Sobre el fenomen de les feines de merda

La Calòrica és sinònim de feina ben feta i bon teatre. Fa temps que ho demostren i, el que és més difícil, són capaços de mantenir-se en un altíssim nivell. Sempre tintats pel seu món i el seu humor particulars.

En aquest espectacle, els actors expliquen males experiències laborals. Ho fan sempre des del llindar de la realitat i la ficció amb un personatge proper al grau 0. Però no us penseu que veureu monòlegs. Els altres actors col·laboren fent tota mena de secundaris que ajudaran a crear un univers que bascula entre l'humor i la crítica social.

No sóc una persona que riu fàcilment veient obres de teatre. Somric amb complicitat però no ric. Doncs bé, amb aquesta obra em vaig descobrir rient en diversos moments. Encomanat per les rialles generalitzades de tot el públic i per l'encert de totes les situacions plantejades. Agafen el concret i, a les seves mans, esdevé universal.

L'únic que m'ha deixat un pel fred és acabar amb la sensació que tot el que expliquen, d'alguna manera o una altra, tothom ja ho sabia i potser esperava un pas més enllà que no arriba mai. De totes maneres, fer crítica sobre les feines de merda és fàcil; fer-la bé (com ho fa la Calòrica) no tant.

A La Calòrica tenen molt clar què és una feina de merda. No només parlem d'aquelles feines poc dignes o amb un sou baix, parlem d'avorriment laboral, de paranys de tota mena, d'aquella incòmoda sensació d'estar atrapat a una roda sobre la qual no tenim cap mena de control... I com que el tema és dur i complicat ells han decidit explicar-lo amb humor i ironia, perquè no cal posar-se seriós per fer bona crítica, ni cal que ens posem a plorar per afrontar els problemes. Amb un ritme excel·lent i unes interpretacions fresques i molt treballades, Sobre el fenòmen de les feines de merda posa sobre la taula diferents exemples que ens sonaran esfereïdorament propers.

Una obra per riure i reflexionar, no us la perdeu!

Més informació

Per primer cop veiem treballar a la companyia "La Calòrica" i es per nosaltres una agradable descoberta.

Amb aquesta "Sobre el fenomen de les feines de merda", ens van atrapar des del primer segon de la representació, quan surt un dels actors a explicar un acudit que sembla ser és força antic i conegut i a partir d’aquí, ja amb gairebé tots els components de la companyia a escena es disparen una sèrie de reflexions als espectadors, per tal de què s’adonin realment del que veritablement els fa riure.

La meva crónica aqui.

La premiada companyia La Calòrica (Premi Quim Masó 2014, Premi Adrià Gual 2012, Premi del jurat i del públic Escènia 2010) comença, a poc a poc, i de forma molt merescuda, a fer-se un nom en el circuit de teatre independent. Amb dramatúrgia de Joan Yago i Israel Solà en la direcció, com és habitual, en aquesta ocasió han posat al punt de mira la precarietat laboral i els llocs de treball prescindibles, inútils o estúpids que la generació més jove està patint a causa de la crisi. L’espectacle és molt divertit, té bon ritme i un bon grapat d’idees enginyoses. Solà extreu dels seus actors la màxima comicitat i dota d’un dinamisme molt fresc totes les transicions amb números musicals i d’altres composicions escèniques. El que li podríem retreure, tot i les seves virtuts, és el seu esperit endogàmic. Les experiències (hilarants i lamentables) que parodien els esquetxos estan escrites, gairebé en la seva totalitat, des del punt de vista d’actors i actrius que malviuen amb aquestes feines complementàries. S’hauria agraït obrir el ventall, ja que, suposadament, el muntatge aborda un tema que afecta a tothom (no només als artistes) i, per tant, seria interessant veure-hi representats també als periodistes, arquitectes, psicòlegs o professors que s’han vist en situacions similars. Malgrat això, el talent de l’equip està, en certa manera, per sobre d'aquesta circumstància i la seva mala llet retratant situacions patètiques resulta una veritable delícia.

I la conya fina sempre ve de gust. Amb un text de Joan Yago a partir d'un article del antropòleg David Graeber (castigat als EEUU), els de La Calòrica, dirigits per Israel Solà han trenat una peça divertida i punyent, desmarxada i a la vegada endreçada. ¿Perquè un bibliotecari substitut, que al no tenir la clau d'entrada a l'ordinador, no pot ni deixar ni recollir llibres, fa la "seva feina" amb la polla fora de la bragueta? És normal que una classe de natació la doni una substituta que no sap nedar? No us hi amoïneu, la major part de feines a que es pot accedir són unes feines de merda, o sigui que tan és si les feu amb normalitat o amb el pardal fora ls pantalons.

Al Teatre Tantarantana la companyia La Calòrica hi presenta el seu nou espectacle, Sobre el fenomen de les feines de merda. La Calòrica és una companyia de teatre independent que neix l’any 2010 i que està formada per un grup de llicenciats de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Sobre el fenomen de les feines de merda és un recull d’esqueixos teatrals, inspirats en un article publicat per l’antropòleg nord-americà David Graeber (On the phenomena of bullshit jobs). Es tracta d’un text escrit per Joan Yago i dirigit per Israel Solà. Yago i Solà, en les seves obres, sempre solen tocar temes com la insatisfacció i la frustració, treballat des d’un punt de vista irònic i divertit.

Els actors Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius i Júlia Truyol són els encarregats d’interpretat alguns dels personatges que es troben davant d’aquestes feines, com la d’una socorrista que no sap nedar, la d’un bibliotecari que no se li permet deixar llibres o el d’un curs intensiu per fer de Para Noel. Bones interpretacions per part de tots els actors, que s’endinsen dins dels seus papers fent creïbles els seus personatges.

En definitiva, una comèdia divertida d’històries breus, intenses i originals, per passar una bona estona. Una crítica des de l’humor de feines que no tenen gaire sentit i que possiblement, molts de nosaltres coneixem de ben a prop.

Com es diu en algun moment de l'obra, tothom vol una feina però a ningú li agrada fer-la. De totes maneres, hi ha feines i feines... i en aquest espectacle es parla de les més inútils, absurdes i improductives, amb la intenció d'acabar demostrant que el mercat laboral està format, en un percentatge més alt del que podria semblar, per ocupacions prescindibles. En definitiva, una bona manera d'observar com el sistema malgasta esforços, diners, coneixements i habilitats, segurament amb l'obscura intenció de que el mateix sistema segueixi funcionant i alimentant-se de les seves pròpies absurditats. La companyia La Calòrica sintetitza molt bé el tema a través de quatre esquetxos i alguns petits monòlegs introductoris. Potser es troben a faltar situacions, fins i tot més absurdes que les mostrades, però no es pot negar que el muntatge compleix abastament la funció de divertir. Moments com el de la classe de natació o el de la instrucció dels Santa Claus són realment impagables, i és just reconèixer que en això hi tenen molt a veure la dramatúrgia de Joan Yago i la direcció d'Israel Solà, que aconsegueixen donar agilitat i ritme a tot el conjunt. Totalment recomanable per a tots els que alguna vegada s'han trobat en situacions similars, però també per a tots els que aprecien un teatre fet amb imaginació, autocrítica i intel·ligència teatral.