Programa doble d’arts del moviment que inclou la peça Trisha de Finn Murphy, a partir de la figura de Trisha Brown i Deconstrucción# de Three Planes Collective sobre la fragmentació i distorsió dels cossos.
Sinopsi
Trisha. Trisha Brown va morir l’any passat, al 2017. Aquest ‘solo’ pretén examinar la transició on Trisha va passar de ser una artista de l’avantguarda a convertir-se en una de les principals coreògrafes de l’època. En aquest moment Trisha va començar a trobar un vocabulari propi tan personal que continuaria caracteritzant la seva obra fins a la seva mort. Aquest ‘solo’ és una oda a Trisha i la seva obra.
DeConstrucción#3 es caracteritza per la manipulació no-lineal i imprevisible dels cossos, el temps i l’espai. Al llarg de la peça, els cossos es fragmenten, distorsionen i disloquen, el temps es dilata i es contrau, i l’espai dintre, entre i al voltant dels cossos està sota constant consideració. Immersos en un intens diàleg, els ballarins estableixen un magnetisme que els manté units al llarg d’un recorregut per diferents facetes d’un mateix centre. Un centre que és matèria i humanitat, mal·leabilitat i escolta capaç de fer emergir una poètica a partir de l’abstracció.
Trisha. Trisha Brown va morir l’any passat, al 2017. Aquest ‘solo’ pretén examinar la transició on Trisha va passar de ser una artista de l’avantguarda a convertir-se en una de les principals coreògrafes de l’època. En aquest moment Trisha va començar a trobar un vocabulari propi tan personal que continuaria caracteritzant la seva obra fins a la seva mort. Aquest ‘solo’ és una oda a Trisha i la seva obra.
DeConstrucción#3 es caracteritza per la manipulació no-lineal i imprevisible dels cossos, el temps i l’espai. Al llarg de la peça, els cossos es fragmenten, distorsionen i disloquen, el temps es dilata i es contrau, i l’espai dintre, entre i al voltant dels cossos està sota constant consideració. Immersos en un intens diàleg, els ballarins estableixen un magnetisme que els manté units al llarg d’un recorregut per diferents facetes d’un mateix centre. Un centre que és matèria i humanitat, mal·leabilitat i escolta capaç de fer emergir una poètica a partir de l’abstracció.