Utopies

A quin futur està destinada la joventut europea? Segons la teoria d'ahir dimarts a Utopies, malgrat que estan “preparadíssims”, els joves no tenen futur. Segons la constatació pràctica davant les tres obres, el tenen molt negre si la preparació és la que es detecta en aquests treballs: 180 minuts interminables de declaracions de bona fe d’una ingenuïtat aclaparadora, trivials, pamfletàries. D'acord que cal qüestionar moltes coses. En alguns casos seria justificable fins i tot l’odi, però, malgrat que el confessen, odien o ho diuen? Anar contra el sistema amb el discurset pagat pel Grec més aviat legitima la retòrica que es diu no acceptar. Aquest escenari no és el millor lloc per oferir tallers, i si els hi regalen que s’atreveixin a trencar el mirall. No se’ls ha fet cap favor. La desbandada d’espectadors va ser desmoralitzadora. Sabia greu i tot, veure’ls quedar-se sols. Si vaig aguantar és per poder dir que l’obra catalana és la pitjor, vergonyosa, que la francesa no guanyava gaire i que l’única acceptable teatralment és l’alemanya, tot i no millorar la profunditat discursiva. Com que tantes de les seves constatacions sobre la crisi actual (política i social) són certes, no s’haurien de conformar amb la mera proclama. Igual que al final, quan ens convidaven a moure’ns sota el crit de “no estem morts” i la música de “kumbaià, kumbaià”. Amics, precisamente perquè no estem morts és mentalment que primer ens heu de commoure i fer moure. La resta és manipulació zombie, per benintencionada que sigui. Sap greu. Té sentit escriure-ho aquí? Penso que sí: per respecte a les seves intencions i a tot el que sí poden fer.