Sinopsi
Un parc urbà on diversos personatges hi deixen perdre el seu temps. El temps passa, passa de llarg, fins que de cop alguna cosa fa que s’aturin, que observin, que prenguin consciència d’ells mateixos i decideixin actuar, fer alguna cosa. Un personatge estrany ha aparegut al parc, s’ha creuat amb ells i els mira directament als ulls. És això el que activa l’alerta i no saben ben bé perquè. Tots aquests personatges acabaran confluint en una nit, la nit on aquest parc acabarà en flames. Unes flames que ho cremen tot per tal de poder tornar a començar.
Soliloquejar és fer verb el soliloqui. Activar, fer moure i donar vida al discurs estancat dins el cervell. Un concert de personatges. Un conte urbà. Una història coral i polifònica situada a la ciutat. Una ciutat contemporània on la individualitat és la norma i la idea de colectiu no cala. Una ciutat que podria ser un parking. Un incendi que podria ser una salvació. Personatges plens de coses per dir però sense saber com ni on fer-ho. Personatges aparcats en un racó de la ciutat. Violència continguda dins uns cossos dòcils que desitgen abraçades. Abraçades que transformen el monstre en una flor i l’ocell en una bèstia. Això és Soliloquejar amb algú, la resta és silenci.
