Vida al mateix carrer és una oda íntima i delicada que Anton Coimbra dedica al seu oncle, una persona amb autisme.
Sinopsi
El Tiet, sense voler-ho, ens fà de mirall d’algunes de les estupideses que més anhelem avui: la hiperintensitat de la vida moderna, el desig constant per ser originals a tota hora i l’ auto-publicitat de tot el que fem.
Què passaria si tothom fos com el Tiet?
Suposo que no existiria Instagram, seria normal anar a dinar a casa del teu veí, els colmados de barri estarien a tope i continuaríem celebrant els aniversaris de la gent que ja no hi és.
Què aprenem de les persones que ens semblen diferents de nosaltres?