Sots l'ombra d'un bell arbre

Quan Ramon Llull va escriure Llibre del gentil e dels tres savis, allà pel 1274, va aconseguir un dels llibres més singulars de l'edat mitjana. En aquesta obra reunia un expert cristià, un de musulmà i un de jueu, i els embrancava en una disputa teològica que finalment acabava amb més aspectes comuns que divergències. Helena Tornero, la mateixa de No parlis amb estranys, s'ha atrevit a actualitzar aquesta història a partir de tres científics que viuen aïllats en una estació internacional i que veuen trontollar el seu món a l'incorporar-se una nova col·laboradora. Evidentment, l'obra segueix el mateix camí de la peça de Llull i reflexiona sobre Déu, sobre la seva existència, sobre la convivència de les religions... I ho fa en català, en castellà i en portuguès, amb vídeos, amb música actual, amb imaginació... i sobretot amb molta, moltíssima ironia. Potser aquest és el punt fort d'un espectacle que no acaba de trobar el punt just i que es dispersa en temes ja de per si enormes i de gran profunditat. A més, no sé si el públic actual va al teatre perquè el facin reflexionar, entre altres coses, sobre el paper i la funció de les religions... Potser sí, però tinc els meus dubtes.

Ens posicionem davant l’obra? Davant les nostres creences? La defensa de 3 religions en un espai totalment diferent.

A la recerca de veure la religió veritable, tenim a una gentil que els diferents savis volen convèncer. No entrarem amb el que pensem de les religions que participen en aquesta obra.

L’obra parteix amb la Trinitat en tot moment. Les 3 religions, amb els seus 3 savis, en un espectacle en 3 idiomes diferents (català, castellà i porturguès).

L’obra ens defineix en un primer moment els diferents personatges, i la seva quotidianitat i l’alteració en la seva vida quan entra la gentil. Un text per reflexionar. Una obra que no para de realitzar-nos preguntes, i no ens acaba de dir quina és la resposta correcta. Ens deixa a nosaltres respondre-les amb les nostres pròpies conviccions.

Una obra....