a què es refereix l’actriu protagonista. I és que les paraules que pronuncia i la seva interpretació són l’únic element a l’abast d’un espectador que, convertit en còmplice del dramaturg, acull en la seva pròpia ment bona part de la representació.
