Sinopsi

La companyia Ça Va, que investiga ens els límits del llenguatge de les arts escèniques, presenta Silence, un espectacle que compta amb la col·laboració de diversos col·lectius de Terrassa i que tracta sobre la infància i la la por a la maduresa.

SINOPSI

No és fàcil deixar la llar paterna. Tampoc ho és acceptar tot allò que comporta fer-se gran. Seria fantàstic poder escapar i alliberar-se d’aquest pes tan dur. Silence interroga aquest desig. Es capbussa en aquestes fantasies i en tot allò que les fa possibles.

Perquè, quan el món se’ns fa inassumible, necessitem reinventar-lo, pensar-ne un altre: manejable i atractiu. Però, i si en l’intent, acabem anunciant un món pitjor que el que ja és dolent? Quina forma poden tenir tals espais de contradicció? Hi seguim creient?

Silence col·loca la infància i la infantilització en l’espai mític del País-de-Mai-més de Peter Pan. En aquest espai hi viu una tribu de nens fugitius (un grup de nens i un adult infantilitzat, el que ara podria ser un millenial). Ells regeixen aquest món fantàstic i fan el que volen amb ell i en ell.

Fins que un dia, en aquest món idíl·lic hi arriba per error un autobús i hi deixa quatre ancians. Els joves habitants els tractaran com qualsevol altre element del seu món: com un joguet. Però de sobte un dels quatre vells mor. I la tragèdia entra en escena.

Silence sorgeix de la col·laboració amb col·lectius de Terrassa i posa al centre de la reflexió als infants, que prendran la paraula i conduiran majoritàriament l’espectacle.

Sinopsi

La companyia Ça Va, que investiga ens els límits del llenguatge de les arts escèniques, presenta Silence, un espectacle que compta amb la col·laboració de diversos col·lectius de Terrassa i que tracta sobre la infància i la la por a la maduresa.

SINOPSI

No és fàcil deixar la llar paterna. Tampoc ho és acceptar tot allò que comporta fer-se gran. Seria fantàstic poder escapar i alliberar-se d’aquest pes tan dur. Silence interroga aquest desig. Es capbussa en aquestes fantasies i en tot allò que les fa possibles.

Perquè, quan el món se’ns fa inassumible, necessitem reinventar-lo, pensar-ne un altre: manejable i atractiu. Però, i si en l’intent, acabem anunciant un món pitjor que el que ja és dolent? Quina forma poden tenir tals espais de contradicció? Hi seguim creient?

Silence col·loca la infància i la infantilització en l’espai mític del País-de-Mai-més de Peter Pan. En aquest espai hi viu una tribu de nens fugitius (un grup de nens i un adult infantilitzat, el que ara podria ser un millenial). Ells regeixen aquest món fantàstic i fan el que volen amb ell i en ell.

Fins que un dia, en aquest món idíl·lic hi arriba per error un autobús i hi deixa quatre ancians. Els joves habitants els tractaran com qualsevol altre element del seu món: com un joguet. Però de sobte un dels quatre vells mor. I la tragèdia entra en escena.

Silence sorgeix de la col·laboració amb col·lectius de Terrassa i posa al centre de la reflexió als infants, que prendran la paraula i conduiran majoritàriament l’espectacle.

Fitxa artística
Enllaç copiat!