Tots som Anna Allen

El grup musical SPLAC, format pels germans Pau i Joan Olivé, han decidit iniciar-se en el món del teatre, creant un espectacle musical amb aquesta narració de la falsa història d’Anna Allen.

L’any passat la història d’Anna Allen va commocionar el país. Es creia que l’actriu catalana havia treballat a Hollywood, al costat d’actors de fama mundial, i de cop i volta es va descobrir que tot era fals. El director ha indicat que tothom pot identificar-se amb Anna Allen i que la seva obra gira entorn de la facilitat de manipular informació a través de les xarxes socials i sobre la necessitat d'aparentar alguna cosa que no s'és.

Un bon espectacle que ens ha sorprès favorablement, per la qualitat de la seva música, per les magnífiques interpretacions, destacant els dos papers femenins i que a més a més, ens ha fet passar una molt bona estona.

Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gON

El fet que, cada vegada més, trobem a la cartellera musicals de creació pròpia de gran i petit format amb una àmplia varietat de temes, des dels més èpics fins als més friquis (com en aquest cas), és un símptoma de la bona salut del gènere al teatre català. El problema amb Tots som Anna Allen no és tant pel que és sinó pel que podria haver sigut i desaprofita. El controvertit cas de l’actriu que va inventar-se una carrera a Hollywood donava peu a fer una sàtira mordaç sobre el despietat món de la faràndula en els temps de les xarxes socials. En canvi, Pau Olivé i Joan Olivé, autor i director de l’obra respectivament, han optat per oferir un entreteniment amable que serveix de tendre homenatge a una figura de la qual, en realitat, no sabem res. L’espectacle és divertit i té idees fantàstiques com tot el que envolta l’adaptació musical de Persona d’Ingmar Bergman. No obstant això, abusa de certs estereotips i el seu to paròdic s’esgota en sí mateix quan els gags o els acudits no resulten prou encertats. Musicalment, conté números carismàtics i algun d’emotiu com la cançó final de la mateixa Allen. En realitat, per la seva entrega a la diversió és fàcil que agradi al públic més generalista tot i que molts hi trobaran a faltar mala llet i una capacitat de crítica sociocultural més àcida i lúcida.