West Side Story. El Musical - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Després de l’èxit a Madrid s’estrena a Barcelona la versió original íntegra del musical West Side Story, de la mà de SOM Produce, productora de grans musicals com Billy Elliot, Priscilla o Cabaret, i coincidint amb el Centenari de Leonard Bernstein. Aquesta és la versió amb la qual aquest musical mític va debutar al Winter Garden Theatre (Broadway, 1957).
West Side Story és un dels musicals més importants i representatius del teatre universal. La partitura és de Leonard Bernstein i Stephen Sondheim, reconeguda com una de les millors en la història dels musicals. El text d’Arthur Laurens continua sent tan actual com el primer dia i les coreografies originals de Jerome Robbins ocupen un lloc d’honor en la llegenda del ball contemporani.

Sinopsi

A West Side Story, Arthur Laurens transporta el Romeu i Julieta de Shakespeare a la ciutat de Nova York, on dos joves enamorats es veuen atrapats per l’enfrontament entre dues bandes de carrer, els “Americans” Jets i els Porto-riquenys Sharks. La seva lluita per sobreviure en un ambient d’odi, violència i prejudicis es transforma en una de les històries més emocionants, punyents, belles i rellevants del teatre musical.

Durada:
150 minuts

Idioma:
Castellà

Edat:
No recomanat a menors de 7 anys

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 24

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Andrea Caballero García
Teatre Barcelona

Jo vull viure a Amèrica

Jerome Robbins dirigeix i coreografia el gran musical West Side Storie. La feina del director és acompanyada per la música de Leonard Bernstein, les lletres d’Stephen Sondheim i el llibret d’Arthur Laurents. Tots quatre plegats fan una posada en escena impressionant gràcies també al treball impecable dels actors, actrius i músics. En aquest últim àmbit, cal destacar el paper dels directors musicals Gaby Goldman i Josep Ferré.

El musical es una adaptació al castellà de la història original americana que es va estrenar per primer cop en el Winter Garden Theatre de Brodway. Amb aquesta adaptació, per primera vegada a Espanya, es pot gaudir de la modernització americana de la tradicional història de Romeo i Julieta.

Tot l’elenc d’actors, actrius, ballarins i ballarines fa una posada en escena espectacular. Aquests demostren el seu gran talent actuant, ballant i cantant a la vegada. Aquesta posada en escena és tan espectacular en part també per l’acompanyament genial i en directe que fan els músics. Tota aquesta posada en escena magnífica està acompanyada també d’uns jocs de llums i d’un atretzo impressionant. A més a més, cal destacar que tot i ser adaptació al castellà, les lletres de les cançons i els diàlegs dels personatges segueixen fidelment al original i encaixen a la perfecció en l’adaptació.

Com a conclusió, West Side Storie és un musical totalment recomanable a tots els amants dels musicals, però també a aquells espectadors que vulguin passar una molt bona estona al teatre. West Side Storie et fa sentir i viure totalment aquesta història tan americana.

29/12/2019
Jordi Bosch Argelich
Teatre Barcelona

Romeu i Julieta a Nova York

L’aterratge de West Side Story (fa respecte escriure aquests mots a l’ordinador per dir-ne alguna cosa, com es pot comprendre...) a Barcelona és, en si mateixa, una autèntica celebració. La música vibrant de Leonard Bernstein et transporta. Escoltada, taral·lejada o xiulada, cada cançó forma ja part de les nostres vides. “Amèrica”, “Tonight”... Només calia veure com cantaven molts espectadors enfilant els passadissos un cop acabada la funció. L’encertada traducció de les lletres de Stephen Sondheim, permet seguir còmodament una trama construïda fa més de mig segle però perfectament vigent, d’alguna forma, per la pervivència de conflictes per raó d’origen en la nostra societat. A més, la producció s’ofereix de forma íntegra, respectant els números i diàlegs originals d’Arthur Laurents, i s’esdevenen gairebé tres hores d’autèntic plaer.

Els 32 actors i actrius i els 14 músics interpreten les escenes acuradament, amb virtuositat, demostrant l’exigent treball escènic i la preparació que hi ha al darrera d’un espectacle tan complex. Les danses i coreografies tenen una intensitat dramàtica que deixa l’espectador amb la boca oberta. Els protagonistes, Talía del Val en el paper de María i Javier Ariano en el de Tony, traslladen la lluita de clans que van viure Julieta i Romeu als carrers del West Side de Nova York d’una forma magistral. La potència i la expressió de la seva veu es modula entre la versió canalla de Jets i Sharks, les colles enfrontades, i la delicadesa de l’amor romàntic. Un treball d’orfebre. Un resultat impressionant.

