Toc Toc, una comèdia irresistible

Toc Toc es representa al Teatre Borràs fins el 30 de Setembre. L’obra, dirigida per Esteve Ferrer, tracta amb molta cura i humor el cas de sis pacients amb problemes de trastorn obsessiu compulsiu. Són malalties molt peculiars i iròniques però, també, d’alguna manera o altre són casos que tots nosaltres coneixem i fàcilment ens hi podem identificar. Si voleu passar una estona divertida i d’humor fresc us recomano 100% visitar el Teatre Borràs. Toc Toc és una obra perfecte tant en la seva idea com en la seva interpretació ja que els actors son uns cracks, molt dinàmics i excèntrics, que et fan passar dues hores de riure constant.

Tal i com s'anuncia en cartell, Toc Toc és una comèdia irresistible. És una obra de teatre d'aquelles que encara que entris de morros per un mal dia et va atrapant mica en mica i de ben segur que al final se t'escapa un somriure.

Tot i que en un principi el plantejament pot semblar senzill -rialles per uns trastorns exagerats i unes paraulotes- mica en mica l'obra va exposant altres plantejaments com l'empatia i la tolerància, valors complicats de treballar en comèdia, però ben resolts en aquesta. Tot i les exageracions dels personatges, es poden trobar forces similituds a la vida real que et fan replantejar algunes coses i que en ocasions poden arribar a fer que les rialles que s'escapen soles et sàpiguen una mica de greu (en el fons no deixes de riure't d'algú).

En aquest espectacle també juga un paper molt important el públic, ja que pots diferenciar l'estil d'humor que té cadascú amb els moments que se li escapa el riure. En el meu cas, una senyora no podia parar de riure amb el personatge de Fred (editor) i feia que a la resta se'ns encomanés el riure.

Una obra altament recomanable d'anar a veure si es vol passar una bona estona de rialles sinceres i oblidar-se dels propis problemes durant quasi 100 minuts que passen volant.

Els mecanismes de la comèdia, des de sempre, han estat gairebé un misteri per aquells que han volgut estudiar què és el que fa riure i per què. El debat és complex però sembla que l’intuïció i certes tècniques i trucs hi tenen molt a veure. Toc, toc és una comèdia que, desmitificant el misteri, funciona construint sobre l’il·lusió de que fer riure no és tan difícil com ens pensem (tot i que ho sigui). Escrita per Laurent Baffie i dirigida per Esteve Ferrer, l’espectacle aposta per l’humor més extern basat en tics, acudits visuals, running gags i jocs de paraules amb la (raonable) justificació de que és el que el text li demana. Això divertirà més o menys depenent de la persona, però la peça resulta indiscutiblement hilarant i el seu ritme és excel·lent. No obstant, el punt de partida i el desenvolupament són narrativament massa simplistes i tampoc hi ha un conflicte de fons entre els personatges que la faci interessant més enllà dels seus trastorns -tot s’ha de dir- força estereotipats. Ara bé, com que superficialment no deixen de passar coses i els actors ja coneixen bé el registre, entreté d’allò més i els seus 100 minuts es passen volant. Per tant, com a distracció és força solvent, tot i que no deixa espai per subtileses, crítica de cap mena ni un final que no sigui el previsible.

Bona idea, trama enginyosa amb els elements per ser una bona comèdia i assolir un bon èxit, però... (sempre el però) manca de finezza a l'hora de posar-la en escena. No sé si és culpa del adaptador o si la peça ja venia així de sèrie. Actuacions estereotipades on alguns dels actors més coneguts ténen els tics que els han fet coneguts, i això sabem que ven, però creiem que els directors ho haurien d'evitar. Tot i així, escenes molt divertides i a jutjar per les riallades del públic, tothom s'ho ha passat molt bé. Poca gent al teatre avui, però hi havia pilota, i del Barça i contra això... LLEGIR MÉS