Si pots desconstruir una truita de patates, et pots desconstruir també a tu mateix? El nou text de Jordi Casanovas.
Sinopsi
Tres amics es reuneixen un cop cada dos mesos per sopar. Un d’ells, un cuiner reconegut, tanca el seu restaurant perquè puguin sopar sols i posar-se al dia. Però avui, el cuiner els farà una pregunta que ho canviarà tot: “Com és que no ens hem vist mai plorar?”. A través d’un menú especial, cada plat els farà recordar moments vergonyants del seu passat, moments en què no van estar a l’alçada, obligant-los a confrontar qui són en realitat.
Text de l’autor
Quantes vegades hem tastat un àpat, una beguda o un dolç i la memòria ens ha transportat a un moment agradable del nostre passat? Què passaria si, en comptes de moments agradables, els gustos ens portessin a recordar moments que voldríem mantenir en l’oblit? I si aquests records del passat definissin les nostres pors actuals?
Després del treball documental amb JAURÍA tenia ganes de seguir indagant, ara des de la ficció i també amb una mica d’humor, sobre aquesta generació d’homes que ara se sent atacada pels canvis que s’estan produint, que té molta nostàlgia de les èpoques passades i que es resisteix a posar en crisi els seus valors més antiquats perquè potser tenen por d’on els pot portar. Tenim les eines per deconstruir-nos? Sabem quines son les receptes per esdevenir millors homes? Per què les cuines dels restaurants més famosos del nostre país estan plenes d’homes?
Jordi Casanovas