I per impressionant, l’escenografia. Els canvis, les perspectives, la il·luminació... cal veure-ho, i encara més, viure-ho.

Per sort, les coses han canviat entre nois i noies, i han de canviar molt més encara. La violència i la submissió, temes constants en l’argument, no es veuen ara amb els mateixos ulls. Altres coses també haurien de canviar. Digueu-me primmirat, però en una producció d’aquesta mida, no ha de costar massa enregistrar una falca d’entrada que saludi els espectadors del Tívoli també en català... Bàsicament perquè, com demostra l’obra, cal mostrar el respecte que es mereix una societat que es defineix plural.

26/12/2019
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

La potència d’un musical clàssic

A punt de commemorar el 90è aniversari de Stephen Sondheim (encara amb vida), resulta una feliç coincidència que sigui ara quan West Side Story, el seu debut com a lletrista, ens arribi a Barcelona. Després del seu èxit a Madrid i l’expectativa creada al seu voltant, podem dir que el muntatge ha aconseguit estar a l’alçada del que el públic d’aquí podia esperar. Es tracta d’una proposta d’alta inversió i recursos tècnics i artístics que llueixen sobre l’escena de manera impecable, amb un resultat final polit i perfeccionat, cosa que deixa en evidència a altres propostes que hem vist en altres ocasiones. En l’espectacle, destaca notablement el bon nivell dels ballarins que segueixen les coreografies originals molt ben orquestrades en els números corals, sobretot, en el primer acte i, en concret, durant les baralles de les dues bandes. D’altra banda, tot i que el protagonisme està bastant repartit, cal ressaltar la gran química de la parella d’enamorats, dels quals la qualitat vocal de Talía del Val resulta impressionant. No només té un registre potent sinó que, a més, s’adequa genialment al personatge. L’evolució de tots dos, a més, està ben traçada i podem veure el seu viatge emocional amb claredat a través d’unes poques escenes. Finalment, és imprescindible mencionar la gran feina per part de la direcció musical que empasta tan bé l’orquestra i les veus. En definitiva, es tracta d’una delícia que enamorarà als fanàtics del gènere musical, gràcies a la seva efectivitat però també per la seva encisadora escenografia i un disseny de vestuari tan colorista com meticulosament cuidat.

24/12/2019
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Mambo!

“I want to live in America...” diuen els seus protagonistes, jo crec que em quedaria a viure en aquest espectacle treballat, sens dubte, pels amants dels musicals.

Només arribar al teatre, la presentació a l’escenari ja mostra que aquest no és un petit espectacle, sinó que té les pretensions d’una gran producció i que la seva escenografia no serà d’estar per casa. Increïbles cadascun dels escenaris que es presenten: des del gimnàs on es fa el ball al pas sota el pont on es decideix el destí dels protagonistes, passant per l’icònic terrat on ballen America, la botiga de núvies, el bar de Doc o l’habitació de Maria. El muntatge sobre l’escenari està pensat per fer-se a través de canvis dinàmics que no molesten a l’espectador i que transcorren amb la narrativa amb total naturalitat.

En aquesta versió icònica del Romeu i Julieta de Shakespeare, sota el prisma de Leonard Bernstein, un dels elements més encertats de la producció adaptada per Alejandro i David Serrano és el seu repartiment. Cadascun dels personatges, principals o secundaris, han estat escollits amb molta precisió i representen els seus papers amb marcada personalitat. Cal destacar d’una manera especial a Javier Ariano (Tony), Talía del Val (Maria) i Silvia Álvarez (Anita), que transmeten amb les seves interpretacions la passió i força necessària per als seus personatges.

Ariano i del Val, Tony i Maria, tenen una química increïble i provoquen que l’espectador acabi enamorat d’ells i la seva història. Es nota que els dos intèrprets s’entenen amb cada mirada, cada gest i, sobretot, amb cada nota musical. Aconsegueixen crear un espai íntim en cada declaració d’amor, convertint-se en una sola veu en harmonies de cançons com One hand, one heart, un dels moments més delicats de la producció. Tant en els moments que comparteixen escenari, com en aquells que protagonitzen per lluir-se, desprenen un treball molt acurat en les interpretacions, en el tempos, en la veritat dels sentiments que han de transmetre. Ariano aconsegueix eriçar la pell amb el seu Maria (auditori contenint la respiració fins a la nota final) i amb el seu desplegament passional en cada intervenció. Talía del Val transmet a la perfecció la innocència i el despertar amorós de Maria, evoluciona la seva interpretació al mateix temps que el seu personatge va adquirint pes i consciència de la seva realitat. La seva veu té un registre especial, que es modula a cada escena i que fa emmudir a tota la platea en cada número que el mostra amb tot el seu potencial. Per exemple, en el moment I feel pretty comparteix el seu registre amb Rosalía (Teresa Ferrer), una de les seves amigues, un duel de registre vocal que es converteix en un moment còmic que fa riure al públic sense remei.

