Sinopsi

Un obús al cor, el monòleg més intens de l’autor d’Incendis, Wajdi Mouawad, amb Ernest Villegas

SINOPSI

‘Un obús al cor’, una bomba explosiva que replanteja de nou els vincles amb els pares, la veritat de la vida i l’avidesa de la mort. Una producció incentivada per Ernest Villegas, que juntament amb Oriol Broggi i Ferran Utzet, aixequen aquest monòleg intens i despullat on la paraula de Mouawad té la força que ja vam descobrir a Incendis i Cels. Un text d’un altíssim voltatge que recull l’univers narratiu de Mouawad, escenes i personages que s’entrecreuen i que procedeixen de tots els textos escrits.

Durada:
80 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Un obús al cor, el monòleg més intens de l’autor d’Incendis, Wajdi Mouawad, amb Ernest Villegas

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 7

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Poèticament colpidor

Resulta sorprenent com la fórmula de posar en escena una obra de Mouawad sota la direcció d’Oriol Broggi continua funcionant-li tan bé a La Perla 29, després d’haver-la repetit ja en tantes ocasions. Més enllà de les raons comercials, s’ha de reconèixer que els textos de l’autor libanès encaixen a la perfecció amb el bon gust i la sensibilitat visual de Broggi a l’hora d’abordar la tragèdia humana. Aquesta vegada, l’espectacle ha estat codirigit per Ferran Utzet i torna a tractar temes tan universals com la família, la mort, el dol i el dolor emocional. La sublim barreja entre testimoni i poesia, ara, en forma de monòleg, travessen el cor de l’espectador com un ganivet afilat del qual ningú no pot escapar. Un entregat, meticulós i delicat Ernest Villegas ens transporta amb la seva interpretació a cada situació de la història, cada emoció, cada imatge i cada cop que rep el personatge. Amb la senzillesa dels grans relats, la proposta sap prendre’s el temps necessari per resultar immersiva, hipnòtica i emocionalment magnètica. També l’espai sonor, les projeccions i la il·luminació tornen a construir una ambientació magníficament encertada. Potser aquest univers comença a resultar ja massa familiar i recorrent però també és cert que, amb aquest nivell, és impossible que l’amant del bon teatre es cansi de tornar-hi.

22/10/2017
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Un monòleg potent i colpidor

Aquesta setmana hem pogut programar "Un obús al cor" al Teatre Aurora d'Igualada. Una d'aquelles obres que s'ha de veure i que s'ha d'aprofitar quan comença a fer representacions fora dels teatres de Barcelona.

Un obús al cor és un monòleg del libanocanadenc Wajdi Mouawad, un dels dramaturgs més representats al món (Incendis). Oriol Broggi i Ferran Utzet dirigeixen a un esplèndid Ernest Villegas que interpreta un jove que en plena nit rep una trucada i fa un viatge en autobús cap a l’hospital on agonitza la seva mare. Ell lluita contra si mateix, contra el fred, la neu i el vent, per entendre el que sent. I tota la vida passa pel seu davant.

Wajdi Mouawad centrifuga tot el seu teatre, les frases, els personatges, els temes, el dolor, l’humor, la pena i la tristesa, en aquest espectacle meravellós que ha rebut nombrosos premis i que s’ha convertit en un dels èxits de la cartellera teatral al nostre país i que aquest cap de setmana hem vist al Teatre Aurora.

Segons ens ha comentat el mateix Ernest Villegas, volia tenir un monòleg per poder portar a la butxaca i va ser a partir d’aquesta novel·la i del text del Wajdi que va crear un espectacle de petit format i que ens torbem amb una gran obra. Tot i que la novel·la de que parteix aquesta obra no podem dir que sigui recomanable, l’adaptació que s’ha fet té tota la força per atrapar a l’espectador d’inici a final de l’obra.

És d’una poètica dolorosa viscuda per l’autor i que ens transmet en tota la seva crueltat Ernest; que fa que tot el públic estigui a punt de la llàgrima durant els 60 o 70 minuts que dura la funció.

En el col·loqui posterior que s’ha realitzat, comentem que a partir de “Incendis” que vam poder veure a la Biblioteca de Catalunya (i gràcies a la Perla 29 i l’Oriol Broggi) hem vist que “Boscos”, “Cels”, “Litoral” han seguit la mateixa línea d’èxit a Barcelona.

