Sinopsi
El nou projecte de La Veronal es desplaça fins a la ciutat italiana de Siena per iniciar una reflexió sobre el cos humà. Itàlia, bressol de l’Humanisme i de l’Antropocentrisme Renaixentista, ens dóna les claus per aprofundir en l’estudi de la importància de l’ésser humà i del cos com a icona contenidora del significat de persona.
Un dels pilars amb que ha treballat La Veronal per intentar entendre tots aquests conceptes és Pier Paolo Pasolini i la seva idea del cos humà com a reflexió intel·lectual i política, ja que s’ha arribat a dir que Pasolini va ser “l’últim humanista italià.” A l’obra de Pasolini es reflecteixen algunes de les idees que l’individu ha desenvolupat sobre si mateix, des de la dicotomia entre el cos i l’ànima que postula la filosofia cristiana fins a la figura de l’home com a mesura de totes les coses, tan present des de l’art en el Renaixement fins als principals moviments artístics contemporanis de la transavantguarda italiana. I és en aquest sentit que l’obra de Pasolini, tan vinculada a allò humà, serà referent per construir un “assaig agonístic” sobre la centralitat del cos en escena.