Silvia Álvarez dóna vida a Anita i, com espera qualsevol amant d’aquest musical, descobrim a una líder de les Shark forta, valenta, amb caràcter i una veu imponent. Álvarez trepitja l’escenari i la seva presència eclipsa a la resta de personatges, com ho ha de fer Anita. El número d’America, tot un clàssic, és una gran mostra de dansa i veu per part d’Álvarez, però hi ha dues escenes en què destaca especialment. La primera, la que comparteixen Anita i Maria un cop a mort Bernardo i Maria defensa el seu amor per Tony. En el moment A boy like that, Álvarez i del Val van retraient-se pensaments i sentiments cada vegada amb més tensió, més apassionades, i amb el seu dolor in crescendo les seves veus també batallen fins arribar al clímax de la discussió. Una argumentació a la qual també participa l’espectador entregant-se a cada interpel·lació. L’altre moment que destacaria de l’actuació d’Ávarez és l’abús que pateix al bar de Doc quan va a lliurar un missatge de Maria a Tony. Una escena que colpeja al públic, que incomoda i que està treballada amb un caràcter cru i violent que transmet la misèria de la situació que viu Anita.

Bones interpretacions, una orquestra que t’envolta amb cada nota i et trasllada a un món millor i uns números de dansa que t’indueixen a un món oníric tan agradable que t’hi vols quedar a contemplar-ho per molt més temps.

Sortiràs espetegant els dits, xiulant, ballant, cantant Maria i Yo quiero vivir en America..., però sobretot marxaràs amb ganes de tornar a entrar i viure de nou al Nova York dels anys 70. Doncs vinga... Mambo!

23/12/2019
Israel Lopez
Teatre Barcelona

Un dels grans musicals de la temporada.

Quan l'any 1957 pujava el teló de la primera funció de West Side Story no crec que ni els seus propis autors fossin conscients de l'èxit aclaparador que la seva obra anava tenir. De la combinació de l'escriptor del llibret (Arthur Laurents - La soga), el compositor (Leonard Bernstein - Candide, On the town) i del jove lletrista Stephen Soundheim va néixer una de les ¿comèdies? musicals més aclamades i representades de tota la història.

La història ja és coneguda per tots, excepte per quatre despistats. Basada en la shakespeariana Romeu i Julieta, West Side Story explica la història d'amor per excel·lència: la que és impossible però que lluita per tirar endavant. Ambientada al Nova York dels anys 50, dues bandes rivals, Sharks i Jets, barallen pel govern dels carrers del West Side. Al mig de les tensions i les baralles, l'amic del líder d'una de les bandes i la germana del líder rival, s'enamoren res més veure. Si coneixen Romeu i Julieta, ja saben què passa després. Si no la coneixen, millor no els desvetllem el desenllaç.

En els papers principals de la funció a la qual vaig assistir estaven Javier Ariano i Talia del Val, els actors titulars dels papers principals. La combinació de tots dos fa néixer una química en escena que embadaleix al públic. Les melodies de Bernstein cobren vida quan Talia i Javier obren la boca. Si us plau, no trenquin la màgia; entrin al pati de butaques tossits de casa i amb caramels sense embolcall.

La resta de l'elenc els acompanya a la perfecció. Que difícil deu ser fer les acrobàcies que fan mentre canten sense que es noti que fins i tot respiren, com si fossin humans ... Armando Pita em va meravellar en un registre en el qual no li havia gaudit abans.

Amb una elaborada posada en escena i unes superbes coreografies magníficament executades, West Side Story promet ser un dels grans musicals de la temporada. Espero que per molt temps.

02/05/2019
Andreu Rami
Teatre Barcelona

Millor impossible

La cartellera de Barcelona s'omple any rere any de grans musicals d'una qualitat aclaparadora. West Side Story és l'última gran estrena, que apareix per celebrar els 100 anys del naixement de Leonard Bernstein i per delectar-nos amb unes músiques i coreografies que estan a l'Olimp dels clàssics indiscutibles del gènere.

La producció de SOM Produce és rotundament magistral. Compta amb una espectacular posada en escena instrumentada per una orquestra de 20 músics i suma un elenc de gairebé 40 actors i ballarins, tots brillants en els seus papers. Javier Ariano, el jove actor que interpreta Tony, és possiblement el millor actor de musicals que he vist en la meva vida. Amb ell la màgia del musical és completa: té una veu preciosa amb la que salta del text a la música amb tal veritat i naturalitat que no pots sinó deixar-te portar per la seva història.