Dir que ès un text potent i colpidor és quedar-se curt. En tot moment ens parla de la mort, els propis sentiments que amb l’expressió i la veu de l’Ernest Villegas ens ha robat el cor. Com pocs monòlegs, la paraula pren tota la força davant una escenogràfia nua però efectiva i que ens ha agradat a tot el públic assistent a la sala.

Podeu veure la meva opinió complerta al següent enllaç

14/05/2019
Carme Canet
Teatre Barcelona

“Un obús al cor” de Wajdi Mouawad és una arma de sensibilització massiva.

No sé si és el silenci que ofega, l’horror estrepitós d’una bomba, o el lligam familiar que tant sovint no comprenem però ens remou el cor i el fetge. Ernest Villegas a “Un obús al cor” de Wajdi Mouawad es despulla de les seves pròpies emocions i pren, mot a mot, silenci a silenci, mirada a mirada les des l’autor libanès, i amb elles es torna a quedar nu davant les nostres respiracions sostingudes per silenciar-les i ens encongeix l’estomac.

Un monòleg confegit des de la ràbia i la incomprensió, ressona dins el nostre cor, amb l’obús que, un cop més, els de la perla 29 fan esclatar molt a prop nostre.

L'ampliació d'aquesta ressenya a Companyia de teatre i cultures

04/12/2016
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un text i una interpretació que arriben directament al cor

UN OBÚS AL COR és un monòleg extret de la novel·la "Visage retrouvé", de l'escriptor canadenc d'origen libanès Wajdi Mouawad. Un autor amb una contundència brutal en els seus textos com vam poder comprovar en les representacions d'Incendis, Cels o Litoral que formen part de la tetralogia "La sang de les promeses" i de la que podrem veure Boscos a partir del mes de març també a la Biblioteca de Catalunya.

Un monòleg de 80 minuts que té com a protagonista a Ernest Villegas i dirigit a 4 mans per Oriol Broggi i Ferran Utzet. Aquesta vegada ha estat coproduït amb Temporada Alta.

Un text que ens torna a redescobrir l'univers narratiu de l'autor i on es replanteja de nou els vincles amb els pares, l’avanç irreversible de la vida i la certesa de la mort. Un monòleg intens, on l'actor, sol, desplega sentiments, patiments i alegries. I l'Ernest ens ho transmet de tal manera que quedem impregnats del seu dolor, de la seva angoixa, sentim les seves vivències com si fossin nostres, com si la seva mare fos la nostra, com si visquéssim amb ell la guerra, com si la seva tieta grassa també estigues agafant la mà de la nostra mare, com si volguéssim fugir, com si patíssim fred, com si sentíssim la por a la nostra anima….

Un jove que encara no sap el significat de la paraula abans i que farà un viatge interior en el temps per recordar amb tendresa, còlera i dolor la història de la seva família i la seva pròpia historia.

Un jove que no reconeix la seva mare en aquella dona dels llargs cabells rossos que ha iniciat una lluita contra la malaltia i el dolor.

Un jove que haurà de creuar una tempesta real i una de metafòrica, una tempesta vital, en el viatge en autobús fins a l'hospital. Recorda el passat i s'enfronta al present sense imaginar encara un futur. Podem considerar que és un viatge iniciàtic a l'edat adulta.

Un jove que finalment es retroba amb la seva mare, acceptant la seva malaltia i la seva mort.

Un jove que deixa de tenir por a la "dona negre amb braços de fusta" que l'havia atemorit en somnis d'ençà que va contemplar, al seu país natal, un atemptat contra un autobús i va veure morir a l'interior un nen que, com ell, tenia nou anys.

Un text preciós en el qual Wadji Mouawad ens parla de la identitat, de la guerra, la immigració, la repetició de la història, la incomunicació, les relacions familiars, les pors, la mort ..... Ens explica el sofriment que comporta l'adolescència on la mirada sobre el món canvia i cal acceptar aquests canvis per continuar vivint.

Wadji Mouawad té l'habilitat de parlar d'assumptes molt profunds a partir de coses senzilles i et fa reconciliar amb la gent que estimes, et fa valorar les petites coses que formen part del dia a dia i que ni tan sols veus.

Una posada en escena minimalista ajudada per alguns vídeos que es projecten al fons de la sala, una acurada il·luminació i una magistral actuació de l'Ernest Villegas. Com ell mateix ha declarat una de les dificultats més grans que ha trobat són els continus salts en el temps, ja que l'autor viatja constantment del passat al present recordant vivències molt fortes de la seva infantesa al Líban. No ha tingut cap problema amb la direcció a quatre mans de Broggi i Utzet que en tot moment han respectat l'opinió de l'actor. Segons confessen ha estat una experiència enriquidora per tots tres.

