Stan i Owksy

Diumenge dia 19, a la tarda vam anar a La Vilella per tal d'assistir a un dels actes especials programats per a celebrar la 5a temporada. Es tractava de la lectura dramatitzada de STAN & OWSKY, obra amb la qual es va inaugurar l'actual sala i que nosaltres vam poder veure el dia 1 de novembre de 2013.

És la tercera vegada que escoltem aquest text, total o parcialment, perquè també vam tenir la sort d'assistir a la presentació del llibre on es recull aquest text i el "No country for old myth". Aquesta presentació va tenir lloc en el primer local de la companyia Sargantana al febrer del 2013. Vam poder gaudir d'una petita lectura d'aquest text.

Ens feia especial il·lusió aquesta lectura perquè ens vam poder retrobar amb un dels protagonistes, en Saoro Ferre que ara viu i treballa a València, en una nova etapa de la seva carrera.

Stan (Saoro Ferre) i Owsky (Jordi Pérez), dos fundadors d’una companyia, es troben sols en un teatre aïllat sense res més a fer que esperar que algú arribi i pugui començar la representació. Però la gelada i ben aviat la neu fan cada cop més improbable aquesta possibilitat. És dins d’aquest ambient de solitud i tensió on es desperten tots els dimonis de la relació de Stan i Owsky entre ells i amb el món del teatre.

Frustracions, enveges, necessitats vitals, pors, en definitiva, la corrosió d’una llarga relació teatral sortirà a la superfície amb l’energia d’anys de contenció.

Ens hem tornat a enfrontar amb un text que sembla acabat d'escriure i que ens parla de dues maneres diferents de viure el teatre, Owsky creu en el teatre de qualitat interpretat des de l'ànima i amb uns actors que visquin el teatre, que facin seus els personatges. Stan és més realista, li agrada el mateix tipus de teatre que a Owsky però ha de viure, ha de mantenir una família, i l'única forma és fent que el públic assisteixi a la sala com sigui, sigui interpretant comedietes sense qualitat o tenint en el repartiment “actors de la tele”, que actuïn de reclam.

Hem gaudit de nou d’unes interpretacions magnífiques i en acabar, d’una agradable xerrada.

Si voleu llegir la ressenya original, només heu de clicar en aquest ENLLAÇ