La gran virtut dels clàssics és la de mantenir-se vigents malgrat el pas dels anys i els canvis sociopolítics. West Side Story es va escriure el 1957 basant-se en el Romeu i Julieta de William Shakespeare -1597-, però és més actual que mai. Centrada en els problemes que van derivar de la immigració llatinoamericana als Estats Units, és d'agrair que torni a obrir el debat de com abordar el tema de la immigració en una època on els polítics responen amb salvatges discursos racistes als èxodes de víctimes de les guerres dels nostres països veïns. Maria i Tony ens ho deixen clar: més debat, més amor i més pau.

01/09/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Torna el millor Musical de la Història

Sense cap mena de dubte ez tracta d'un dels musicals més representatius de la història dels musicals, amb partitura de Leonard Bernstein i Stephen Sondheim, el text d’Arthur Laurens i les coreografies originals de Jerome Robbins. Ara arriba a Barcelona en la versió integra del musical que va debutar a Broadway el 1957, ha estat adaptada al castellà per Alejandro Serrano i David Serrano.

El text transporta a “Romeu i Julieta” a la ciutat de Nova York, on dos joves, pertanyents a col·lectius diferents s’enamoren i es veuen atrapats per l’enfrontament entre dues bandes de carrer, els Jets i els Sharks, els americans i els porto-riquenys. Tony i Maria lluiten per aquest amor en un ambient d’odi, violència i prejudicis.

Aquesta adaptació està dirigida per Federico Barrios, que ha treballat a partir de la coreografia i el llibret original, i que segons manifesta ha volgut intentar que els fans oblidéssim, ni que fos temporalment, la pel·lícula de Robert Wise del 1961 que tots hem vist una i mil vegades. Creiem que oblidar-se del que hem vist i escoltat a la pel·lícula, és difícil, per no dir impossible ... no es poden evitar les comparacions, per molt que ho intentem.

En l'àmbit interpretatiu podem dir que hi ha forçes desigualtats, que s'obliden amb la magnífica posada en escena, dotada d'un gran dinamisme i amb unes coreografies molt encertades. Hem de destacar, en general, el gran nivell dels ballarins i ballarines i la precisa coreografia de tot l'espectacle.

Amb un elenc de més de quaranta persones entre artistes, músics i personal tècnic, i una petita orquestra en directe, dirigida per Gaby Goldman, hem gaudit i molt, d'aquest musical ple de color i passió.

Potser la part més fluixeta d'aquesta producció, és el nivell dels intèrprets principals, potser per culpa de les comparacions que tots fem amb els de la pel·lícula, tot i reconèixer que no els hauríem de fer, perquè aquella qualitat vocal, és impossible igualar-la. Tot i això, ens han sorprès favorablement, gairebé tots, però molt especialment la veu de les cantants Lucía Ambrosini i Teresa Ferrer.

Aquest muntatge de SOMProduce ha estat molt cuidat, tant per l'escenografia de Ricardo Sánchez Cuesta, el vistós i acolorit vestuari d'Antonio Belart i Ana Llena, la il·luminació de Carlos Torrijos (AAI) i Juan Gómez Cornejo (AAI) i el extraordinary disseny de so de Gaston Brisky, com per l'oportunitat de gaudir de música en directe i una digna selecció de veus, que doten al conjunt d'una gran potència escènica.

Els canvis escenogràfics, d'una meticulositat i dinamisme increïbles ens han fet passar del gimnàs on té lloc el ball, al bar del DOC dins i fora, a la botiga de l'Anita, a l'habitació de la Maria o a l'espai de la baralla sota el pont, sense interrupcions, com si tot estàs dotat de màgia. En aquest aspecte res a envejar de les produccions que hem tingut la sort de veure a Londres o Nova York.

Per tant, globalment, podem parlar d'una posada en escena espectacular, que ens ha fet reviure aquesta magnífica història d'amor que forma part de la nostra vida musical, i que malgrat el temps transcorregut des de la seva creació, continua sent vigent a la nostra societat, on malauradament, existeixen actituds xenòfobes.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

29/01/2020
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Senyores i senyors… West Side Story!

Com s’afronta un nou muntatge d’un clàssic tan impepinable com aquest? Més encara, quan la partitura de Leonard Bernstein o les coreografies de Jerome Robbins formen part del cànon de la cultura popular occidental, i han estat, i són, referents inevitables per al gènere des de fa 60 anys. No només això, la pel·lícula que el 1961 va dirigir Robert Wise està completament interioritzat en l’inconscient col·lectiu d’uns espectadors, que, irremeiablement, la faran servir com a metre de platí irídic a l’hora de valorar qualsevol nova versió.

