Suite nº4. Do not disturb,amb dramatúrgia i direcció de Jordi Oriol, és la nova creació d’un col·lectiu de dansa-teatre que trepitja escenaris internacionals i que ha aconseguit un prestigi indiscutible.

HOTEL col·lectiu escènic és un col·lectiu que funciona com l’estructura d’un hotel que va transitant per diferents habitacions en forma d’espectacles i en què l’hoste sempre és qui s’encarrega de la direcció, tot obrint la possibilitat d’explorar noves disciplines artístiques a partir del llenguatge principal de les seves creacions: la dansa i el moviment.

Sinopsi

Quan mirem el cel i ens quedem meravellats pel centelleig de les estrelles, admirant com dansa en harmonia l’inexplicable desordre còsmic, i especulem amb l’inconegut: si hi ha vida en altres galàxies, o com pot ser que l’univers no tingui límits i encara estigui en expansió… som com aquells jubilats que, ara que tenen temps, l’ocupen observant una obra a mig fer, en ple procés de creació. I mentre n’especulen el seu resultat, contemplen i escolten el soroll de l’entropia, i com de forma imperceptible tot es transforma.

Tanmateix, si hi ha vida extraterrestre… Si hi ha algú que de lluny s’ha molestat a mirar cap aquí, i s’ha pres el temps de contemplar el nostre procés d’evolució… Si més enllà hi ha una intel·ligència superior que s’ha permès especular sobre el sentit de la nostra existència… de la nostra missió (què diantres hi fem, aquí)… tal vegada els deu pertorbar veure com invertim tant d’esforç per construir el que sembla ser la nostra pròpia tomba.

Edat:
A partir de 12 anys
Sinopsi

Quan mirem el cel i ens quedem meravellats pel centelleig de les estrelles, admirant com dansa en harmonia l’inexplicable desordre còsmic, i especulem amb l’inconegut: si hi ha vida en altres galàxies, o com pot ser que l’univers no tingui límits i encara estigui en expansió… som com aquells jubilats que, ara que tenen temps, l’ocupen observant una obra a mig fer, en ple procés de creació. I mentre n’especulen el seu resultat, contemplen i escolten el soroll de l’entropia, i com de forma imperceptible tot es transforma.

Tanmateix, si hi ha vida extraterrestre… Si hi ha algú que de lluny s’ha molestat a mirar cap aquí, i s’ha pres el temps de contemplar el nostre procés d’evolució… Si més enllà hi ha una intel·ligència superior que s’ha permès especular sobre el sentit de la nostra existència… de la nostra missió (què diantres hi fem, aquí)… tal vegada els deu pertorbar veure com invertim tant d’esforç per construir el que sembla ser la nostra pròpia tomba.

Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 1
  • Dera G
    Teatre Barcelona
Articles relacionats
Tres estacions en dansa

Tres estacions en dansa

Hivern: trobar el caliu en el talent autòcton al Mercat de les Flors  Amb dosis de bruixeria tradicional i contemporània, a Supermedium, Núria Guiu i la coreògrafa noruega Ingri Fiskal, […]

Enllaç copiat!