The Genesis

The genesis, el primer espectacle de la companyia danesa Copenhaguen Collective, arriba a Barcelona després de la seva resen estrena (4 de juliol de 2024) al Baltoppen LIVE de Copenhaguen.
Es tracta d'un espectacle que combina dansa i circ contemporani.

En un escenari buit, i sota la direcció de Patrick King i Johan King Silverhult, una vintena d'artistes de circ i dansa de diferents nacions i cultures (Dinamarca, Austràlia, Perú, Canadà, Regne Unit, Uruguai, Finlàndia, Espanya, Xile, Portugal, Estats Units,  Alemània, Brasil, Irlanda, França), ens regalen moments visualment i tècnicament extraordinaris. Ells són l'autèntic espectacle! Proesa física i virtuosisme dins un paisatge emocional abstracte. Salts, posicions i equilibris fora del comú, verticals, figures impossibles, posicions estàtiques i en moviment, exercicis en solitari i en grup, dansa contemporània i coreografies. Tot executat amb elegància i coordinació.

La música, present durant tot l'espectacle, i la il·luminació, han acabat d'arrodonir aquest muntatge, creant ambients únics.
La música és del compositor Leif Jordansson. Jazz, rhythm and blues, música disco, clàssica, ambiental.
El disseny d'il.luminació de Stefan Goldbaum Tarabini, especialista en efectes especials, ha creat, per una banda, un ambient místic i fantàstic, i per una altra el que ens podríem trobar en un pub o club nocturn.

The genesis és un espectacle que explora les relacions humanes i ens parla de la necessitat que tenim els éssers humans de relacionar-nos entre nosaltres i de com depenem els uns dels altres, demostrant que hi ha moltes coses que una persona no pot fer per si sola.

The Genesis és un espectacle que no s'hauria de perdre ningú.

Forts aplaudiments durant tot l'espectacle.
Un final espectacular.
Tot el públic dempeus no vam parar d'aplaudir durant una bona estona.

The Genesis és el nom del primer muntatge del Copenhagen Collective, un grup de 20 acròbates de 15 països diferents coordinat per Søren Flor, que els va reunir fa 6 mesos aconseguint un espectacular muntatge que no dubto que recorrerà tots els teatres del món.

No sabíem exactament què anàvem a veure i m’he quedat estorada i perplexa al veure un escenari buit amb tots els artistes treballant en diferents figures, individuals, en parella o col·lectives aconseguint  brillants números acrobàtics de tanta dificultat que desafiant totes les lleis físiques, mantenen al públic amb un ai al cor constant.

En algun moment tots els artistes estan treballant simultàniament en diferents figures en moviments espectaculars que no podem veure en detall i ens sembla que ens estem perdent alguna cosa especial.

L’espectacle és tan sorprenent perquè les acrobàcies s’aconsegueixen sense llums de colors, ni vestits vistosos, ni cap element d’ajuda, amb molt poca música que acompanya només alguns moments especials.

És el cos dels acròbates que ens enlluerna pel seu virtuosisme figuratiu i perquè són capaços d’aconseguir un llenguatge corporal d’una gran expressivitat. Hi ha moments d’acostaments, de rebuig i moments d’una gran tendresa. És el llenguatge de la humanitat, de les relacions personals, de les relacions de grups en les que apareix un líder, un combat, una unió que enforteix el grup.

Tot plegat, una meravella que no es pot perdre. Només hi són una setmana

El circ ja fa anys que es presenta sota formes molt diverses, en espais que abans no eren habituals (teatres, places, vestíbuls de museus o altres equipaments) i amb un embolcall més propi d’altres gèneres. The Genesis, de la companyia danesa Copenhagen Collective es representa en teatres i ho fa sota l’aparença d’un espectacle de dansa. Però no ens enganyem... A banda d’unes petites coreografies i uns quants moviments escènics orquestrats, el muntatge és acrobàcia pura. Un seguit de números on les torres humanes, els salts i els exercicis de força es van succeint amb una rapidesa vertiginosa. I tot amb una delicadesa i elegància que el fa molt especial, com si la gravetat hagués desaparegut de l’escenari i els cossos no pesessin ni fessin cap mena de soroll al contacte amb el terra...

The Genesis vol explicar, en certa forma, com es comporta l’individu dins d’una col·lectivitat. Estem condemnats a estar junts, i també és amb la força o l’equilibri dels altres que podrem aconseguir certes metes. Un argument abstracte, i prou ampli, que admet moltes lectures i que sembla més una excusa que un concepte treballat d’antuvi. Per això sorprèn l’escena en que una de les acròbates apareixerà coberta amb una capa de lluentons, molt lluny del vestuari estrictament negre que envaeix tota l’escena. Ens volen explicar alguna cosa en concret? Ens hem perdut quelcom abans d’aquest moment? Sigui com sigui, l’espectacle es veu amb gust i farà les delícies de tots aquells que saben apreciar un bon número circense... encara que sigui un pèl allargat.

Un món globalitzat en què s’està més connectat que mai, però on la individualitat guanya el terreny a la comunitat. Tot i que no ho sembli, sense l’ajuda i la comunicació amb altres persones o col·lectius, la humanitat està destinada al fracàs evolutiu.

En aquest espectacle ple d’acrobàcies i moviments impossibles, 20 persones de diferents nacions i cultures mostren la necessitat de relacionar-se entre elles i la dependència de les unes i les altres.

Amb figures impossibles que fan contenir l’alè fins que totes les persones implicades tornen a estar amb els peus a terra, aquesta és una producció que té com objectiu principal deixar esmaperdut al públic amb exercicis difícils i complexos. La força que mostren els i les gimnastes -per definir-los d’alguna manera- és impressionant. El seu moviment a través de l’escenari i la seva concentració atrapa a l’espectadora, especialment a l’inici quan l’expectació de no saber ben bé què es viurà a l’escenari és la màxima carta que juga aquest espectacle.

És cert, però, que amb el pas dels minuts i de la narrativa escenogràfica, l’espectadora comença a trobar les figures d’alguna manera repetitives i menys impactants tot i la seva dificultat. Arriba un punt que no es veu una evolució clara de la trama i fa que el públic s’aparti de la impressió que l’empenyia a estar alerta en el seu inici.

Tot i aquesta petita pèrdua d’interès, és un espectacle digne de veure per la seva espectacularitat aèria i el treball tenaç i impressionant dels intèrprets.