Wasted

A Wasted transpires teatre, t'hi embolcalles en la lluita i la tragèdia dels tres actors. Ets una mica l’amic a qui enyoren, a qui retreuen que no hi sigui prou, a qui estimen. WASTED no és superflu, no és inútil, diu a crits que no està tot perdut. Wasted és un exercici de supervivència, de superació, de tocar fons i sortir a respirar. La crueltat i la tendresa van de la mà a Wasted. Donar-los la mà és, per el públic, un exercici de realisme sobre el que viuen alguns joves, un cop de puny per a qui vulgui lluitar per un món més amable, i una excitació actoral en la que hi aboquen desbocament, a raig i sense contemplacions, damunt l’ànima d’un públic que aprèn dels seus mots i els seu silencis, de la música que de vegades fa mal, de les cançons rapejades que colpegen la consciència i l’inconscient.

La crònica ampliada a Companyia de teatre i cultures

La setmana passada vaig veure Wasted per tercera vegada (la primera va ser a Tàrrega, la segona a l'Ateneu Nou Barris) i he de dir que va tornar a emocionar-me i a fer-me vibrar com la primera.

Íntims Produccions porta a escena un text de Kate Tempest, una jove rapera, poetessa i dramaturga anglesa, que és tan profundament trist com increïblement lluminós. Una història de tres amics que es fan grans i descobreixen que la seva vida no els omple, que ja no són els joves amb il·lusions que havien estat i que cada vegada estan més buits malgrat tenir la necessitat de seguir somniant. Una història de perdedors, d'antiherois, de personatges tan humans que ens recorden molt (potser massa) a nosaltres.

Amb una posada en escena totalment original, unes interpretacions a cor obert i sota la direcció impecable d'Iván Morales, Wasted és un d'aquells espectacles irrepetibles que cal veure sí o sí.

Més informació a Somnis de teatre

Sí, Wasted és una obra mestra que per motius que alguns no comprenem (o potser comprenem massa) ha caigut de la cartellera del Grec i s'ha hagut de buscar la vida en sales alternatives. Gràcies Ateneu Popular de 9 Barris per aixoplugar-la. És una peça que hauria de veure qualsevol persona mínimament "teatrera" per la seva qualitat literària, l'interpretació dels Intimsproduccions sota la direcció magistral d'Ivan Morales i el missatge (tot i que negatiu) que ens deixa. Busqueu-la allà on la facin perquè val molt i molt la pena. Va triomfar a Tàrrega i ara ho hauria de fer a tot Catalunya, colló!

Crítica completa » http://bit.ly/1SVol6o

Algunes vegades, les noves generacions senten la necessitat de trencar artísticament amb les convencions establertes d’una manera tan forta que s’acaben centrant més en provocar que en construir el seu propi discurs. Afortunadament, també apareixen, de tant en tant, exemples sorprenents i genuïnament representatius com aquest Wasted dirigit pel cada vegada més reivindicable Iván Morales. Basada en un text de la poetessa, rapera i dramaturga anglesa Kate Tempest, l’obra ens parla de la crisi existencial de tres amics de 25 anys que se senten perduts i frustrats, després d’una dècada d’haver perdut al quart membre de la colla en una mort prematura. El més destacable del muntatge és la seva proximitat. La posada en escena proposa una sèrie de fileres creant cercles concèntrics amb les butaques entre les quals els actors interpreten els seus monòlegs, diàlegs i interactuen amb el públic. La força dels textos, presentats d’aquesta manera, és impactant. Els seus protagonistes, Oriol Esquerda, Sandra Pujol i Xavier Teixidó, fan un gran treball interpretatiu del qual destaca la seva honestedat però també una depurada expressió corporal que ha rebut l’assessorament del col·lectiu Los Corderos. Es tracta, en realitat, d’un contingut amb reflexions bastant quotidianes però amb una presentació fresca, autèntica i molt directa. També un espai sonor molt suggerent, una utilització hàbil de la música i una il·luminació encertada ajuden a elevar el conjunt al màxim de les seves possibilitats. Profunda, espontània i sense complexos, aquesta sensacional radiografia de les pors i aspiracions dels joves actuals no només arriba al cor, la ment i l’estómac... sinó que hi arriba per quedar-se.

