Tortugues: La desacceleració de les partícules

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions

Sinopsi

Tortugues: La desacceleració de les partícules és una comèdia de Clàudia Cedó, que ens transporta a un univers d’allò més particular i proper al de les pel·lícules de Wes Anderson o Jean-Pierre Jeunet.

SINOPSI

Fa temps que en Joan i la Marta s’han adonat que no van al mateix ritme. S’estimen, però es trepitgen quan ballen i la neurosi d’en Joan s’està a punt de carregar la seva relació. Empesos pel desig de sincronitzar-se i portar un ritme de vida més tranquil, es traslladen al camp per prendre’s les coses amb més calma. Però quan les seves vides s’entrecreuen amb les de l’Òscar i l’Àgata, una parella de joves científics que viuen a tota velocitat, el senzill estil de vida que estaven buscant acabarà complicant-se.

La teoria de la desacceleració de les partícules del físic polonès Johann Felmir Goleman diu que és possible alentir els processos vitals d’un organisme, fent-lo viure més a poc a poc i, en conseqüència, més anys. No es tracta d’allargar la esperança de vida, sinó de dilatar el temps: en un any, l’organisme alentit menjaria, dormiria, es mouria i respiraria menys vegades que la resta. I, conseqüentment, les seves cèl·lules també envellirien més lentament. Goleman dedicaria tota la seva vida a crear una fórmula que aconseguís aquest efecte en organismes vius. Però va morir sense aconseguir-ho. La teoria va caure en l’oblit, envoltada d’una aureola massa mística i fictícia per ser considerada seriosament pels científics de l’època.

Sinopsi

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 16

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Alba Casaramona i Gual
Teatre Barcelona

Una comèdia rodona

Àgil, divertida, tendra, intel·ligent... Tortugues és una comèdia rodona que t'atrapa des de la primera escena. Ho té tot: uns actors en estat de gràcia, un text tan original com esbojarrat i alguns recursos teatrals memorables i plens d'enginy. No us ho penseu dues vegades i aneu a la nova Beckett (un espai deliciós, per cert), us passarà el temps volant i marxareu amb la sensació d'haver gaudit d'un moment màgic. La mirada del públic en acabar la funció ho diu tot!

Seguirem de ben aprop a la Clàudia Cedó. Tota una promesa de bon teatre!

03/01/2018
Àlex Martínez Vidal
Teatre Barcelona

Una comèdia dinàmica i emocionant

He escrit 'dinàmica i emocionant' però podia haver-la definit com maravellosa, directament.

'Tortugues: la desacceleració de les partícules' és una comèdia propera, brillant i plena de ritme que si fos tu no em perdria per res del món. L'obra, que tracta de l'amor i l'ambició està fantàsticament ben escrita per Claudia Cedó i interpretada amb talent i contundència per 4 actors que brillen a favor del text. Destacaria recursos teatralment molt interessants com el vestuari o els crèdits i un ritme de comèdia exemplar.

La funció passa volant, no te la perdis al fantàstic espai de la nova Beckett. Enhorabona!

02/01/2018
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Ben escrita, ben dirigida, ben interpretada

O sigui una obra rodona, una filigrana on tot va encaixant com si l'autora hagués fet puntes de coixí, perquè no és fàcil posar en un lloc tan petit a dues parelles que viuen en el mateix espai, però en temps diferents, una comèdia que camina cap a un final tràgic, gent normal a les que se'ls ha donat una càrrega important de tendresa, sense cursileries, però tampoc s'han oblidat els tocs amb un punt sexy important. Que més hi falta? que l'aneu a veure si us espavileu per les entrades que es venen com a xurros. Veureu una posada en escena curiosa amb unes interaccions dels que "hi són" i els que "no hi són" espectaculars, coreogràfiques. Va!

Llegiu-ne més.

27/12/2014
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Una comèdia quàntica

És molt interessant com la Sala Flyhard està obrint, a poc a poc, camí a nous gèneres i subgèneres poc vistos o inèdits fins fa no gaire a la dramatúrgia catalana. D’aquesta manera, hem vist comèdies romàntiques amb protagonistes homosexuals (Smiley), sàtires sobre el terrorisme (Burundanga) o la violència policial (El rei borni), i, fins i tot, obres de terror de sèrie b (Es fa fosc). En aquesta mateixa línia d’innovació, Tortugues és una història d’amor que combina humor amb estrafolàries teories de física quàntica. El text de Clàudia Cedó és intel·ligent i està molt ben mesurat. El punt de partida serveix, exemplarment, per generar gags i situacions de gran comicitat com per obrir pas a reflexions més profundes sobre la percepció del temps vital o la velocitat del món actual que no ens permet valorar tot allò que tenim al davant. El grup d’actors s’entrega al màxim de les seves possibilitats aportant tota la naturalitat, carisma i agilitat que necessita aquesta proposta. Potser el tractament de certs dilemes científics dins la trama està una mica forçat i la resolució final del conflicte és, paradoxalment, precipitada. Malgrat això, la simpatia d’aquest espectacle és prodigiosa i la seva capacitat de transmetre positivitat està una mica per sobre de tot.

