Un espectacle inspirat en la sonoritat i els patrons de confecció de les antigues fàbriques tèxtils, així com en les memòries de les seves treballadores i els seus cants. Una celebració del treball col·lectiu, la solidaritat i la sororitat.
Sinopsi
Les barcelonines Tarta Relena, el duet galaicocatalà Los Sara Fontan i les occitanes Cocanha s’han unit per primer cop en format sextet per investigar, compondre i interpretar en directe una obra de nova creació partint de patrons numèrics de fabricació tèxtil com el que dona títol a l’espectacle, antics cants de treball, sons mecànics i narracions basades en testimonis sobre la vida a les fàbriques. El procés de creació ha estat gestat i desenvolupat a Fabra i Coats, en el passat un dels centres principals de producció tèxtil de Catalunya i, avui, una coneguda fàbrica de creació. Tarta Relena, Cocanha i Los Sara Fontan exploren, també, el diàleg entre les seves professions, relacionades amb la creació artística, i les vinculades al tèxtil, dues formes d’habitar el mateix espai en diferents temps.
Reinterpretar els cants de treball de les dones del tèxtil neix del desig de mantenir el fil de la memòria d’una cultura popular rica i poc reconeguda. Traduir els patrons numèrics de fabricació tèxtil en composicions musicals neix del desig de trobar la memòria del fil: el codi intern que marca el ritme —repetitiu i precís— del treball col·lectiu.
Aquest espectacle uneix, per primera vegada, tres duets que comparteixen l’afany d’innovar i repensar: Tarta Relena, que han sacsejat l’univers folk amb una reinterpretació acurada i contemporània del cant mediterrani; Cocanha, que són al capdavant d’un moviment de recuperació de la cultura occitana, que actualitzen amb visió de present i perspectiva feminista, i Los Sara Fontan, que porten un instrument clàssic com el violí a nivells d’experimentació inèdits, explorant tota mena d’estils i emprant-lo en peces de poesia, dansa, instal·lacions museístiques o bandes sonores.
La veu i el ritme són els grans protagonistes d’una posada en escena que parteix d’unitats simples però que, sumades, componen un teixit sonor complex, enèrgic i delicat. Una celebració del treball en comunitat i del cant més enllà dels escenaris: el cant col·lectiu en la vida quotidiana, per compassar els gestos d’una feina, per sentir-se acompanyat o per evadir-se de tot i de tothom.
