Tot esperant Godot, el musical

Tot esperant Godot és una adaptació musical a partir de l’obra original de Samuel Beckett amb dramatúrgia i versió de Marc Angelet, direcció d’Albert Gràcia  i representada per membres de la Companyia Pot Teatre. La música en directe i cançons les devem a Keco Pujol.

Tot el muntatge és de Femarec. És una Societat cooperativa catalana amb 27 anys d’història i que té com a fi  la formació i inserció laboral de col·lectius vulnerables i nens o joves amb discapacitats diverses.

Pot Teatre ha estat pionera en la creació d’un teatre inclusiu amb accés als circuits professionals. I ho estan aconseguint. Amb Beckett ha optat per una proposta atrevida ja que  és difícil en la seva versió original. Forma part del corrent del teatre de l’absurd lligat al moviment existencialista del anys 60. I dic atrevida perquè els diàlegs són difícils de seguir, la repetició de conceptes i frases converteix el text en un diàleg absurd, que és un repte per actors/actrius professionals.

Jo vaig veure el Godot de Lluís Pasqual a l’any 99.  Anna Lizaran era Vladimir i Eduard Fernández era Estragó. Els dos rodamons es troben amb Pozzo (Francesc Orella) i el seu esclau Lucky (Marc Martínez) en aquesta espera de Godot on es manifesta que l’únic que importa és el pas del temps utilitzant uns diàlegs monòtons breus, absurds i reiteratius.

En la proposta de Pot teatre hi ha elements diferenciadors del Beckett original.  La música ha suavitzat un text que ha estat adaptat i retallat sense perdre ni una lletra del seu sentit. Estragó s’ha desdoblat en Estra (Albert Fèrriz) i Go (Fernando Montero). Vladimir és Anna Ma Martínez. Apareixen l’amo Pozzo (Marga Padrós) i l'esclau Lucky (Ariadna Rallo). Ariadna Rallo és també el missatger (aquesta vegada sense les ales que li va posar simbòlicament en Pasqual).
Els cinc actors/actrius  aconsegueixen un Godot simpàtic,  divertit i molt amè. M’atreviria a recomanar-lo com a teatre familiar ja que els nens són capaços d’entendre l’absurditat i la repetició de paraules, temes i situacions. La repetició és la base del joc i l’aprenentatge i, encara que no era la finalitat de Samuel Beckett, Pot teatre ha optat per fer una obra que pot ser entesa per tots els públics.

Aquest és el segon espectacle que veiem de la Companyia POT Teatre de Femarec (formada per un grup de persones amb discapacitat intel·lectual), i com en l'espectacle que vàrem veure fa uns 6 mesos (AQUÍ NO PAGA NI DEU, El Musical), tornem a valorar-la també de forma especial, amb la màxima puntuació cargolaire, perquè mereixen el nostre reconeixement per l'enorme esforç de tot l'equip que ha aixecat el projecte.

FEMAREC va ser pionera en apostar per una companyia de teatre íntegrament composta per persones amb discapacitat, amb la voluntat de normalitzar l'accés d'aquest col·lectiu a espais de cultura i creació. Amb el pas dels anys han aconseguit conformar un grup estable d'actors i actrius que han après l'ofici i que han esdevingut professionals de l'escena.

TOT ESPERANT GODOT és una proposta musical a partir de l'obra original de Samuel Beckett amb dramatúrgia i adaptació de Marc Angelet i direcció d'Albert Gràcia. La música original interpretada en directe, i el text de les cançons són de Keco Pujol.

Una proposta singular i arriscada amb l'alt valor afegit del seu missatge social.

TOT ESPERANT GODOT és un clàssic inqüestionable del teatre del segle XX. L’obra va ser estrenada el 1953 a París, i el 1957 es va representar la primera versió en català. L’espectacle s’ha representat, i es segueix representant, en escenaris d’arreu del món.

Vladimir és Anna Ma Martínez, Estra és Albert Fèrriz i Go és Fernando Montero. Tots tres interpreten els seus personatges amb una enorme entrega i autenticitat i ens han fet reflexionar sobre el que implica esperar alguna cosa que ha d’arribar però que tampoc estem segurs de què finalment arribi.

Té sentit passar la vida esperant que passi alguna cosa??

Pozzo és Marga Padrós i Lucky és Ariadna Rallo, esplèndides en els seus papers d’amo i esclau, l’amo és el personatge tirànic que fa de l’altra el que vol, un esclau sotmès que ni tan sols és capaç de pensar per si mateix. Ells marxen i un missatger, divertida recreació d’Ariadna Rallo a sobre d’un cavall, els hi fa arribar un missatge: Godot no vindrà avui, possiblement vindrà demà.

L’endemà tot es torna a repetir però res no és igual, perquè res es torna a repetir de la mateixa manera. Ells continuen esperant Godot, però ara Pozzo és cec i Lucky és mut i el missatger que torna a portar un missatge de Godot diu que no és la mateixa persona que el dia anterior els hi va dur el missatge.

Una posada en escena on el temps i l’espai són indeterminats i ahistòrics tot i que l’espectador percebrà certs símbols que l’aproparan a un ambient que pot semblar des d’un cabaret del western antic, fins a una sala contemporània.

Com ja vam dir a l’anterior crònica aquesta és una ocasió única per veure un espectacle de teatre inclusiu, una crida a la solidaritat, a la tolerància i al respecte a la diversitat.

Bravo a tot l’equip que lluita per fer-ho possible.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