V7: l’art de silenciar 

A 2021, el documental Breath, que Barranco va realitzar per parlar de les internes de Brians 1, va ser censurat pel buròcrates de torn que, probablement, no estan preparats per cedir la paraula a les dones, menys encara quan són dones que habiten els marges d’una societat dissenyada pels i per als homes.

A partir d’aquest fet, la creadora/directora/actriu construeix una reflexió que, més enllà d’explorar fins a quin punt la censura no forma ja part inherent del nostre discórrer quotidià, s’endinsa amb l’audàcia innegociable amb què sol abordar els seus espectacles en un intent de presa de consciència col·lectiva (equip de creació i públic) de la més gran i perversa de les censures: la mirada de la dona, la desaparició de la mirada de la dona.

La posada en escena disposa elements materials i humans que omplen l’espai amb la intenció que el cos de la dona s’expressi i es reivindiqui com a canal de desig, de plaer, de comunicació, de presència real. En aquest sentit, la visceralitat serveix l’autora per parlar-nos, no només des de la raó sinó des de l’estómac, des de la panxa i des del cony.

El personatge que interpreta Barranco (ella mateixa, però no només, o sí) comença amb una actitud displicent, agressiva, fins i tot rabiosa que buscarà la serenitat al llarg de l’hora i quart de performance per a acabar amb una catarsi natural i orgànica.

V7… és una experiència estètica d’alt nivell que obliga a confrontar-nos amb estructures socials infames de què som partícips (els homes). Les dones de Brians 1 són silenciades, Susana Barranco va ser silenciada per voler parlar de les dones silenciades de Brians, i la construcció social segueix ocupant-se d’abaixar els micros quan és una dona qui ha d’explicar-se. A V7: L’art de silenciar, una dona mira d’espolsar-se les censures, les seves i les dels altres, per a expressar-se. L’espectacle es veurà a Olot i, al juny, a La Brossa, no us el perdeu.