Entre el 23 de novembre i el 30 de desembre del 1990, la companyia del Teatre Lliure va representar Terra baixa. Esdevingut el testament escènic de Fabià Puigserver, fundador d’aquest teatre (1938-1991), aquest espectacle consagrava el clàssic en el context de modernització olímpica del país.
30 anys més tard, Roger Bernat no fa una nova versió de Terra baixa, sinó que torna a fer aquell muntatge. En aquella ocasió eren Lluís Homar, Emma Vilarasau o Mercè Aránega els encarregats d’encarnar els personatges. Avui, en canvi, són Enric Auquer, Aina Clotet i fins a 78 intèrprets –6 de diferents per cada representació– que posen a prova les tecnologies de la memòria per reconstruir un emblema.
De la paradoxal estrena del text d’Àngel Guimerà a Madrid el 1896 fins a la versió de Fabià Puigserver, representar Terra baixa ha estat una forma de declarar el poder polític dels imbècils. Ideologies tan diverses com les dels ateneus anarquistes barcelonins de principis del segle xx, la cineasta nazi Leni Riefenstahl, el dramaturg marxista Erwin Piscator o els realities de TV3 (per exemple, El Llop d’Àngel Llàcer), tiren de Terra baixa per matar llops o fugir a la terra alta.
Entre el 23 de novembre i el 30 de desembre del 1990, la companyia del Teatre Lliure va representar Terra baixa. Esdevingut el testament escènic de Fabià Puigserver, fundador d’aquest teatre (1938-1991), aquest espectacle consagrava el clàssic en el context de modernització olímpica del país.
30 anys més tard, Roger Bernat no fa una nova versió de Terra baixa, sinó que torna a fer aquell muntatge. En aquella ocasió eren Lluís Homar, Emma Vilarasau o Mercè Aránega els encarregats d’encarnar els personatges. Avui, en canvi, són Enric Auquer, Aina Clotet i fins a 78 intèrprets –6 de diferents per cada representació– que posen a prova les tecnologies de la memòria per reconstruir un emblema.
De la paradoxal estrena del text d’Àngel Guimerà a Madrid el 1896 fins a la versió de Fabià Puigserver, representar Terra baixa ha estat una forma de declarar el poder polític dels imbècils. Ideologies tan diverses com les dels ateneus anarquistes barcelonins de principis del segle xx, la cineasta nazi Leni Riefenstahl, el dramaturg marxista Erwin Piscator o els realities de TV3 (per exemple, El Llop d’Àngel Llàcer), tiren de Terra baixa per matar llops o fugir a la terra alta.