Sopar amb batalla - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Sopar amb batalla és una comèdia on podreu veure aflorar el pitjor, el més grotesc i el més hilarant de set personatges que només tenien previst sopar, passar-ho bé i riure una mica. Torna l’èxit de Jordi Casanovas amb un repartiment encapçalat per Júlia Barceló, Peter Vives, Jordi Coll o Francesc Ferrer, entre altres.

Sinopsi

Tots amaguem secrets. Petites o grans mentides. Traumes que no volem revelar o defectes que creiem que no hem de mostrar. Tots amaguem alguna cosa. Necessitem fer-ho per sobreviure en societat. Per fingir que qui ens cauen malament ens cauen bé. Per evitar la confrontació i les baralles. Però hi ha cops que un ja no pot fingir més. En algunes ocasiones, aquella part interior nostra que potser voldríem mantenir oculta decideix sortir, sense que hi puguem fer res, sense que puguem aturar-la. Aquella part animal, irracional, incivilitzada. Aquella part que ens avoca a la batalla. Al voler acabar amb el que no pensa com nosaltres. Que ens porta a posar contra les cordes, fins i tot, a les persones que estimem.

La Cris i el Dani són una parella que creuen que la sort els somriu. S’estimen, acaben d’estrenar una casa de somni aïllada dels sorolls i dels perills de la ciutat i estan a punt per fer el pas d’iniciar una família. Però avui han convidat als amics d’ella. I els amics d’ella tenen una cosa molt clara: No els agrada gens el Dani. Potser per això desencadenaran una autèntica lluita de tots contra tots, una guerra que els portarà a convertir la cuina i la sala d’estar d’aquesta nova casa en un camp de batalla més real que el que podrien imaginar.

Durada:
105 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 13

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Bogeria compartida

“What is Love? Baby don’t hurt me...” amb aquesta cançó de Haddaway es dona la benvinguda al públic a aquesta història. I quina manera! Movent els peus i entonant aquest èxit dels 80, ja estem de ple en una obra que ja s’albira que serà un terratrèmol en el nostre cap. Prepareu-vos per passar dues hores de riures, que arribaran a les llàgrimes, mentre aneu descobrint els personatges d’un sopar molt especial. Una reunió d’amics per estrenar la llar d’una parella que es convertirà en un camp de batalla on sortiran els veritables sentiments dels uns pels altres, i on serà descobert més d’un secret amagat rere el somriure de l’amistat.

El que comença com una reunió d’amics, aviat es converteix en un text estrambòtic, ple de girs a cada moment on anem descobrint la realitat del caràcter de cada personatge. No sobra ni un, cadascun té la seva peculiaritat i la seva bogeria interior. Un grup format per una colla de persones que representen diferents perfils que podem trobar tots a dins del nostre cercle social. Tot i que sí, segurament, les persones que coneixem no arribaran als límits d’aquests personatges.

El muntatge fa volar el cap més d’una vegada, en un escenari convertit en dues estances d’un mateix habitatge, la sala d’estar i la cuina, es van succeint escenes paral·leles que mantenen al públic passant d’una a l’altra com si es tractés d’un partit de tenis. I més lluny de semblar una estructura que ens pugui confondre, el text i la posada en escena estan tan ben tramats que no ens perdem cap detall. Diàlegs feridors i punyents, veritats enviades com a dards i amb intencions deshonestes que, més enllà de viure un drama ens fan riure a cor què vols. Situacions absurdes i portades al límit que no deixaran indiferent a ningú.

I si el text i el muntatge són de 10, amb les interpretacions ja s’arriba a un altre nivell. Tots, absolutament tots els personatges, tenen el seu moment per brillar i deixar-nos estorats, ja sigui per la sorpresa de les seves revelacions o pels riures incessants que ens provoquen. I la música? Una joia dins d’aquesta producció. No només Haddaway ens serveix d’introducció, sinó que s’infiltra en la trama i ens dona aire i sentit enmig de tota la bogeria que s’està vivint en aquesta casa. A més a més, hi ha una actuació fora de sèrie d’un dels personatges que, cantant, no diré amb quina qualitat, et fa arribar a les llàgrimes pel riure. No us vull avançar res que esguerri la trama, però... “Yo soy tu yegua, tu potrilla....” està destinat a ser un hit musical als vostres caps hores després de sortir del teatre.

