Tripalium és una crònica que retrata com tot segueix igual que sempre, i com ara, en la societat del photoshop i de les selfies, sortim més guapos a les fotos que els nostres pares però, esclaus del treball, som igual d’infeliços.
Tripalium és una crònica que retrata com tot segueix igual que sempre, i com ara, en la societat del photoshop i de les selfies, sortim més guapos a les fotos que els nostres pares però, esclaus del treball, som igual d’infeliços.
Sinopsi
Seguint els consells dels seus progenitors, i per tal de fer-los feliços, un individu aconsegueix el que sempre han desitjat per a ell: una feina de funcionari, que desenvoluparà a un obscur departament del ministeri de defensa; una feina que odia però que li proporcionarà l’estabilitat necessària per formar la seva pròpia família, cuidar dels seus pares i permetre’s les seves bones vacances d’estiu a països en vies de desenvolupament. I això és tot. Res més. FI.
Perquè d’això va aquesta història, de la vida petita d’un desgraciat, d’un Sísif qualsevol, però també del Déu catòlic i dels déus pagans i de Maradona i d’Èdip, i de la tortura i de la família, i de l’Amazònia, i de l’entomologia, i de les frases de Mr. Wonderful que conviden a entrar a camps de concentració i ser lliures; i es parla dels contractes indefinits i de les decepcions il·limitades. Aquesta és una crònica que retrata com tot segueix igual que sempre, i com ara, en la societat del photoshop i de les selfies, sortim més guapos a les fotos que els nostres pares però, esclaus del treball, som igual d’infeliços.
