Viejo amigo Cicerón

Mario Gas torna a recórrer a un personatge històric representat per Josep Maria Pou per a posar en escena reflexions filosòfiques tan arrelades i universals que malgrat el seu remot origen continuen plenes de significat i utilitat en l'actualitat. Ja ho va fer amb Sòcrates, judici i mort d'un ciutadà i ara torna a fer-ho amb la figura de Ciceró, l'orador romà reconegut per la defensa dels valors de la República i fervent detractor de Juli Cèsar.

La proposta juga amb una doble capa narrativa, combinant la narració de la història de Ciceró a través d'uns personatges que ho investiguen a la actualitat amb la representació dels personatges històrics. La part narrativa és la que té més pes, cosa que permet un marge més gran per comentar els valors representats. Perquè tal com diu el text d'Ernesto Caballero, “existeixen milions d'interpretacions de Ciceró al llarg de la història, totes elles útils”.

D'aquesta manera, es posen sobre l'escenari qüestions polítiques de candent actualitat, com la prevalença de la llei per sobre de la voluntat humana, el triomf de l'espectacle per sobre de les idees, la convivència basada en l'enteniment de les persones o el poder de l'eloqüència com a arma poderosa per a “expandir l'esperit en un món on només es volen expandir fronteres”.

El contingut de l'obra és sens dubte estimulant, no obstant això, la forma acaba sent una mica pesada o espessa de digerir. El públic pot veure's saturat per una sèrie de dades o idees que es llancen en cadena i directes al cap, sense passar per l'emoció. Encara que existeixen moments de descans com l'escena onírica solucionada amb projeccions sobre l'escenografia, en general es tracta d'una experiència teatral excessivament cerebral que li costa connectar amb les emocions dels espectadors.

Marco Tulio Cicerón (106 a.C.- 43 a.C.) pren vida a l'escenari del Teatre Romea de la mà de  Ernesto Caballero, autor del text, i de Josep Maria Pou que es fica a la pell de l'orador, polític i pensador romà.

VIEJO AMIGO CICERÓN està dirigida per Mario Gas i dalt de l'escenari, jugant entre el present i el passat, dos estudiants que volen fer un treball d’investigació sobre la figura del pensador, i que són alhora Tirón (Bernat Quintana), escrivà de Cicerón, i Túlia (Miranda Gas), la seva filla.

Una proposta centrada en la figura de Cicerón, un personatge que en teoria, segons l'autor, "personifica la integritat moral" de qui manté les seves conviccions polítiques encara que les circumstàncies li siguin adverses. Va ser estrenada al Festival de Teatro Clásico de Mérida d'enguany.

Escrit avui, el text pretén donar una visió contemporània de la figura del pensador, amb el rerefons de la situació política espanyola actual, amb força demagògia segons el nostre punt de vista, especialment pel missatge final que vol transmetre la proposta, sobre la bondat de la unitat dels ciutadans en construir l'estat, respectant la legalitat vigent, encara que aquesta legalitat no la consideren del tot justa.

Un text que incideix reiteradament en la necessitat de respectar les lleis tot i reconèixer que sovint caldria canviar-les ??? .... La defensa de la legalitat com a valor moral ??? ... La defensa d'una democràcia encotillada per una legislació que cal complir ??? ... temes que a Catalunya són de moltíssima actualitat, malgrat que l'autor no pren en cap moment una posició clara al respecte, fent passos endavant i enredera, deixant en teoria que l'espectador jutgi per ell mateix.

Sabem que és una obra de ficció i que també ens parla d'uns teòrics fets històrics, però constatem que al llarg de la representació escoltem moltes frases que llegim als diaris "unionistes" o sentim a la televisió .... Una obra que pretén convèncer que les lleis han d'estar per sobre de la raó ??? .... Encara que aquestes lleis vagin en contra de la voluntat majoritària de la seva població ???

Malgrat tot, s'ha de reconèixer que es una proposta amb una potent escenografia de Sebastià Brosa, que situa l'acció en una enorme biblioteca on els estudiants preparen la seva tesi. Un inici que atrapa amb el desconcert inicial dels dos estudiants, però que perd interès a mesura que s'imposa el discurs filosòfic del pensador.

