Sinopsi

The Lieder és un dispositiu. Una peça de dansa. Dos actes de resistència. Marxar per un motiu comú desconegut i una intenció privada secreta. Una obra en la qual el públic marxa. Una asana de ioga. Donar moltes voltes a un edifici públic. Caminar atents i en silenci. Dubtar per trobar allò comú. Cantar un himne amb una sola paraula. El desig de creure en alguna cosa. Mantenir el vincle. Atendre els senyals amb la disposició. Trobar-se a una plaça. Incorporar-se a la marxa. Anar fent sobre la marxa. Marxar per marxar. Hissar una bandera. Caminar sobre les passes d’un altre. Aproximar-se a allò arcaic i desconegut. Marxar perquè les coses acabin arribant-te. Arribar a la forma després de l’acció. Una idea que amb la marxa va quedant enrere…

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 1

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una caminada giravoltant una plaça

És una peça de dansa ??? Això és el que diu el programa de mà del Festival.

Quan intentem entrar a la Sala ens donen a cada un de nosaltres un petit palet de fusta i ens diuen que el guardem per fer complir els nostres desitjos; ens diuen que sortim al carrer i davant la porta d'Amics de les Arts ens tenen 10 minuts en silenci a peu dret.... ens diuen que en silenci "meditem" i que pensem un parell de desitjos, un de personal i un de col·lectiu per intentar que es compleixi com més aviat millor.

Les instruccions que ens han donat per avançat és que després de la plantada, seguim a la persona que es posi en moviment i així ho fem; ens porta a una plaça de Terrassa i comencem a caminar voltant la plaça, tots en silenci i en la mateixa direcció i ens tenen caminant d'aquesta manera durant 45 minuts més, cada un al seu ritme.

Algunes persones comencen a sentir-se manipulades i se surten de la fila que giravolta insistentment la plaça sense descans; algunes altres ho fan per cansament; jo encara crec que haurà una sorpresa i per tant continuo fins al final girant i girant al voltant de la plaça; veiem que un dron està filmant el que estem fent; de sobte ens donen un senyal i en silenci tornem a la Sala d'Amics de les Arts.

Dins de la Sala seiem com podem, mentre que la majoria de gent continua girant també per l'interior de l'espai; mentres tant en mig de la Sala, una pianista està interpretant un "lied", una mena de composició breu alemanya per a veu i piano.... escoltem potser com a molt uns 10 minuts.

En una pantalla surt la paraula "farigola" i una persona (vull creure que espontàniament) i utilitzant únicament aquesta paraula de forma repetitiva comença a tatarejar "Els Segadors"; la majoria de nosaltres el seguim i cantem cada vegada més fort el nostre himne, substituint la lletra de la cançó, per la paraula "farigola" de forma repetitiva.

Crec sincerament que en aquesta proposta ens ha aixecat la camisa als participants. No diré pas que m'ho he passat malament, ja que almenys he caminat durant una hora i això sempre va bé, en uns dies que he abandonat el gimnàs, per tal de veure el nombre més gran de propostes teatrals.

Per veure l'apunt original, només cal clicar AQUÍ

03/10/2017

Deixa la teva opinió