L’òpera és el punt central d’aquest espectacle de la performer i coreògrafa poloneso-canadenca Ramona Nagabczyńska. Per tal de parlar-nos de les veus femenines, s’endinsa en l’òpera –una forma d’art performatiu que s’ha mantingut gairebé inalterada durant segles.
La directora diu...
Tendim a associar les veus amb l’esfera simbòlica; amb significats assignats als sons. Oblidem que són la manifestació d’uns atributs físics complexos. Les veus que escapen de l’ordre simbòlic van més enllà de les convencions: no vol dir que no existeixin, només que hem perdut l’habilitat d’escoltar-les. Les pràctiques tradicionals de cant femení han trobat el seu equivalent dominant en les àries operístiques virtuoses creades per compositors mascles. És aquí on l’èxtasi de la veu original es barreja amb la refinada propaganda d’un ordre nociu.
L’antiga pràctica grega de l’aischrologia, basada en l’ús del llenguatge obscè, va sorgir dels rituals femenins. No existeix un equivalent contemporani d’aquesta pràctica –més aviat el contrari: les vulgaritats i les referències a la part abjecta del cos són pertorbadores quan provenen dels llavis de les dones.
L’aspecte polític de la veu humana es defineix no només pel significat de les paraules pronunciades sinó també, en igualtat de condicions, marcant la presència física de cossos específics.
_Ramona Nagabczyńska