En els moments finals, els diferents personatges que van conviure amb Ciceró, Catilina, Juli César, Marc Antoni, Octavi i Brutus intervenen des de gravacions en vídeo, creades per Álvaro Luna, i projectades sobre els llibres de la biblioteca. Sembla que és el moment de les recriminacions, els dubtes i les contradiccions d'un personatge que ha passat a la història com a referent del permanent conflicte existencial entre raó i poder, entre togues i armes.

Una bona posada en escena,  malgrat que en general ens ha deixat una mica freds, i amb la sensació que l'autor pretenia, a través del personatge, donar lliçons de democràcia entesa sempre, sota l'imperi de la legalitat.

Les interpretacions són correctes, malgrat que ens han convençut molt més les dels dos joves que tenen papers més secundaris, que la de Josep Maria Pou, ja que creiem que opta més per fer de "Josep Maria Pou", que del paper que li pertoca, és a dir de Ciceró, ... repetint la seva manera d'actuar com a d'altres propostes on l'hem vist darrerament.

Pel que sembla ha agradat força a la majoria del públic assistent, si atenem als aplaudiments de la majoria de persones que omplien pràcticament el Teatre. A nosaltres ens ha decebut força, pels missatges encoberts que no coincideixen gens amb la nostra idiologia.

En sortir al vestíbul del teatre veiem molt somrient i satisfet un personatge que està als antípodes del que nosaltres pensem, ell és un conegut i provocador polític de "Ciudadanos". És tot un símptoma clarificador, de què ens hem equivocat radicalment en escollir avui aquesta producció teatral.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Ja fa un temps que tant Mario Gas com Josep Maria Pou -junts o per separat- estan interessats en un teatre que aposta pel pensament, pel discurs i les idees. Van provar sort a Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano i ara ho fan amb aquest retrat de Ciceró, homenatge clar a la seva vida com a polític i a la seva oratòria. És cert que tot i recórrer a personatges de l'antiguitat, actor i director són conscients del reflex que aquestes històries tenen en el moment polític i social que ens toca viure. De fet, el text d'Ernesto Caballero tria moltes frases i arengues del filòsof que podrien haver estat pronunciades a dia d'avui. Un text interessant, però que parteix d'una excusa dramàtica una mica pobra i que acaba aclaparant al públic amb un allau de dades, cites i idees que potser requeririen una lectura pausada i una digestió més lenta.

Pel que fa al muntatge de Viejo amigo Cicerón, val a dir que s'han buscat tots els recursos possibles per fer més àgil la dissertació. S'ha optat per un vistós decorat que reprodueix una biblioteca, s'han creat escenes oníriques que trenquen el relat i, per descomptat, s'ha construït un vehicle tot terreny pel lluïment de Josep Maria Pou. Tot i així, la maquinària es fa pesada i, a estones ensenya una mica les costures. És un teatre que, evidentment, té el seu públic, però que a mi no m'atrapa ni m'emociona.

L’espectacle parteix del present. Dos estudiants es troben en una biblioteca analitzant, com a treball d'estudi de final de curs, la figura de Ciceró, el cèlebre orador, polític i filòsof romà defensor dels valors democràtics i de la república romana. Al cap d'una estona entra un home i els diu que el seu nom és Marco Tulio Ciceró. A partir d’aquest instant es crea un diàleg i conexió entre tots tres, fent constants salts en el temps, passant dels nostres dies a l’antiga Roma intercanviant idees i pensaments. Els dos estudiants i el misteriós senyor Ciceró en l'altre espai temps són Ciceró,Tirón i Túlia.

A Ernesto Caballero, autor de "Viejo amigo Cicerón" li agrada treballar en la recerca dels límits que hi ha entre l’escenari i la realitat, la indagació en la meta teatralitat, i el joc de temps i espais.

Tot i que hi ha algunes coses positives, com el contingut de l’obra, el text, una encertada escenografia de Sebastià Brosa, les originals vídeo escenes creades per l’Álvaro Luna i el disseny de llums de Juanjo Llorens , hi ha d’altres que no m’han acabat de convèncer, com l’estil i la forma de portar-ho a escena, pel meu gust una mica fred i impostat, i les interpretacions, que no són ni de bon troç de lo millor que els he vist fer a aquests tres grans actors.

El contingut i el text m’han semblat molt interessants. És xocant comprovar com els discursos i les idees d'avui són molt similars a les de fa segles. És realment preocupant que el relat de fa més de dos-cents segles segueixi sent el mateix, que paraules com conspiració, revolta, revolució, llibertat, exili, república, constitució o llibertat, en boca de personatges que van néixer cent anys abans de Crist, siguin les mateixes que escoltem als nostres polítics en l’actualitat.

