Sinopsi
Una dona experta en mediació de conflictes condueix durant una tempesta de neu en direcció a Ottawa, on ha de pronunciar una xerrada. El seu compromís i les difícils condicions meteorològiques la duran fins a la cambra d’un hotel on tot, des dels llums fins a la nevera, s’activa mitjançant la veu i de manera bilingüe, en anglès i en francès. Però què passarà quan la protagonista no pugui activar algun aparell utilitzant la seva pròpia llengua? Annick Bergeron interpreta un “monòleg” on, gràcies a les projeccions audiovisuals, no és l’únic personatge. L’obra és el segon lliurament del cicle «Domèstic» de l’autor canadenc, que va començar amb Seuls, símbol del fill (vista al Teatre Lliure), continua amb Germanes (Soeurs), seguirà amb Frères i acabarà amb Père et Mère.
El muntatge vol ser una mena de puzle escènic elaborat a partir de la intimitat i l’autoficció. Aquí, el text és només una part d’un conjunt de materials diversos que Bergeron ha anat aplegant, per encàrrec del director, i que n’inclouen alguns obtinguts per l’actriu a partir de la llarga relació que ha establert amb Nayla, la germana gran de Mouawad.
