Werther

El muntatge minimalista de Willy Decker ha estat un èxit en diversos teatres i ens presenta una escenografia de gran expressionisme romàntic amb contrastos de color que acompanyen els diferents moments anímics de l’obra. Particularment creiem que és un dels encerts de la proposta. Un espai buit que juga amb el contrast i l’abstracció per reviure l’atmosfera que envolta els personatges. El vestuari respecta l’època del drama.

La història de 'Werther' s'inspira en la trobada real entre Johann Wolfgang Goethe (1749-1832), Charlotte Buff i el seu promès Kesner. L'autor es va enamorar de la noia però per sort va abandonar la idea del suïcidi i la va transformar en art. Publicat en 1774 el seu llibre va causar tant furor que Werther es va convertir en un model de llibertat i individualida. Molts homes van començar a vestir-se igual que el seu protagonista, fins i tot se suïcidaven amb el llibre sota el braç.

El dia 2 de febrer era l'última de les representacions que s'han fet al Liceu, després de la suspensió de la prevista el dia 4 i el trasllat de la del dia 3 al dia 2, i vam tenir la gran sort de poder veure i escoltar el gran tenor polonès Piotr Beczcala i la mezzo Anna Caterina Antonacci que van estar molt més que esplèndids. És la primera vegada que s'han pogut veure junts al Liceu en una òpera escenificada, ja que fins ara solament havien visitat el nostre teatre per cantar en concert o recital.

Beczcala ha assumit el rol de Werther infinitat de vegades, és un dels personatges que més ha interpretat. Ahir, tal com va passar en la primera de les representacions, va fer el bis de l’aria “Pourquoi me reveiller” per respondre als aplaudiments entusiastes que va aconseguir.

També molt remarcable la resta del repartiment destacant una Sophie, germana de la protagonista, molt ben interpretada per Elena Sancho Pereg i un Albert, marit de Charlotte, interpretat per Juan Martin Royo d'una forma excel·lent. Molt destacable també el cor de nens (Cor infantil amics de la Unió de Granollers) i la magnífica interpretació de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu dirigida per Alain Altinoglu.

En declaracions del mateix tenor que ha fet seu el personatge, "Werther, és un ésser que prefereix la mort a viure sense l'anhelat amor de Charlotte, és un ser asocial i egoista, un home que viu al seu propi món". Charlotte representa l'oposat, una dona forta que, conscient de la seva posició, assumeix el seu rol en la societat d'aquella època.

Massenet, amb la seva música, ha sabut copsar i presentar el personatge romàntic que personifica la malenconia per causa d'un amor impossible.

Una gran nit.

Si desitgeu llegir l'apunt original, només heu de clicar AQUÍ