Vides privades

Teatre Barcelona

Una esplèndida comèdia sobre la relació de parella

La companyia la Brutal ha volgut fer una aposta per aquest text de l'escriptor britànic Noël Coward; es tracta d'un text escrit el 1929 i estrenat al King's Theatre d'Edimburg l'any 1930 i que va fer pensar a Juan Cavestany que versionar aquesta obra era "un projecte d'arqueologia".

Aquesta adaptació ha anat un pas més enllà que presentar una comèdia sobre la lluita de sexes i ha donat una mica més de profunditat i dramatisme a les relacions de parella que no acaben de trobar l'equilibri. Es distancia de l’original en el tractament de les relacions del matrimoni format per l’Amanda (Marta Marco) i l’Eduard (David Selvas) que s’han acabat divorciant i es tornen a retrobar al cap de dos anys, quan amb les seves noves parelles, Victor (Javi Beltrán) i Sílvia (Mima Riera), coincideixin en un Hotel de Begur.

Hi ha escenes en aquesta producció que buscant una "comicitat seriosa" poden resultar fins i tot ridícules i inversemblants, com podríem dir de l'escena del retrobament del matrimoni en les habitacions adjacents de l'hotel, o el moment de la trucada al timbre al pis turístic de l'Amanda, però que la qualitat de les interpretacions i la posada en escena salven amb nota oferint un conjunt que presenta més punts positius que negatius.

David Selvas reconeix que en tenien ganes per intentar demostrar que la comèdia no és necessàriament un "teatre de segona". Tot i que no es coneixien, Juan Cabestany, dramaturg i director de cinema i conegut per la seva tasca amb la companyia Animalario, va acceptar fer l'adaptació de l'obra, que ha estat traduïda al català per la Cristina Genebat.

Una escenografia molt encertada de José Novoa i una posada en escena molt dinàmica, ha fet brillar unes interpretacions esplèndides dels quatre actors destacant a Marta Marco i David Selvas que ens han ofert una vessant còmica que no els coneixíem.

Si voleu llegir l'apunt original, només heu de clicar AQUÍ

18/04/2017

Carles Armengol Gili

Teatre Barcelona

Coward a la Costa Brava

El dramaturg anglès Noël Coward va estrenar Vides privades l'any 1930, i des d'aquell precís moment el text es va convertir en un dels principals referents de l'alta comèdia britànica. L'obra ha tingut incomptables versions, i per elles hi ha desfilat un bon nombre d'estrelles del teatre o el cinema anglosaxó del moment: Gertrude Lawrence, Laurence Olivier, Tallulah Bankhead, Maggie Smith, John Gielgud, Richard Burton, Elizabeth Taylor, Joan Collins, etc. Tot i que ara pot semblar un text superat i un pèl passat de moda, el seu mèrit encara és el de reflectir com pocs la batalla entre sexes i la sofisticació d'uns diàlegs i unes situacions d'una època molt concreta. Segons sembla, La Brutal tenia molt clar que calia actualitzar la peça a la Catalunya d'ara mateix, sense tenir en compte que molta part de la gràcia de Coward es quedaria pel camí i no arribaria a escena. Era d'imaginar que no es tornaria a la clàssica reproducció dels esmòquings i els vestits llargs, però trobo que aquesta versió dels progres que passen nits romàntiques a Begur, que es fan portar sushi a domicili i que tenen un apartament turístic al Gòtic de Barcelona desvirtua l'essència del dramaturg. Sí, és cert que encara queden els personatges i les paraules, però dóna la sensació que a l'allunyar-los del seu hàbitat habitual han perdut efectivitat.

S'ha de reconèixer, però, que La Brutal sempre cobreix uns mínims de qualitat en tots els seus projectes. Els quatre actors defensen molt bé la proposta, i dóna gust veure a David Selvas i a Marta Marco -sovint en rols molt més dramàtics- divertint-se en una comèdia d'embolics com és aquesta. L'embolcall escenogràfic, tot i que al principi recorda molt al de Caiguts del cel, també està per sobre del que s'estila a les comèdies de boulevard a l'ús. Potser les cançons triades no encaixen tant bé com en altres obres de la companyia, però està clar que la utilització d'aquest recurs ja s'ha convertit en marca de la casa i ja s'espera en quasi tots els seus muntatges. En definitiva, una comèdia que us distraurà i us complaurà... sobretot si no sabeu qui és Noël Coward i si no aneu amb cap idea prefixada.