Diversió, alegria, bogeria i dues hores de màgia a sobre l’escenari. Una meravella.

14/03/2021
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Amics en peu de guerra

Jordi Casanovas va escriure aquesta obra ja fa onze anys, abans d'alguns dels èxits que el farien més popular (Un home amb ulleres de pasta, Una història catalana, Vilafranca, etc.) De fet, es tracta d'una comèdia salvatge, d'un humor negre molt pujat de to, que l'emparenta amb textos posteriors com Idiota o Mala broma. Aquí, concretament, tenim una colla d'amics que han quedat per sopar, tot i que la vetllada acabarà amb una batalla campal en la que cadascú defensarà les seves raons sense saber que pel camí perdrà moltes més coses.

Com en tota comèdia estripada i un pèl grotesca (s'hi arriba a poc a poc, no us espanteu), les situacions i també alguns personatges perden la versemblança en un determinat moment per passar a una altra fase. Són les regles del joc, i en aquest joc hi val tot. Per tant, no busqueu una coherència a tot ni una visió realista de la situació, perquè si no serà impossible gaudir-ho. I en realitat aquesta és una obra per riure, per passar-ho bé i per evadir-se durant quasi dues hores.

Els actors mereixen, com no, un punt i a part. El repartiment està format per intèrprets joves, però que ja hem vist en moltes altres batalles... mai millor dit. Tots tenen el seu moment de lluïment i tots empasten molt bé amb els demés, ja que per sobre de tot estem davant d'una obra eminentment coral. Tot i així, seria injust no destacar la difícil tasca de Francesc Ferrer -ell està enmig de totes les trames i també de les situacions més complicades-, de la grata sorpresa que ens ha donat Jordi Coll o de la vena humorística -i ben porteña- de Majo Cordonet.

20/03/2021
Mariona Rebull
Teatre Barcelona

Una broma gens innocent

D’aquesta obra en sentireu a parlar. Sopar amb batalla. Sí, ho endivineu, uns amics es reuneixen a casa d’un d’ells per tenir una vetllada agradable. Sí, després els conflicten escalen i van sorgint xafarderies i dimonis del passat. Aquesta vegada però, és totalment diferent. Hi ha riure, sí, però també hi ha suspens i ironia i estratégia. En desborda. Sang i violència. Massa, segurament massa. I també exageració i un pél de manca de versemblança. Podriem dir que aquí se superen límits del ja establert com a gènere “sopar amb amics i familiars”.

La nova obra de Jordi Casanova té la capacitat de mantenir l’espectador captiu durant tota la representació i tan aviat retorçar-lo de riure com d’expectació. Cada escena catapulta a la següent i forma part d’un el·laborat mecanisme narratiu que dona vida a la múltitut de les trames i subtrames que converteixen Sopar amb batalla en una obra hilarant i amb molt de ritme. La representen 7 actors solvents -deixeu-me destacar el paper de Jordi Coll- que ens mostren tant les motivacions més baixes que hi ha darrera una broma com la força que tenen els ressentiments passats encara a dia d’avui. I el millor de tot, un final prou rodó i sobretot digne. És ben bé que no a tot li podem dir amor, no?

14/03/2021
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Tothom a platea ha esclatat a riure, però jo no he entrat

Ja ho vam parlar fa uns dies, volíem tornar al teatre i volíem desconnectar per un moment i riure. Possiblement per aquest motiu vam decidir anar a veure aquesta obra del Jordi Casanovas. Tant per les seves comèdies negres, com pels drames que ha dirigit semblava una bona opció.

Una parella estrena habitatge en el camp i per celebrar-hop conviden al cercle íntim d’amistat d’ella. A partir d’un sopar entre amics que sembla que s’amaguen petites (i grans) mentides, un sopar que hauria de ser tranquil es converteix en una bogeria on sembla que pot passar de tot i que anem cada minut a un esglaó superior.

