Un quadre, una paret, una piscina, un proposta d’Hector Mellinas.
Sinopsi
Joan Gilbert i Llorenç Oliver són dos actors joves que després de fer l’audició per al primer espectacle important de la seva carrera, un muntatge de Romeo i Julieta, descobreixen que han estat triats per alternar-se els personatges de Romeo i Mercutio. Cadascú, però, té una visió diferent de com s’ha de representar Shakespeare i, fins i tot, de quina ha de ser la finalitat del teatre. Ara bé, tots dos es defineixen com a actors i, d’una manera o d’una altra, necessiten expressar en públic les seves angoixes per superar-les sense caure en la melancolia pròpia del temps d’incertesa en què viu un artista que no treballa.
A partir d’alguns dels parlaments més populars protagonitzats pels reis de les tragèdies de William Shakespeare, Un quadre, una paret, una piscina vol reflexionar sobre la relació que mantenim els uns amb els altres quan, en ocupar un mateix espai, la societat ens obliga a competir per fer-nos valer i mantenir-nos-hi. Què passa, però, quan no en sortim airosos, quan l’ansietat i la depressió afloren? Aquests trastorns contemporanis són encara més difícils de salvar quan apareixen en un entorn artístic que t’impedeix d’expressar les angoixes en veu alta. I és que aquestes malalties només podem resoldre-les, tant en l’àmbit públic com en el privat, si ens expressem en veu alta. Com s’ho pot fer, doncs, un actor que no treballa, algú privat d’aquesta possibilitat i d’aquesta catarsi? El projecte no busca una resposta, però sí té la intenció de compartir el dubte i, potser precisament per això, esdevenir-ne un consol.