29/05/2016
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Una comèdia exemplar

Tot i que no ho pugui semblar així d'entrada, Tortugues és una comèdia romàntica que va de menys a més. Podem perdre'ns entre les teories de física quàntica o els experiments que utilitzen humans com a conillets d'índies -com en la fantàstica La felicitat, de Javier Daulte-, però el missatge és molt més senzill i ens arriba a tots. Està clar que anem massa accelerats, que ens perdem moltes coses en aquesta vida només perquè hi passem de llarg, i si desaccelerem podem acabar descobrint el gran secret... I és que no és tan difícil acabar mirant-nos als ulls... i veure'ns.

El que està claríssim és que l'obra de Clàudia Cedó és una comèdia exemplar, molt ben estructurada i plena de de detalls -tant d'escriptura com de direcció- que no deixen cap element a l'atzar. Des dels títols de crèdit -sí, ho han llegit bé- fins a la emocionant escena final, tot flueix amb precisió i dinamisme, com hauria de ser en qualsevol comèdia ben escrita. És cert que la última part sembla una mica precipitada i la resolució pseudo-científica costa d'acceptar, però també és en aquesta fase on més s'exigeix dels actors i on aquests més donen de si. Un espectacle que, si no vau veure a la Flyhard, hauríeu de recuperar ràpidament i sense pensar.

28/05/2016
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Una obra rodona, amb segell FlyHard

Teníem moltes ganes de tornar a la Sala FlyHard, de la que som incondicionals des de fa anys per veure “Tortugues: La desacceleració de les partícules”, una obra escrita i dirigida per CLAUDIA CEDÓ.

Un argument esbojarrat, divertit i fins hi tot trist. Situacions dramàtiques , que la Clàudia Cedó les transforma en divertides. Dues parelles, quatre personatges molt ben definits i fàcils de reconèixer : els científics ( la rata i la tigressa), gent ambiciosa i sense escrúpols , dos personatges interpretats per Àlex Brull i Alícia Puertas que han fet una interpretació realment brillant , sobre tot en el moment en que la representació simula que el temps es representa a càmera ràpida. Brutal !!!. L’altre parella , són la gent “normal” (la tortuga i la papallona ), gent que el que vol és ser feliç i viure tranquils, aquests dos personatges els interpreten en Dani Arrebola i la Clara Cols , i realment és per treure's el barret. Un Dani Arrebola que ens demostra de nou la seva faceta camaleònica dalt d’un escenari. Realment han estat quatre interpretacions extraordinàries.

Pel que fa al vestuari de Iztok Hrga m’ha encantat !!!,multifuncional, molt descriptiu i metafòric.

Dos moments que m’agradaria resaltar han estat : la veu en off d’en Carles Canut , genial !!!. Com hem rigut !!! ,ha estat un dels moments més divertits de la representació i l’altre el ball final , que ha sigut el moment més màgic i trist de tots .

En definitiva…,no us la podeu perdre per què: és sorprenent, amb una posada en escena original, unes interpretacions genials i es tracta d’una obra cent per cent FlyHard !!!

13/01/2015
Elsa Álvarez Forges
Teatre Barcelona

Un dilema ètic en forma de comèdia

Tortugues és una comèdia amb un humor que esdevé més negre a mesura que avança la història. Quan parlem d’experiments científics de resultats incerts amb persones és difícil fer broma, però el text de Clàudia Cedó aconsegueix tractar el tema amb delicadesa, elegància i sentit de l’humor, malgrat que no ens podem abstreure del que hi ha al darrere d’allò que ens fa riure. Dos científics ambiciosos i amb pocs escrúpols decideixen provar un medicament en fase experimental en un humà per observar-ne les reaccions. L’efecte que fa és que li desaccelera l’organisme fins a extrems insospitats.

Tortugues no deixa de ser una trama d’històries creuades, en aquest cas, les de dues parelles: la dels científics i la de les persones «normals». Els primers són brillants, ambiciosos i manipuladors, i els segons tenen una vida quotidiana, tirant a grisa, amb els problemes de la gent ordinària, però a diferència dels científics, que tendeixen a la megalomania i gairebé a l’autisme, la parella «normal» té la capacitat d’emocionar-se per coses petites del dia a dia. Els primers volen fer-se un lloc a la història, i els segons simplement volen viure la vida. El dilema, doncs, està servit, encara que s’amagui darrere d’una comèdia amb moments hilarants.