Amb un inici més que convencional, tot comença a tombat-se. De mica en mica es va accelerant i desencadena en el que sembla un sopar una mica macabre pel camí que va prenent. Successos inicialment dramàtics es converteixen en humoristics.

Com no, també hi ha aquest humor tan característic dels catalans. L’humor escatològic entra en un moment en escena i la platea sembla que se’n va a enfonsar. Les rialles comencen a ser més cridaneres i comencen els comentaris. Mira, mira….

En definitiva sembla que la gent s’ho ha passat d’allò més bé; un divertiment per aquests dies que volem desconnectar. Però jo no he gaudit d’una comèdia com m’esperava (o desitjava). Un gran aplaudiment del públic, ovacionant als actors (que s’ha de dir que ho han fet força bé)

Personalment, i com sembla aquí és la meva opinió, l’obra s’ha fet llarga, hi ha hagut moments en què volia mirar-me el rellotge per veure quan faltava (però impensable treure el mòbil per mirar l’hora). Les situacions massa inverosímils per poder entrar.

Podeu llegir la resta de la meva opinió al següent enllaç

I ara el més important, aneu al teatre i digueu la vostra. Que com sempre això és una opinió personal, una valoració com qualsevol altre, però que vosaltres heu de dir la vostra. #OmplimelsTeatres #CulturaSegura

15/03/2021
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Una bona opció per desconnectar i riure durant una bona estona

En el meu cas, el fet de triar una proposta o altra davant la gran oferta teatral que hi ha al nostre abast, és sempre per diferents motius. Algunes vegades és pel tema, altres per l’autor, pel repartiment , per qui la dirigeix o fins hi tot per l’espai on es representa. Però altres vegades, el que simplement busco és distreure’m, riure i passar-m’ho bé. Després de mesos i mesos sense poder sortir de casa, el que tenia clar era que volia riure. Riure i desconnectar. Possiblement en circumstancies normals, hagués triat un altre tipus d’espectacle, d’aquells que et fan reflexionar i que tant m’agraden, però com us he dit volia riure i passar-m’ho bé, així que vaig pensar que “Sopar amb batalla” era una bona opció.

Era una bona opció per diverses raons, per tractar-se d’una comèdia, perquè l’autor i director era en Jordi Casanovas, un dels autors més propers i prolífics del nostre teatre, i que gràcies a ell que vaig descobrir la sala FlyHard, i perquè hi actuaven alguns actors i actrius que m’agraden molt.

Dit això, la meva recomanació:

La Cris (Mar del Hoyo) i el Dani (Francesc Ferrer )acaben de comprar la casa dels seus somnis. Per celebrar-ho han convidat a sopar a casa seva als amics de la Cris. La idea és passar-s’ho bé, riure una mica, i de passada en Dani vol aprofitar l’ocasió per donar-li una sorpresa a la Cris. Mica en mica van arribant els convidats: en Sergi (Peter Vives) i la Clara (Meritxell Calvo), la Rocío (Majo Cordonet) i una amiga d’aquesta, la Gina (Júlia Barceló), i per últim en Rafa (Jordi Coll). Tot comença a anar malament quan arriba en Rafa, i decideix fer una broma de molt mal gust a tota la colla. De cop i volta el que havia de ser una nit de celebracions i bon rollo es converteixi en una batalla campal sense límits en la que sortirà a la llum totes les veritats i mentides que s’havien amagat entre ells. Tots amaguen alguna cosa. Secrets, enveges, rancúnies i desacords.

Tot i que tots els actors tenen el mateix grau de protagonisme, implicació i lluïment en el seu personatge , m’agradaria destacar la feina interpretativa de l’actor Peter Vives. Ha estat una gran descoberta veure’l interpretar un personatge, amb un registre totalment diferent al que ens tenia acostumats.

“Sopar amb batalla” és una tragèdia còmica d’humor negra. És grotesca, exagerada, hilarant, un joc teatral en el que no podem evitar riure davant de situacions que en un context real no riuríem mai. És una barreja de realisme i surrealisme amb molts girs inesperats. Possiblement no és de les millors textos de l’autor, però us puc assegurar que a mi el muntatge m’ha enganxat i divertit. En definitiva, això era el que buscava.

