Solitud a Stromboli. Somnis, Signes i Símbols

Fa poc més d’un segle, les dones podien ser les protagonistes de les novel·les escrites per homes. Si les escrivia una dona havien d’utilitzar un pseudònim per poder sortir a la llum. Avui, Caterina Albert no necessita el seu nom original. Tots sabem que al darrera de Víctor Català hi ha una gran escriptora. Podríem dir que Solitud a Stromboli és una obra femenina ja que són dones les protagonistes de les dues obres comparades com ho són també la directora, la guionista, la dramaturga i la intèrpret. Ningú dubte ja de la capacitat de la dona per escriure, crear, dirigir i interpretar.

Imma Colomer dirigeix en aquesta ocasió una conferencia magistral teatralitzada molt original amb dramatúrgia de Núria Casado. La idea i el text són de Rosa M. Delor, especialista en literatura catalana contemporània que havia elaborat una teoria sobre la similitud entre Solitud, la novel·la de Victor Català i Stromboli una pel·lícula que Roberto Rossellini va dirigir 50 anys més tard. Segons aquesta idea, Rosellini havia llegit Solitud (Solitudine) i va crear una trama, una protagonista (Karin) i una situació molt semblant a la historia de la Mila.

Fina Rius és la professora que amb la seva veu, el seu moviment i els mitjans audiovisuals actuals va desenvolupant aquesta teoria mostrant totes les semblances entre la novel·la i la pel·lícula. Com aquelles conferències ben estructurades, Fina Rius, amb l’expertesa d’una gran ponent, és capaç de mantenir l’atenció tota l’estona, canviant el ritme, introduint fotografies comparatives de la pel·lícula amb l’obra recentment representada, una taula amb les semblances entre una i altra i tota la informació possible per demostrar-nos que realment Rossellini havia llegit Solitudine i s’havia inspirat en ella per dirigir Stromboli.

Un gir teatral quasi al final introdueix aspectes personals de la conferenciant i un tema molt sensible en el món acadèmic i científic i que dona a l’obra el punt que ha de donar el teatre: actualitat, crítica i denuncia. M’he quedat amb ganes de torna-la a veure.

Tornem de nou a la Sala Atrium, Aquest cop amb una proposta de l’Imma Colomer que ha dirigit a Fina Rius en aquesta obra “Solitud a Stromboli”. Es una conferència teatral sobre la relació de “Strómboli” de Roberto Rossellini i “Solitud” de Caterina Albert (Victor Català).

A l’escenari tenim únicament a Fina Rius que per un costat ens du a terme directament la conferència amb algun apunt personal. He de dir que la part inicial de la conferència sobre el llibre i la pel·lícula he entrat fàcilment. Però de mica en mica m’ha tornat una mica pesada. Per contra aquells moments que desconnecta de la conferència m’ha tornat a l’obra.

El personatge m’atrau més amb aquells moments que sembla desorientada, que perd els papers, les ulleres i vol trencar la quarta paret fent que els espectadors siguem els que rebem aquesta conferència. Fins i tot algun espectador s’ha cregut que necessita repliques per continuar.

En l’últim moment de l’obra hi ha un petit trencament en la conferència i ho veus de mica en mica. Sense descobrir del tot per on anirà de moment que apareix l’esquerda i llavors et dóna una petita clatellada si no has estat atent. Un gir molt oportú per finalitzar aquesta obra.

Al final han aconseguit unificar en una sola obra la literatura, el cinema i el teatre en aquesta obra. Aquesta fusió serveix, com diuen inicialment, per reivindicar a Caterina Albert i sembla que ho aconsegueix, però aquesta comparació constant davant les presentacions de Power Point queden a vegades pesades. En el seu conjunt m’ha agradat però he estat pendent del rellotge més d’una vegada i no pel toc de queda.

Si s’ha llegit Solitud, heu vist Stromboli segur que us agradarà aquest muntatge. A més el treball actoral de Fina Rius no es pot deixar de celebrar. L’únic personatge que tenim l’interpreta Fina Rius, però veiem diferents cares d’ell, Puc dir sense por d’equivocar-me que hi ha parts molt emocionals, d’altres que et transmet un despistament que sembla propi,

Si voleu llegir la resta de la meva opinió.. a l'enllaç