L’èxit de l’obra ha fet que es prorrogui un mes més del previst. La recomano a tothom perquè és una comèdia ben trobada i fa riure, però és més que això: és una reflexió sobre els límits ètics de la ciència.

Llegeix la crònica sencera

24/12/2014
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Per sortir amb un somriure

Tortugues és un d'aquells textos que aconsegueixen alegrar-te el dia. Amb un argument clàssic però original i uns personatges totalment memorables, Clàudia Cedó (recordeu aquest nom) ens proposa una història divertida, intel·ligent, tendra i en alguns moments esbojarrada que no només ens fa passar una bona estona, sinò que també ens fa pensar una mica en els límits de la ciència o en la natura de l'amor. Interpretada per un repartiment entregat on destaca en Dani Arrebola i el seu neuròtic personatge, Tortugues és la millor excusa per tornar a la Flyhard.

Més informació

21/12/2014
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Teatralment funciona molt bé

L’autora aconsegueix que els quatre personatges interaccionen davant nostre en el mateix espai teatral i alhora, encara que ells “no es veuen físicament” perquè ocupen aquest espai (el seu dormitori) en moments diferents. Escenes molt reeixides teatralment parlant, com quan els quatre personatges es fiquen al llit al mateix temps….. i es desitgen “bona nit”. Una filigrana, el encabir als quatre personatges en el mateix lloc físic i en moments teòricament diferents, però que l’espectador els veu fusionats. És potser el més sorprenent i encertat d’aquesta proposta.

Si voleu llegir tot el comentari cliqueu aqui.

12/01/2015
josep

Ha estat un gran regal de Reis. Comèdia molt recomanable. Magnífics actors i actrius. Els quatre!!!! Obra ben escrita, dirigida i interpretada, que ens diu molt de nosatres mateixos. De qui sóm i de qui volem ser. Hem rigut i ens hem emocionat. Queden ganes de tornar-la a veure… segur que s’ha escapat algun detall. Enhorabona!

08/01/2018
Lola

Segurament la millor comèdia que mai he vist. Bons actors i una original història que et farà riure sense parar!

28/12/2017
Hebert Parodi

Hi ha obres que sense ser rodones tenen algun aspecte que per sí sol ja fa les fa recomanables; normalment parlem d’alguna interpretació, però podria ser la posada en escena, el vestuari…. A “Tortugues…” passa això amb l’originalíssim, molt efectiu i intel·ligent tractament de l’espai-temps i la simultaneïtat en que diversos personatges ocupen el mateix lloc en diferents moments. De treure’s el barret. Això i un parell de moments ben trobats, com els títols de crèdit (clar que sí!) i un Dani Arrebola que quan deixa de ser un neuròtic i es desaccelera està magnífic en la seva transició a “tortuga”, són el millor de la proposta. La comicitat forçada és el que no em va acabar de fer i certa reiteració en alguns diàlegs o situacions.
Veiem dues parelles molt més similars del que sembla: una molt del dia a dia, tranquila en la seva rutina mediocre i una altra accelerada, que vol triomfar a qualsevol preu i sense mirar com ho fan. A les dues (oportunitat perduda) els personatges masculins són molt simples, per no dir ximples i elles són les que porten el timó.
Per mi, l’obra va guanyant (malgrat el llast de no creure’m la versemblança de la parella protagonista) amb un final molt bonic i que sembla trist però no ho és.
En resum, vaig veure espectadors dormint i d’altres, entusiasmats. Jo, al mig.

13/06/2016
jordi campoy boada

Fantàstica obra de teatre!!!!
El guió, l’argument però, sobretot, la direcció.
Una de les obre més originals que he vist mai.
Els actors ho broden!!!

13/06/2016
Edu

Absolutamente genial, sin haber leido la sinopsis ni tener una orientacion me parece un espectaculo y obra que se merece ver y ha impactado mucho en nosotros. Hasta soñe con ella el mismo dia que la vi.

10/06/2016
All Verd

Possiblement, la obra “amateur” mes brillant que he vist mai.
Em vaig quedar de pedra.
S’ha de veure!
pd: que carai possiblement, segurament!

16/11/2015
María Pazos Paz

Es fantástica. Por el ritmo y la estructura de la obra, a ratos me parecía que estaba viendo un capítulo de una serie, no una obra de teatro. De hecho, la fantástica autora/directora podría haber convertido la obra en una miniserie para TV sin ningún problema. ¡Genial la intro con títulos de crédito y todo! La obra es muy buena, no pierdes el interés en ningún momento y te ríes mucho. Los actores son geniales, te los crees y te metes dentro de la historia. Es muy, muy recomendable, así que daos prisa en comprar vuestras entradas para cuando vuelvan, en abril.
No había estado nunca en la Sala Flyhard, pero si este es el nivel de sus obras, espero volver pronto.

20/01/2015

Veure totes

Deixa la teva opinió