Viaje al centro del sentido

Quan em van proposar d’anar a veure un espectacle de teatre que es feia a les fosques, de seguida vaig dir que sí. No n’havia vist mai cap, i la veritat, tenia molta curiositat. Si us haig de ser del tot sincera, ni tan sols n’havia sentit parlar mai d’aquest tipus d’espectacle, tot i que es veu que ja porta més de vint-i-cinc anys formant part dins la cartellera Argentina.

La tècnica del Teatro Ciego neix a Córdoba (Argentina) en el 1991 de la mà de Ricardo Sued. Al 2008 s’inaugura el Centro Argentino de Teatro Ciego, un espai on tots els espectacles es fan en absoluta foscor. Ara farà un any dins la programació d’aquest teatre es va estrenar “Viaje al centro del sentido”.

Per mi ha estat tot un descobriment, i ho recomano a tota aquella gent que tingui ganes de viure noves experiències. Jo sens dubte repetiria.

Què és “Viaje al centro del sentido”?  

És un espectacle de Lucas Macchione que es realitza totalment a les fosques. És una pel·lícula sonora que et fa viatjar per diferents mons sensorials. És una experiència individual, en la que cadascun de nosaltres percep de manera diferent totes les senyals emeses. Són sons, músiques i olors. És entrar dins un espai tridimensional i viure una història des de dins. És sentir el que sent el protagonista.

La foscor ens ofereix diferents formes de percebre una mateixa realitat.

Els músics Gora Casado Pulido, Ramiro Torreira, Ariel Acevedo i Lucas Macchione toquen a les fosques en directe. La música és una part molt important de l’espectacle. És la que et fa sentir i imaginar. És la que et fa viatjar per diferents paisatges, i viure un munt de sensacions. Us imagineu la dificultat de tocar a les fosques?

No us explicaré el que jo vaig sentir, ni el que vaig imaginar, perdria tot l’encant i el factor sorpresa de l’espectacle. El millor és viureu en persona.

No deixeu passar l’oportunitat de viure aquesta experiència. Només us heu de deixar portar. Tot i que la foscor no us deixarà veure res, tanqueu els ulls. Entregueu-vos. Experimenteu. Somieu. Imagineu.

Espero que la gaudiu igual que jo.

****/*****

"Viaje al centro del sentido" comença al revés de les obres de teatre convencionals. I no, no es comença aplaudint. Tot és fosc, i seguirà fosc fins al final de la representació. Una forma de teatre que pot arribar a donar molt de joc sensorialment, ja que quan es perd un dels cinc sentits, el cos humà intensifica els restants. En aquest cas perdem la vista i es posen en alerta el tacte, l'olfacte i l'oïda per rebre qualsevol imput.

La valoració de l'espectacle queda molt a l'aire i en consonància a la interpretació i els paratges que s'hagin imaginat en la ment de cada un, ja que depèn de la diapositiva mental que li vulguis inserir al moment de música en directe i jocs de sons tindràs una història o una altra, amb uns "colors" o amb uns altres o amb uns paisatges o uns altres. No obstant això, Porta4 ens ofereix un recorregut intens pels indrets sensorials però no suficient per acabar-los de consolidar, fet que distorsiona lleument la història que es vol representar.

Sigui com sigui, una experiència que li dóna una volta al teatre convencional i que si se segueix experimentant, es poden aconseguir resultats que meravellin a tothom i et transportin a llocs inimaginables de la mà del so i l'olfacte.

 

Estem tan acostumats a prioritzar la vista a l'hora de valorar un espectacle que resulta realment sorprenent el repte d'endinsar-se en aquesta proposta de teatre en la completa foscor.

Es tracta d'una experiència sensorial, et proposen entrar a la sala totalment a les fosques, agafat a les espatlles del públic fins a arribar a les butaques, i un cop dins, estar disposat a deixar-se portar. Una sèrie de sons, olors, i músiques gravades i en directe es van succeint durant 45 minuts, sense paraules, sense imatges, més que les que s'apareixen al teu cap a causa de l'associació que fem dels sons que escoltem.

En aquesta proposta tan interessant teatralment parlant, he trobat a faltar un petit context, una història o una ficció, ja que ens permet sentir de formes diferents, notar com els sentits aliens a la vista s'expandeixen i prenen presència.