Toná és un espectacle de dansa de Luz Arcas que tracta la mort com a celebració de la vida, la festa i la catarsi individual i col·lectiva.
Sinopsi
TONÁ sorgeix en els viatges a Màlaga per visitar el seu pare, bastant malalt. A casa seva, on va criar-se, es va retrobar amb referències, icones, símbols que tenia gairebé oblidats. Va recordar anècdotes i pors, reconnectant amb el folklore de la seva infància. Volia ballar un sentiment que és propi d’aquest folklore: la mort com a celebració de la vida, la festa i la catarsi individual i col·lectiva.
Sobre Luz Arcas
Luz Arcas funda la companyia La Phármaco el 2009. Entre les seves creacions destaquen Kaspar Hauser. El huérfano de Europa, Miserere i el nou projecte Bekristen/Cristianos, una trilogia el segon capítol de la qual, Somos la guerra, es va estrenar la tardor del 2021. El seu repertori ha girat per diferents països, acompanyat de projectes docents per tot el món i l’ha fet mereixedora del premi El Ojo Crítico de Danza 2015, millor intèrpret femenina de dansa 2015 en els premis Lorca, finalista a la millor intèrpret femenina de dansa en els premis Max 2017, el premi Injuve 2009 i el premi Málaga Crea 2009.
Castellà
Sense paraules
TONÁ sorgeix en els viatges a Màlaga per visitar el seu pare, bastant malalt. A casa seva, on va criar-se, es va retrobar amb referències, icones, símbols que tenia gairebé oblidats. Va recordar anècdotes i pors, reconnectant amb el folklore de la seva infància. Volia ballar un sentiment que és propi d’aquest folklore: la mort com a celebració de la vida, la festa i la catarsi individual i col·lectiva.
Luz Arcas funda la companyia La Phármaco el 2009. Entre les seves creacions destaquen Kaspar Hauser. El huérfano de Europa, Miserere i el nou projecte Bekristen/Cristianos, una trilogia el segon capítol de la qual, Somos la guerra, es va estrenar la tardor del 2021. El seu repertori ha girat per diferents països, acompanyat de projectes docents per tot el món i l’ha fet mereixedora del premi El Ojo Crítico de Danza 2015, millor intèrpret femenina de dansa 2015 en els premis Lorca, finalista a la millor intèrpret femenina de dansa en els premis Max 2017, el premi Injuve 2009 i el premi Málaga Crea 2009.
- Companyia:
La Phármaco - Direcció:
Luz Arcas - Autoria:
Luz Arcas - Dramatúrgia:
Rafael SM Paniagua - Ajudantia de direcció:
Abraham Gragera
Nino Laisné - Direcció musical:
Luz Prado - Músics:
Luz Prado (Violí i electrònica)
Lola Dolores (Veu, palmas i percussions) - Ballarins/es:
Luz Arcas - Escenografia:
Jose Manuel Chávez - Il·luminació:
Jorge Colomer - So:
Pablo Contreras - Vestuari:
Carmen 17
Isa Soto - Música original:
Luz Prado - Fotografia:
Virginia Rota
Jorge Colomer
Tristán Pérez Martín - Producció:
Spectare
Festival de Otoño de Madrid - Any de la producció:
- Management:
Lola Ortiz de Lanzagorta
New Dance Management
Austial Rial Eshelman
Rial&Eshelman