A Tradició i contemporaneïtat, els coreògrafs Xavier Gumà i Verònica Hernández Royo presenten les peces breus Lucía, Saüc i Sanguinària. Els seus projectes naixen d’un qüestionament sobre la tradició i el llegat cultural, no només a nivell conceptual, sinó també de forma.
Sinopsi
Lucía, de Verònica Hernández Royo (18 min), utilitza la premissa d’immobilització de les cordes per tal de generar un llenguatge que bascula entre les cordes i el cos, tenint en compte els martiris que va patir la santa.
Saüc, de Xavier Gumà (30 min), neix de la generació d’un nou llenguatge, fruit de la fusió de la dansa tradicional catalana amb les danses urbanes i contemporània.
Sanguinària, de Verònica Hernández Royo (12 min), parteix del moviment del pasodoble en els seus orígens com a marxa militar i dansa popular i es mescla amb el groove urbà i altres formes contemporànies.
Sense paraules
Lucía, de Verònica Hernández Royo (18 min), utilitza la premissa d’immobilització de les cordes per tal de generar un llenguatge que bascula entre les cordes i el cos, tenint en compte els martiris que va patir la santa.
Saüc, de Xavier Gumà (30 min), neix de la generació d’un nou llenguatge, fruit de la fusió de la dansa tradicional catalana amb les danses urbanes i contemporània.
Sanguinària, de Verònica Hernández Royo (12 min), parteix del moviment del pasodoble en els seus orígens com a marxa militar i dansa popular i es mescla amb el groove urbà i altres formes contemporànies.