Quan la rapera i poeta Kate Tempest es va introduir en el món del teatre, tot feia presagiar que els seus textos serien contundents, com un cop de puny a l'estómac, i que parlaria de personatges que podem tenir molt a prop. Per això els tres protagonistes d'aquesta obra -quatre, si tenim en compte al difunt Toni, del que se'ns dóna l'esquela just a l'entrar- s'emborratxen, fumen porros, van a les discoteques i tenen ressaques monumentals. Són personatges que han tirat endavant a les seves vides com han sabut, o com han pogut, i que ara es troben atrapats i confosos. Una història de petites frustracions i de desencants en el jovent actual.

El principal mèrit de Wasted és la proximitat i la manera que té d'explicar-nos la història. Les cadires estan posades formant cercles concèntrics, i els actors actuen entre els espectadors, trencant constantment la quarta paret i tenint un contacte molt directe amb el públic. La il·luminació i la música escollida també ajuden a crear aquest ambient, tot i que la interpretació de Sandra Pujol, Oriol Esquerda i Xavier Teixidó és la que aconsegueix el petit miracle. Són tres actuacions descarnades, que surten de les entranyes i que es nodreixen de l'energia d'un elenc molt jove. Una bona oportunitat, doncs, per veure un espectacle que ens mostra, amb total sinceritat, un punt de vista que no veiem sovint damunt dels escenaris.

(Aquesta va ser la meva recomanació de Wasted quan la vaig veure a FiraTàrrega 2015. Com podreu veure al final de l'escrit, desitjava que aquest projecte arribés a alguna sala de Barcelona i per fi ha estat possible. No us la perdeu!!)

Va ser llegir que Iván Morales dirigia aquesta proposta i comprar les entrades amb els ulls tancats. La veritat és que ho vaig encertar. Ha estat de les millors propostes que he vist i valorat d'aquesta edició de FiraTàrrega.

Wasted és una obra que ens parla de com tres amics de 25 anys s'enfronten a les misèries de la vida tot recordant en Toni, un company mort fa uns 10 anys. L'obra està basada en un text de la poetessa, rapera i dramaturga del Regne Unit, Kate Tempest. Amb aquesta peça, Íntims Produccions vol continuar investigant sobre la relació de l'escena amb el públic i l'espai, portant a l'espectador a viure una experiència dramatúrgica molt intensa i plena de sensacions.

El lloc és un amagatall, un lloc tancat, bastant humit i il·luminat amb fluorescents. El públic està situat en cercles i els actors utilitzen tot l'espai per moure's i actuar. Hi ha mirades directes als ulls, corredisses. Tot succeeix durant el transcurs d'un dia. Un dia intens on la festa, la música, l'alcohol i els porros hi són molt pressents.

Les actuacions són espectaculars. Sandra Pujol és la professora Charlotte; Oriol Esquerda en Danny, un músic que mai aconsegueix els canvis que promet fer de la seva vida i que té una relació complicada amb la Charlotte; i en Xavier Teixidor és un Ted magnífic, sens dubte la interpretació que més m'ha sorprès.

Una proposta molt actual, d'una força i ritme trepidants.

El seu missatge: No està tot perdut, hi ha esperança i les ganes de començar de nou. La vida és una merda. La vida és collonuda.

Espero que aquesta temporada es programi en alguna sala. Seria una llàstima que no arribés a un públic més ampli.

**** 1/2

WASTED és la primera obra de la dramaturga, poetessa i MC britànica Kate Tempest. Íntims produccions ha estat la primera companyia en portar aquest text a escena fora del Regne Unit.

Una magnífica posada en escena, que es basa amb la força interpretativa de tres personatges dels quatre dels que parla el text, ja que un d'ells ha mort fa 10 anys, però està constantment en boca dels altres tres. Un espai escènic que comparteixen espectadors i actors, absolutament despullat de qualsevol escenografia, ja que la direcció de Iván Morales el que vol ressaltar és el text i les interpretacions dirigides directament al públic.

Però de ben segur el text no és el que més m'ha convençut de la proposta, perquè malgrat que parla dels lligams entre amics "inseparables", en realitat és una altra història d'amor, que s'acabarà consumint com és lògic a la vida de gairebé tots els éssers humans.

Em va interessar molt més segurament, la direcció de Ivàn Morales, que aconsegueix trencar la quarta paret des del minut zero, i els espectadors viuen de molt a prop la història i es veuen absorbits literalment dins de l'acció. També crec que és molt valorable l'espai sonor amb una molt bona banda sonora i un excel·lent tractament de llums.

Per altra banda, la implicació i les interpretacions d'Oriol Esquerda, Sandra Pujol i Xavier Teixidó, crec que són immillorables.

Si desitgeu llegir la valoració original, només heu de clicar AQUÍ