Finalment el que m’ha fet valorar a la baixa aquest muntatge és que he sortit del teatre sense cap mena de sentiment, ni positiu ni negatiu.

Per mi és un espectacle del tot prescindible.

**1/2

Va ser estrenada enguany a la 65 edició del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mèrida

Ernesto Caballero és l’autor d’aquesta obra basada en la vida de Marc Tul·li Ciceró, polític, filòsof i orador de l'antiga Roma per repassar les intrigues, deslleialtats, traïcions i ambicions que s’hi van viure però també la defensa de les causes més nobles i per sobre de tot, la defensa de la República Romana. L’autor ens vol fer veure en aquesta història un paral·lelisme amb el mon actual.

Utilitzant la tècnica del teatre dins del teatre, Mario Gas, situa la historia en una biblioteca on uns estudiants (Bernat Quintana i Miranda Gas) preparen un treball sobre Ciceró. L’aparició de Josep Maria Pou representant a Ciceró fa que la trama voli al segle primer anterior a la nostra era fent salts a l’actualitat. Amb aquest original recurs van desfilant davant nostre tots els moments importants que va viure el nostre protagonista fins que va ser assassinat, des de l’enfrontament amb Catilina per haver tramat una conxorxa contra Juli César, l’exili per haver condemnat a mort a un ciutadà romà sense les degudes garanties processals, la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu, el perdó de César després de guanyar la guerra i com el defensa en contra de l’ambició de Marc Antoni.

Es fa difícil seguir tot l’entreteixit d’històries amb la retòrica i l’eloqüència que utilitzava el conegut orador. El Gran Pou, intercalant frases en llatí dels grans tractats de Ciceró hi posa el mateix entusiasme que faria el filòsof en la tribuna dels oradors.

Els diferents personatges que envoltaven Ciceró, Juli César, Marc Antoni, Octavio, Catilina i Bruto intervenen amb els seus discursos des de gravacions en vídeo projectades sobre els llibres de la biblioteca. El gran esforç de condensació d’aquesta complicada història no es veu recompensat pel seguiment del relat i la comprensió del text. Tot i així és un magnífic repàs d’una historia que també és la nostra.

Nova nit d'estrena al Teatre Romea, tot i que aquests dies tens més ganes d'estar al carrer que a una sala de teatre aprofitem per desconnectar una estona de tot aquest remolí de noticies que tenim aquests dies. I no oblidarem tot una vegada que comenci l'obra.

La retòrica en el moment actual, tenim justificat la rebel·lió per uns drets perduts, encara que vagi en contra d'una part de la població? Les lleis han d'estar per sobre de tot? preguntes que avui més que mai les tenim a l'ordre del dia.

Un parell d'investigadors han de presentar el seu treball sobre "Ciceró" per llicenciar-se i en un moment determinat es troben amb un home que per explicar la seva visió del filòsof es reparteixen els papers per donar-nos una classe magistral del passat (i del present) que ens envolta aquests dies. Un diàleg sobre l'actualitat i que podem veure referències a la política espanyola i al conflicte català.

Recomano per la seva implicació en els nostres dies, en qualsevol rèplica la veus en el que està succeint als carrers. Amb un inici que atrapa, arriba un moment que de mica en mica perd pistonada i va perdent intensitat.  El moment final tenim unes projeccions en els llibres de la biblioteca que no m'han convençut gaire. Les répliques que li feien al mateix Cicerón es pedien tota la força en les gravacions i projeccions davant l'actor.

Els tres protagonistes estan esplèndids. Josep Maria Pou en el seu personatge encarna a la perfecció aquest professor que vol explicar als seus "alumnes" una bona classe d'història. Miranda Gas i especialment Bernat Quintana li donen les répliques oportunes però agafan empenta i fa que l'obra recupero en segons quins moments la frescura que a vegades perd.

Oportuna la recreació de Cicerón en aquests moments, ara falta que el públic assisteixi al teatre en aquests dies convulsos on tothom vol estar al carrer. Però al sortir ens preguntarem si les lleis estan per sobre de totes les coses, si el poble està legitimat a realitzar una revolució, el cumpliment de les lleis,.. moltes preguntes que avui tenim al carrer.

Podeu veure tota la meva opinió al següent enllaç