Timón of(f) Caracas variacions sobre Timó d’Atenes de W. Shakespeare d’Elio Palencia amb Kevin Jorges. Què fer amb la decepció i el dolor, la inconsistència i la desesperança, que no sigui escriure un epitafi? És possible una resurrecció? Al teatre, potser.
Sinopsi
És el resultat d’un procés de laboratori a partir de Timó d’Atenes de William Shakespeare. En la imatge del barril buit on diuen que vivia —exiliat i precari com Timó— el filòsof cínic Diògenes, un dramaturg i un actor visualitzen un barril (de petroli?). Es proposen jugar lliurement amb la faula de l’autor anglès i creuar-la amb les seves vivències com a emigrants a Espanya. Busquen crear així una mena de calidoscopi en què temps, espais, personatges i accions flueixin per ser recomposats pels espectadors: un jove es reinventa i sobreviu desitjant salvar el millor de si mateix; diversos actors es proposen oferir un regal a aquella ciutat de la qual forçosament van haver de marxar… i l'”allà”, el “deixat”, la memòria… difícils d’eludir, els altres —estimats o no— que segueixen, com Timó, esgarrapant la terra per menjar, mentre ressonen ecos de somnis, esperances, traïcions, excessos i incoherències passades… peces d’un trencaclosques que, des del cos d’un actor, entre música, màscares i preguntes, clamen per alguna cosa que aconsegueixi compensar —quan no, transcendir— el fosc final que Shakespeare disposa per al seu misantrop atenès.
Elio Palencia, dramatúrgia i direcció
Autor i director teatral. Guionista de cinema i televisió. S’inicia com a actor en el teatre universitari i passa a l’escena professional en els elencs de Rajatabla i La Compañía Nacional. Com a escriptor, es forma en els tallers del Centre d’Estudis Literaris Rómulo Gallegos i en la direcció al de Directors per al Nou Teatre. Des de finals del segle XX, és un dels autors més portats a l’escena arreu de Veneçuela. Alguns dels seus textos han sorgit de la seva dinàmica amb actors, també ha escrit per a públic infantil, amb grups de teatre comunitari i ha fet adaptacions i versions lliures a partir d’altres autors i gèneres. Des de 1988, ha estat reconegut amb nombrosos premis, entre ells, la primera edició del MAE Fundación Rajatabla, Dramaturgia del Nuevo Grupo, Juana Sujo, Millor Proposta II Festival de Joves Directors, Isaac Chocrón, CELCIT; Posada en Escena Carlos Giménez i, en quatre edicions, el Municipal J. I. Cabrujas de Caracas. A Espanya, on va residir entre 1991 i 2004, va obtenir el Marqués de Bradomín per a Joves Autors, va col·laborar amb el Teatre Alternatiu, l’Escola Cuarta Pared, el CELCIT-Madrid i els FIT de Cadis, Badajoz, Agüimes i Bilbao. La seva feina en teatre ha anat en paral·lel amb la televisió, on ha estat argumentista, dialoguista i coordinador d’equips de ficció, destacant en sèries com Al Salir de Clase, a Espanya i, a Veneçuela, en Voltea pa’ que te enamores, ¿Vieja yo? i El árbol de Gabriel, entre altres. Ha escrit guions per a cinema. Amb Cheila, una casa pa’ maíta, adaptació de la seva peça teatral La quinta Dayana, va obtenir el Premi al Millor guió en el Festival de Cinema Nacional de Mérida el 2009. Des de 2018 resideix novament a Madrid.
Durada:
Idioma:
Castellà
Castellà
Sinopsi
És el resultat d’un procés de laboratori a partir de Timó d’Atenes de William Shakespeare. En la imatge del barril buit on diuen que vivia —exiliat i precari com Timó— el filòsof cínic Diògenes, un dramaturg i un actor visualitzen un barril (de petroli?). Es proposen jugar lliurement amb la faula de l’autor anglès i creuar-la amb les seves vivències com a emigrants a Espanya. Busquen crear així una mena de calidoscopi en què temps, espais, personatges i accions flueixin per ser recomposats pels espectadors: un jove es reinventa i sobreviu desitjant salvar el millor de si mateix; diversos actors es proposen oferir un regal a aquella ciutat de la qual forçosament van haver de marxar… i l'”allà”, el “deixat”, la memòria… difícils d’eludir, els altres —estimats o no— que segueixen, com Timó, esgarrapant la terra per menjar, mentre ressonen ecos de somnis, esperances, traïcions, excessos i incoherències passades… peces d’un trencaclosques que, des del cos d’un actor, entre música, màscares i preguntes, clamen per alguna cosa que aconsegueixi compensar —quan no, transcendir— el fosc final que Shakespeare disposa per al seu misantrop atenès.
Elio Palencia, dramatúrgia i direcció
Autor i director teatral. Guionista de cinema i televisió. S’inicia com a actor en el teatre universitari i passa a l’escena professional en els elencs de Rajatabla i La Compañía Nacional. Com a escriptor, es forma en els tallers del Centre d’Estudis Literaris Rómulo Gallegos i en la direcció al de Directors per al Nou Teatre. Des de finals del segle XX, és un dels autors més portats a l’escena arreu de Veneçuela. Alguns dels seus textos han sorgit de la seva dinàmica amb actors, també ha escrit per a públic infantil, amb grups de teatre comunitari i ha fet adaptacions i versions lliures a partir d’altres autors i gèneres. Des de 1988, ha estat reconegut amb nombrosos premis, entre ells, la primera edició del MAE Fundación Rajatabla, Dramaturgia del Nuevo Grupo, Juana Sujo, Millor Proposta II Festival de Joves Directors, Isaac Chocrón, CELCIT; Posada en Escena Carlos Giménez i, en quatre edicions, el Municipal J. I. Cabrujas de Caracas. A Espanya, on va residir entre 1991 i 2004, va obtenir el Marqués de Bradomín per a Joves Autors, va col·laborar amb el Teatre Alternatiu, l’Escola Cuarta Pared, el CELCIT-Madrid i els FIT de Cadis, Badajoz, Agüimes i Bilbao. La seva feina en teatre ha anat en paral·lel amb la televisió, on ha estat argumentista, dialoguista i coordinador d’equips de ficció, destacant en sèries com Al Salir de Clase, a Espanya i, a Veneçuela, en Voltea pa’ que te enamores, ¿Vieja yo? i El árbol de Gabriel, entre altres. Ha escrit guions per a cinema. Amb Cheila, una casa pa’ maíta, adaptació de la seva peça teatral La quinta Dayana, va obtenir el Premi al Millor guió en el Festival de Cinema Nacional de Mérida el 2009. Des de 2018 resideix novament a Madrid.
Fitxa artística
- Direcció:
- Dramatúrgia:
Elio Palencia - Decorats:
Nelson Villasana Gadea - Il·luminació:
Gerónimo Reyes
Víctor Blázquez - So:
Roberto Tarzieris
Armando D. Hernández - Audiovisuals:
Nathalia Paolini
Elena López Plaza
Eric Peña - Maquillatge:
Ezekiel Monjes - Vestuari:
Oriana Nigró Acevedo - Fotografia:
Alberto Ferreras
Andreina Mujica - Vídeo:
Nathalia Paolini, Carlos Indriago
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 1
- Josep OS
Espectacles relacionats
