La Cia Pelipolaca + Les desvestides presenten Unheimlich.
Vivim contínuament bombardejats d’estímuls visuals, d’imatges: publicitat al carrer, mòbils en funcionament les 24 hores del dia i xarxes socials en les que tothom té la potestat d’il•lustrar el que vulgui i com vulgui (gairebé). Però el bombardeig de l’imaginari i l’estètica comuna no ens l’hem inventat fa pocs dies. De fet, hi ha llocs on es conserva la història general i oficial del recorregut de les imatges: els museus d’art.
Les xarxes socials veten a la primera de canvi allò que consideren obscè, coses com un mugró femení, una dona despullada, el sexe tant masculí com femení. Però sembla que aquestes censures són relativament noves. Quan entrem a un museu, no deixem de veure, sigui la època que sigui, gent i gent despullada: dreta, asseguda, estirada, de cara, d’esquenes… perquè a l’art se li permet visualitzar allò que en la nostra quotidianitat queda relegat a l’obscè i prohibit?
Unheimlich vol ser una revisió del nostre comportament com a espectadors davant els cossos exhibits en els museus d’art a partir de 4 intèrprets amb 4 corporalitats que volen ser distants del cànon femení que ha governat cada una de les èpoques artístiques passades i fins avui en dia i, al mateix temps, una revisió d’aquestes corporalitats governants, una mirada endins i darrere els exemples canònics en sí (quantes hores s’ha estat immòbil la model per a que el pintor aconsegueixi el resultat final, com els nus es converteixen en transaccions polítiques, en mercaderia aristocràtica, entre altre qüestions). Ens qüestionem, doncs, on queda la ètica i la intimitat en aquestes representacions i què fa que l’art es sublimi i transcendeixi en aquells elements que no son permesos en la nostra quotidianitat.
