Talking Heads és una sèrie de monòlegs tragicòmics que Alan Bennett va escriure originàriament per a la BBC. Els monòlegs tracten temes com la mort, la malaltia, la soledat i el sentiment de culpa i estan interpretats per Imma Colomer, Lurdes Barba i Lina Lambert
Sinopsi
NIGHTS IN THE GARDENS OF SPAIN
La Rosemary és una dona solitària el marit de la qual, aficionat al golf, vol que se’n vagin a viure a Marbella, tot i que a ella la idea no li fa gens el pes. Per distreure’s una mica, s’ofereix a cuidar el jardí d’una veïna que acaba de ser arrestada per haver matat el seu marit maltractador. Les dues dones es fan amigues i estableixen una relació molt estreta, però a mesura que la investigació de l’assassinat del veí avança, surten a la llum facetes molt fosques del seu propi marit. L’amiga de la Rosemary mor de càncer prematurament i a ella no li queda altre remei que continuar al costat del seu marit reprimit.
A BED AMONG THE LENTILS
La Susan viu prop de Leeds i està casada amb el vicari del poble; duu una vida avorrida i infeliç i ha de competir amb les feligreses per l’afecte i l’atenció del seu marit, una figura molt respectada a la comunitat. A causa dels deutes que té amb el botiguer del poble, la Susan ha d’anar a comprar a Leeds el xerès que acostuma a beure a discreció, a la botiga de queviures d’en Ramesh, un jove indi amb qui inicia una relació amorosa. La dona del vicari experimenta per fi una certa felicitat, fins que en Ramesh li pregunta si beu pel color de la seva pell o perquè té un problema amb l’alcohol; això fa reflexionar la Susan, que comença a assistir a les reunions d’Alcohòlics Anònims. El vicari pensa que és Déu qui ha fet anar la seva dona pel bon camí, però la Susan sap que és gràcies a en Ramesh que s’ha recuperat i que ni Déu ni el seu home no hi tenen res a veure.
THE HAND OF GOD
La Celia és una antiquària cobdiciosa que té cura dels seus veïns d’edat avançada amb l’únic propòsit d’adquirir a bon preu els mobles i objectes de casa seva quan per fi morin. Una de les seves veïnes, que viu en un casa repleta d’antiguitats, acaba de traspassar, i la Celia està molt disgustada perquè l’anciana ho ha deixat tot a un parenta llunyana del Canadà. Per rescabalar- la, la parenta dona a la Celia una caixa amb algunes de les pertinences de la difunta, entre les quals hi ha el curiós dibuix d’un dit. L’antiquàri està particularment satisfeta d’haver venut el marc del dibuix per cent lliures i d’haver-se desempallegat de la peça, però després descobreix, horroritzada, que el dibuix és una obra perduda de Miquel Àngel valorada en milions, un estudi de la de la mà de Déu del sostre de la Capella Sixtina.
L'obra
Talking Heads és una sèrie de monòlegs que Alan Bennett va escriure originàriament per a la BBC (els sis primers episodis van retransmetre’s el 1988, i els sis següents, al cap de deu anys, el 1998). Aquests monòlegs —interpretats per actors i actrius de primera fila com Penelpe Wilton, Eileen Atkins o Maggie Smith, entre altres— van fer-se molt populars i van traslladar-se a la ràdio i al teatre (l’estrena a Anglaterra va tenir lloc el gener de 1992 al Comedy Theatre, a Londres).
Tot i que les peces aborden qüestions diverses, hi ha alguns temes recurrents, com la mort, la malaltia, la soledat i el sentiment de culpa. Fusionant la comèdia i la tragèdia amb una habilitat diabòlica, Alan Bennett construeix un mosaic d’històries domèstiques sobre la fragilitat humana en un entorn que recorda el Leeds natal de l’autor. Bennett retrata amb un humor molt britànic una sèrie de personatges insignificants —sobretot dones— que s’expressen amb una llengua col·loquial farcida de divertidíssims girs populars. Però, entre el to de les paraules i el que es diu realment a través d’elles, hi ha una escletxa per on s’esmuny l’emoció i es revela furtivament la tragèdia d’unes existències sense futur, que, per no lliurar-se al vertigen del buit i crear la il·lusió de la vida, parlen sense parar.