***1/2

14/03/2021
Joan

Bravo, bravo!!!

04/04/2021
san

Es una comedieta de vodevil escrita para un fin de curso.Me guie por el autor,Jordi Casanovas,pero me defraudo.Enredos absurdos,situaciones de opereta,que si tienes 20 años y eres de risa facil te puede encajar.

28/03/2021
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Que conste que me gusta la comedia teatral y las obras ligeras. Además esta obra tenía el plus de la dirección de JoediI Casanovas que me encanta y me suele flipar todo lo que ofrece.
Pero mira, en esta ocasión no…
La trama llama la atención: un grupo de amigos se reúne para una cena y todo salta por los aires a raíz de una broma pesada.
Puede estar bien, no? Pues personalmente no me ha atrapado. Situaciones absurdas, interpretaciones forzadas, coreografías de batallas kal sincronizadas, un caos que no he disfrutado y que se me ha hecho eterna (deseaba que se acabase ya para salir).
Reconozco que parte del argumento me ha interesado y me he llegado a reír en alguna situación loca.
Pero me ha decepcionado un poco después de los grandes comentarios que habi leído por ahí.
Decepción es la palabra.

26/03/2021
Jordi Casas Duocastella

Un grup d’amics es reuneixen per sopar a casa d’una parella, l’amfitrió vol caure bé als amics de la seva xicota, però una broma d’un dels convidats destaparà totes les desavinences possibles entre ells.
L’obra està anunciada amb Peter Vives i Mar del Hoyo entre el repartiment, però a la funció que vaig anar hi havia uns altres actors en lloc seu, desconec si es tracta d’una substitució temporal. Destacaria la intepretació de Francesc Ferrer d’entre tot el conjunt.
Havia vist obres anteriors de Jordi Casanovas com “Vilafranca” que em confirmaven que és un dels millors autors del teatre català contemporani. En aquesta ocasió es tracta més d’una comèdia pura per un públic ampli, que dóna lloc a moments més histriònics, cosa que en general m’ha deixat una sensació de decepció, tot i que compleix la seva funció d’entreteniment.

17/03/2021
Maria Delriu Gispert

No em considero una experta del teatre però m’agrada molt i hi vaig molt sovint.
Mai m’havia plantejat marxar d’un teatre, evidentment no ho faria per respecte als actors però vaig tenir ganes de que acabés l’obra.
L’acció es reparteix enrte la sala i la cuina, i se solapa de forma constant, sobretot al principi, fet que fa complicada la comprensió de les subtrames que es comencen a originar, a més es força una subtrama nova cada 5 minuts d’obra, suposo que per tal de mantenir-la excitant i divertida però s’aconsegueix el contrari.
Hi ha un parell d’escenes que és cert que són gracioses però en molts altres casos es recorre a l’humor negre i fregant el mal gust per aconseguir la resposta del públic.
Em sap molt de greu aquesta valoració perquè es pot veure que l’equip s’ha esforçat molt per aconseguir estrenar aquesta obra però no la recomanaria en absolut.

15/03/2021
Ángela Calvet Molins

molt divertida, rius de principi fins al final de l’obra, actors tots molt bé en el seu paper l’horari matinal molt còmode.
us animo a veure-la ho passareu
Chachipiruli

14/03/2021
Dolors

Molt divertida! Sessió matinal molt recomanable!

14/03/2021
Lina Renedo Igal

El intèrprets genials. Uns papers molt divertits i un guió molt original. Diversió assegurada. Un 10 per tots els actors i la direcció. Gràcies per fer-m’ho passar tan i tan bé. Súper recomanable

14/03/2021

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

La comedia més negra de Jordi Casanovas arriba al Borràs: ‘Sopar amb batalla’

Sopar amb batalla, la nova comèdia escrita i dirigida per Jordi Casanovas arriba al Teatre Borràs i s’instal·larà del 12 de març al 2 de maig. L’obra, que s’havia d’estrenar ara […]

12 març 2021