Vidas prestadas

Com diu un dels personatges d’aquesta comèdia dramàtica, una bona obra és aquella que et fa “decidir sobre alguna cosa, preguntar-te si el que estàs veient és veritat o mentida, posicionar-te si estàs a favor o en contra”. Amb aquesta sana ambigüitat com a rerefons d’un text molt ben escrit, Vidas prestadas sembla voler explicar-nos que la maldat és relativa, que un conflicte es pot veure des de molts angles diferents i que les víctimes poden ser també culpables. Gabriel Cordoba ha fet, en aquesta ocasió, un gran pas endavant com a autor i director des del seu anterior muntatge, la divertida però més lleugera Esperanto-te, sofisticant el seu personal univers, la profunditat psicològica dels protagonistes i l’estructura narrativa de la història. I és que en aquesta peculiar barreja de drama, humor i intriga, res no és el que sembla. Potser pel que fa a la direcció faltaria matissar detalls del comportament i l’evolució dels personatges, així com alguns gags una mica fora de to. No obstant això, Cordoba demostra una gran valentia portant a escena una proposta difícil i provocativament personal, on no hi ha espai per l’amor romàntic però sí per la diversió, el misteri i la passió pel teatre. Es tracta, doncs, d’un producte genuí, ple de referents culturals, frases contundents i parlaments bellíssims que apassionaran els amants de les arts escèniques, i un cert aire de denúncia social que donarà per debatre a la sortida.

Gabriel Córdoba estrena nou registre, i el cert és que ens ha sorprès. Aquest showman i monologuista, que ja havíem vist a Esperanto-te, sovint opta per la comèdia dramàtica quan escriu, dirigeix i interpreta teatre. Vidas prestadas és una obra ben escrita, on es combina molt bé la comèdia amb reflexions sobre el teatre i la vida... o bé sobre el teatre com a modus de vida, que de fet és del que va el text. En aquest sentit, el ritme està molt ben dosificat i els dos únics personatges es complementen a la perfecció, tot i les seves suposades diferències... I dic suposades perquè en el fons són dos personatges que lluiten per una mateixa passió, però des de perspectives oposades i amb armes molt diferents.

Si obviem algun moment d'excessiva i innecessària intensitat, podem dir que Vidas prestadas és un molt bon producte i també un petit homenatge a tota la gent que viu el teatre des de dins, i fins i tot com a espectador... Un producte en el que destaca la divertida performance de Rafa Delacroix, que substitueix a l'inicialment previst Albert Garcés. Recomanable per a tots aquells que, a part de riallades, volen emportar-se a casa reflexions i pensaments que de ben segur els faran ser una mica millors persones.