Vicky Peña reprèn el fragment del monòleg Homebody/Kabul presentat al Teatro Español i al Teatre Lliure, pel qual va guanyar un Premi Max a la Millor Actriu.
Pels amants del teatre el reconeixement a la feina i al talent de Vicky Peña no ve dels premis sinó de la profunda empremta que ha deixat damunt dels escenaris al llarg d’una trajectòria fructífera, plena de registres i matisos, que en fan la gran dama del teatre català.
Sinopsi
Asseguda a la seva confortable casa de Londres, llegint una guia turística de Kabul, una dona ens convida a emprendre un viatge que ella mateixa ha començat ja fa un temps.
A reflexionar sobre els corrents i les derives que ens han transportat i que encara ens porten. A tots nosaltres. A cada u de nosaltres al llarg de la Història. O fa quinze anys. O ahir al vespre.
A ser testimonis d’un naufragi personal i col·lectiu. Amb humor. Amb rigor.
Homebody /Kabul va ser escrita abans del 11-S. I va ser estrenada poc després als Estats Units, amb gran polèmica. Està formada per dues parts: un monòleg a la primera i un seguit d’escenes que tenen lloc a l’Afganistan a la segona part, excepte la darrera escena, que l’autor anomena Periple: el retorn d’un viatge al mateix punt d’on s’ha sortit.
La persona que torna a casa pot ser que ja no sigui la mateixa. Aquí veurem allò que passa A Casa.
