Trau

Trau és artesania teatral. Una d’aquelles poques peces que se't claven al cor i que aconsegueixen que no puguis treure la mirada un sol moment de l’escenari, volent estar pendent de tot el que passa: els moviments, petits i grans, els gestos, les mirades, els silencis i els caminars lents d’aquell personatge tan estrafolari.

L’escenografia, acuradíssima, et captiva des que entres a la sala. “Què farà? Com es mourà?” Però millor encara és veure-la en funcionament. Tot en aquest espectacle està perfectament mil·limetrat. Des del primer silenci a l’últim botonet que activarà aquella peça que farà que allò altre es mogui i permeti la màgia.

Perquè sí, són 65 minuts de màgia feta a través de les ombres, les titelles, els objectes i el clown. Només un moment, com bé diuen ells, de les nostres vides. Però 65 minuts suficients per enamorar, plorar, riure i emocionar.

Guillem Albà, autor de l’obra, i Blai Rodríguez, el seu company de batalles, formen un tàndem excel·lent. S’escolten, s’entenen; i junts creen un univers delicat i acurat, amb moments absolutament preciosos i entranyables.

Una petita història que hauria d’estar en boca de tothom, i que ningú s’hauria de perdre. Jo, tal i com fa el protagonista, la guardaré i emmagatzemaré en una d’aquestes bossetes dels records.

 

Benvinguts a TRAU.
Ara comença una altra història.

Doncs sí, això és el que fa Guillem Albà, guardar moments inacabats, abans que arribin al seu final; aleshores els introdueix en una màquina, els sintetitza, els ensaca i els penja del sostre. En te una pila de sacs blancs suspesos del trespol. Passen més coses? Oh i tant, però no les penso explicar perquè fins i tot algunes són inexplicables. Comèdia, pallassos, teatre de l'absurd... però no de text: de gest, d'emocions, de sorpreses. Tot amanit per una música suggerent creada per l'Anna Roig, aquella noia del chien. Èxit a la Fira Tàrrega 2012, jo la vaig veure fa quasi dos anys a Igualada.