Sinopsi
La reconeguda coreògrafa Sol Picó ens ofereix una oportunitat única dins el cicle Dansa Ara de La Pedrera per compartir amb ella una conversa coreogràfica. Descobrirem com i d’on s’inspira, ens donarà algunes claus dels seus moviments, la veurem ballar i beurem amb ella una copa de vi, en un ambient distès i especial que ens aproparà la dansa de la Sol des d’un punt de vista diferent.
Com si ens parlés des de casa seva o des de la seva sala de treball, gaudirem de la seva dansa, la seva experiència, les seves anècdotes i la seva visió de l’art i la vida.
LA COREÒGRAFA
Coreògrafa i ballarina resident a Barcelona, Sol Picó domina la dansa clàssica, espanyola i contemporània. Disciplines que es poden sentir en la seva feina coreogràfica, tot i que emmarcades en l’expressió més contemporània de la dansa. Va formar la seva primera companyia Danza Robadura al 1988 però és amb la companyia que porta el seu nom, la Sol Picó Compañía de Danza nascuda al 1993, amb la que ha desenvolupat el seu personalíssim segell que es fa notar tant en el seu llenguatge creatiu i interpretatiu com en el nom de les seves obres. Razona la vaca (1995), E.N.D. (Esto No Danza, 1998), D.V.A (Dudoso Valor Artístico, 1999), Bésame el cáctus (2001), La divadivina, Barbie Superestar (2003), La prima de chita (2006), Las Doñas (2007), Sirena a la plancha (2008), El llac de les mosques (2009), Matar al bicho (2010), Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya (2011), Memorias de una pulga (2012) o One-hit wonders (2014), peça commemorativa del 20 anys de trajectòria de la companyia, són alguns exemples i alguns muntatges d’aquesta creadora.
El curtmetratge dirigit per Octavio Masia i ella mateixa, El 64, cortometraje de danza en un autobús i el vídeo-dansa No Paris del realitzador Joan Pueyo, entre altres, completen una carrera en la que no falten els premis (com el Premi Max de les Arts Escèniques que ha obtingut en diverses ocasions o el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya al 2004).