Sala plena i emocionats aplaudim dempeus la feina de l’Ernest. Catàrtic.

Si desitgeu llegir sencer l'apunt original, només heu de clicar AQUÍ

29/11/2016
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Ja ho havia plorat

I per això no m'ha acabat d'emocionar i em sembla que ja en sé el motiu. Mouawad escriu sobre el que li ha passat a la vida, que no és poc, Els que l'hem seguit veient totes les obres que s'han representat a casa nostra sabem molt del que ha sofert i el munt de dimonis que intenta expulsar. Si per a mi hagués estat la primera obra d'ell m'hauria fet plorar, però el que m'ha dit aquesta vegada "ja ho havia plorat".

Excel·lent actuació i direcció, així com la il·luminació. Ernest Villegas s'hi deixa la pell.

Crítica completa » http://bit.ly/2gKxEYd

03/12/2016
Neus Mònico Fernández

Des de que vaig descobrir a Wajdi Mouawad en l’obra “Incendis” que es va poder veure a La Biblioteca de Catalunya, gràcies a l’Oriol Broggi, vaig quedar bastant impactada i alhora atrapada per les paraules d’aquest autor libanocanadenc.
Així que després d’“Incendis”, he intentat de veure totes les obres d’aquest autor que s’ha programat a Barcelona: “Boscos”, “Cels”, “Litoral”, “Les lames d’Edipe” i “Inflammation du verve vivre”.
“Un obús al cor” ha estat la última que he pogut veure, i ha estat al Teatre Auditori Can Palots de Granollers, després d’Incendis haig de reconèixer que és la que més m’ha agradat de tot el que he vist fins ara de Mouawad.
Es tracta d’un monòleg. Un jove en plena nit rep una trucada i fa un viatge en autobús cap a l’hospital on agonitza la seva mare. Durant aquest viatge ell mantindrà una lluita amb el que l’envolta i una lluita contra si mateix. Un viatge on farà un repàs de la vida i dels vincles amb la família.
A un obús al cor trobem quasi tots els elements que defineixen l’obra d’aquest escriptor tant en la forma com amb els temes: l’incest, la malaltia ,la mort, la guerra, una trucada de telèfon, l’exili,… podríem fins hi tot dir que Un obús al cor és un resum de tota la sèrie de “La sang de les promeses”, (llibre que més endavant compraria i que recomano la seva lectura).
Que és el que m’ha fascinat d’“Un obús al cor”?
Un text potent i colpidor que parla dels sentiments, del patiment i de les alegries, un treball d’interpretació extraordinari que m’ha emocionat, amb un Ernest Villegas impressionant, i la magnifica direcció d’Oriol Broggi i Ferran Utzet que han sigut capaços de treure el millor de l’Ernest, i transmetre les paraules i l’essència de Mouawad dalt de l’escenari.
En definitiva un espectacle d’aquells que n’anomeno rodó i del tot imprescindible.

06/12/2017
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Soy fan total de Wajdi Mouawad! He visto todo lo que han realizado en BCN e incluso tuve el placer de verlo a él mismo en el Lliure. Y TODO lo que he visto de él me ha entusiasmado! No podía perderme este monólogo que nos ofrecen los amigos de La Perla 29!!
Empieza la función y sale Ernest Villegas en calzoncillo (las bragas al suelo)
Lo siento pero es que estoy enamorado de este hombre jajajaa
Pero basta de bromas. El monólogo es duro e intenso! Cuenta el drama interno de un hijo al despedirse de su madre que está a punto de morir! De cómo afrontar ese momento y de cómo continuar la vida sin ese pilar tan grande que es una madre.
Bravo Ernest porque solo, sin escenografía y sin casi artificios nos has tenido a todo el público embobados y al borde de las lágrimas durante esa hora y vente. Nos ha encantado!!

25/11/2016

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

El dolor de Mouawad explota amb ‘Un obús al cor’

Hi ha obres que marquen un abans i un després. Incendis és una d’aquestes. L’obra de Wajdi Mouawad va quedar gravada a la retina del públic barceloní. Oriol Broggi ha fet que el dramaturg libanocanadenc […]

14 novembre 2016

La Perla 29 presenta nova temporada amb grans textos de Lorca, Mouawad i Goldoni

Després d’una temporada “de risc” i experimentació de nous llenguatges –en paraules del director de La Perla 29, Oriol Broggi–, la companyia torna als espectacles de repertori amb grans textos […]

21 juliol 2016