01/04/2017

Iván F. Mula

Teatre Barcelona

Cap al vodevil realista

Cada vegada més, l’efectivitat teatral de La Brutal depèn més del projecte que tinguin sobre la taula o les inquietuds de qui dirigeixi en cada cas que d’una personalitat pròpia com a productora. La seva filosofia està, més o menys, definida: treballen sobre textos d’autors contemporanis o adaptacions de clàssics amb tarannà realista i un marcat accent urbà. Però, més enllà d’això, el que ens han anat oferint durant els darrers anys ha tingut resultats diversos. En aquest cas, ens trobem l’actualització d’una peça de Noël Coward que és, en alguns moments, divertida, en d’altres apunta temes interessants però que, en global, resulta un pèl irregular. El que, potser, no hauria de ser més que un vodevil sobre la lluita de sexes i embolics de faldilles, recolzat sobre un fi humor anglès (i burgès), fa l’esforça d’agafar un to i un ritme realistes, buscant una profunditat i un dramatisme que, probablement, no existien en les intencions de l’autor. D’aquesta manera, tot i dotar-la d’un embolcall més dramàtic, la proposta no acaba de trobar la complexitat narrativa de la història ni les arestes al disseny de personatges o als diàlegs que necessitaria per funcionar del tot. Malgrat això i algunes estridències que s’haurien pogut estalviar, hi ha prou qualitat en les interpretacions i la posada en escena per mantenir l’interès de l’espectador, entretenir durant llargues estones i desprendre un cert carisma. El problema és que, sota el vel de la seriositat, moltes de les situacions (pròpies de l’alta comèdia) es queden massa a prop de resultar ridícules i inversemblants, per molt captivador que sigui el seu nou context, i això desllueix una mica el seu correcte conjunt general.

31/03/2017

Guifré Badosa Solé

És simpàtica i interessant però, tot i que entenc que es tracta d’una obra amb dues parelles els actors es dediquen massa estona a “enrotllar-se”. Arriba un moment que un comença a mirar el rellotge pensant “be, ja porteu dos-tres minuts, seguim amb l’obra o us deixem una mica d’intimitat”?

15/05/2017

Isabel Moya

Sobre les relacions de parella i com les vivim amb els nostres vicis, manies, “exs”, forma de tractar-nos, etc. Molt divertida i molt profunda a la vegada. 4 actorassos a dalt de l’escenari i una direcció fantàstica. Ja l’he vist 2 vegades!

18/04/2017

Norma Cabré

Vaig anar a l’estrena i l’obra em va agradar molt. La Brutal canvia el registre però segueix dient coses, coses punyents que et fan pensar, però també riure,riure MOLT!!
És una comedia super divertida, actual i directa al fetge!!!!

Felicitats!!!!

07/04/2017

Dolo Dulo

Bona! Un tip de riure. Recomanable 100×100. Una bona comedia! Molt ben interpretada per uns actors còmodes i entregats, que ho donen tot a l’escenari!

Felicitats sou BruTals!!

07/04/2017

Dolo Dulo

Vides privades m’ha fet riure molt. El guió molt interessant, posta en escena molt bona, músiques molt ben triades! He passat una estona molt divertida i també m’ha fet pensar…. Se m’ha fet curta i m’agradaria tornar-la a veure!

Els actors (tots 4) espectaculars: Brutal et seguirem!

07/04/2017

Anna

Gran duel a dalt l’escenari, ràpida i divertida però també inquietant. No us perdeu la oportunitat de veure 4 Grans dalt l’escenari amb un registre ben diferent del que estem acostumats.

07/04/2017

JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Quizás porque el plantel de actores de esta obra me atraía muchísimo e iba con muchas expectativas pero he salido del teatro un poco decepcionado…
La obra va sobre parejas. ¿Qué pasa cuando tu nueva pareja te empieza a hacer preguntas sobre tu relación anterior? ¿Qué sabe? ¿Qué le has contado?
En resumen… lío de falsas y enredos!!

David Selvas y Marta Marco en estado de gracia con sus personajes. Me he reído bastante con ellos. En cambio Mima Riera y Javier Beltrán muy desaprovechados. Sus personajes no hay quien los entienda y son meramente anecdóticos. Como la historia… que de tan disparatada no me ha parecido creíble. Una pena…

29/03/2017

lilian lobo mazon

És molt divertida, amb grans actrius/actors i un guió gamberro. Es fa curta. Molt recomanable per a tothom.

28/03/2017