Traces, de la companyia internacional Última vez / Wim Vandekeybus és una peça inspirada en la natura dels Carpats, a Romania, l’últim reducte natural del nostre vell continent. Traces parla de la tensió entre un temps que ha quedat aturat i un temps que avança directe, irreflexivament, desbocat. Un temps del món animal que contrasta amb el temps del món humà. En aquesta nova creació, Wim Vandekeybus segueix les seves pròpies traces. Mira cap enrere, cap a les intuïcions a partir de les quals va iniciar la seva recerca: el teatre dels impulsos i els instints; el joc de les energies i les intensitats. Vandekeybus cerca traces més antigues que la humanitat i que el seu propi record. Busca la «història interna», la història que es desplega més enllà del llenguatge i que només es pot explicar mitjançant la pulsió de la dansa i la música.
WIN VANDEKEYBUS
Wim Vandekeybus és coreògraf, ballarí, cineasta i fotògraf. A mitjan anys vuitanta, va fundar la companyia de dansa Ultima Vez, que va debutar amb gran èxit amb la peça What the body does not remember (1986). El seu segon espectacle, Les porteuses de mauvaises nouvelles (1989), va guanyar un Bessie. Al llarg de les darreres dècades, ha presentat la seva obra arreu del planeta i amb el seu estil únic ha creat fites que han marcat l’evolució de la dansa moderna. El seu és un llenguatge del moviment en què juxtaposa intuïció, impuls i instint amb energia, risc i perill. Un llenguatge que, per mitjà de la dansa, exemplifica una cosmovisió dramàtica, plena de dinàmiques i de conflictes. Un dels punts centrals de la seva obra és el conflicte irreconciliable entre cos i ment, sentiment i intel·lecte, home i dona, natura i cultura, ésser humà i animal, grup i individu, il·lusió i realitat, entre d’altres. L’obra de Vandekeybus es caracteritza per una reiteració gairebé obsessiva d’una única preocupació: de quina manera respon l’ésser humà a les situacions extremes?
WIN VANDEKEYBUS
Wim Vandekeybus és coreògraf, ballarí, cineasta i fotògraf. A mitjan anys vuitanta, va fundar la companyia de dansa Ultima Vez, que va debutar amb gran èxit amb la peça What the body does not remember (1986). El seu segon espectacle, Les porteuses de mauvaises nouvelles (1989), va guanyar un Bessie. Al llarg de les darreres dècades, ha presentat la seva obra arreu del planeta i amb el seu estil únic ha creat fites que han marcat l’evolució de la dansa moderna. El seu és un llenguatge del moviment en què juxtaposa intuïció, impuls i instint amb energia, risc i perill. Un llenguatge que, per mitjà de la dansa, exemplifica una cosmovisió dramàtica, plena de dinàmiques i de conflictes. Un dels punts centrals de la seva obra és el conflicte irreconciliable entre cos i ment, sentiment i intel·lecte, home i dona, natura i cultura, ésser humà i animal, grup i individu, il·lusió i realitat, entre d’altres. L’obra de Vandekeybus es caracteritza per una reiteració gairebé obsessiva d’una única preocupació: de quina manera respon l’ésser humà a les situacions extremes?
Fitxa artística
- Companyia:
Última Vez - Direcció:
Wim Vandekeybus - Dramatúrgia:
Erwin Jans - Coreografia:
Wim Vandekeybus - Moviment:
Germán Jáuregui
Iñaki Azpillaga
Flavio D’Andrea - Música original:
Trixie Whitley
Shahzad Ismaily
Ben Perowsky
Daniel Mintseris - Producció:
Última Vez
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Articles relacionats
Espectacles relacionats