Federico Barrios (director d’escena i adaptador de les coreos) treballa a partir de la recuperació de les coreografies i el llibret original, per tant, li toca enfrontar-se amb l’orde de fans irredempts, que ho són de la pel·lícula, no se sap si massa predisposats a acceptar canvis, encara que sigui per a retrobar-nos amb la idea original d’Arthur de Laurentis. El resultat, pel que fa a posada en escena és més que satisfactori gràcies al dinamisme en les transicions i l’habilitat amb què les adaptacions coreogràfiques s’entrellacen les unes amb les altres i amb les escenes dialogades.

El melodrama sempre ha caminat per la corda fluixa i ha acceptat el risc de coquetejar amb el carrincló, també West side story, i només uns actors i actrius que defugin el sentimentalisme seran capaços d’estalviar-nos el mal tràngol de l’allò cursi. Si bé, el nivell interpretatiu és desigual, es decanta, finalment, cap al costat de l’emoció, i no el dels baixos instints, essent sòbria quan cal.

Les veus són excepcionals, i l’ensamblatge entre elles, de gran categoria. En general, són veus més jazzístiques i menys líriques, i creiem que és un encert.

Un però? Com costa escoltar traduïdes les lletres d’Stephen Sondheim!

04/01/2020
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Torna el Musical dels musicals

Després de més de dues dècades, torna al mateix teatre de la nostra ciutat el que ha estat considerat com un dels millors musicals de la història tant a nivell de crítica com de públic. Tot i conservar un bon record, ha passat tant de temps que sóc incapaç de poder comparar les dues produccions, més enllà de recordar alguna escena en concret del muntatge que es va fer als 90 dirigit per Ricard Reguant. Realment, es curiós que una obra amb tanta tirada hagi trigat tant de temps en ser reposada, però l'alt nombre de professionals a escena (32 actors i 15 músics) més tots els professionals que els acompanyen fa que sigui un espectacle arriscat, malgrat que d'entrada no ho pugui semblar. De fet, el muntatge que podem veure recupera per primer cop al nostre país la versió original integra que es va poder veure a Broadway, ja que cal recordar que malgrat l'èxit absolut de la pel·lícula, aquesta es basa en el musical teatral i no a l'inrevés.

El muntatge que podem veure està molt cuidat en molts aspectes i no només pels que fa a la gran inversió de pressupost. En aquest sentit, estèticament destaca per recuperar aquell estil característic de la pel·lícula en Technicolor, amb colors saturats en l'escenografia i el vestuari que acompanyen a una il·luminació que arrodoneix l'estil pretés. D'altra banda, les coreografies originals de Jerome Robbins han estat adaptades conservant la seva essència i estan executades amb molta correcció, de la mateixa manera que les interpretacions, a on destaca una excel·lent Sílvia Álvarez en el sucós paper d'Anita. Així, amb tot plegat, s'aconsegueix una posada en escena d'alt nivell que s'apropa als estàndars formals de Broadway i del West End.

El Romeu i Julieta en clau musical de la Nova York dels anys 50 pot agradar més o menys, podent resultar carrincló i desfasat per algun espectador, però indubtablement s'ha convertit en un dels musicals més importants, influents i coneguts. Potser, els nous públics encara no el coneixen, tot i que és una llàstima que algun d'ells no s'apropin al teatre només per desconeixement, però és segur que amb la nova versió cinematogràfica que arribarà a finals del 2020 dirigida per Spielberg això canviarà i s'aproparà a les noves generacions. Mentrestant, aquells que s'acostin al teatre i el públic que ja el coneix es trobaran amb un musical farcit de grans números musicals i amb una posada en escena que tornarà a meravellar-nos gràcies a un gran muntatge a tots els nivells.

31/12/2019
Mariona Rebull
Teatre Barcelona

Un revival por todo lo alto

West Side Story, ya lo saben, un musical de Stephen Sondheim referente para toda una generación. Seguro que no les sorprenderé: nuestra historia se sitúa en la América soñada y nuestros protagonistas son Toni y María, los jóvenes cuyo amor precipitará la más grande de las tragedias. El Romeo y Julieta moderno, aunque añejo. Pero no les quisiera aburrir contándoles los pormenores de un argumento archiconocido. Al fin y al cabo, la trama es lo de menos. Aquí, lo que importante es rendir homenaje a la obra. West Side Story ha aterrizado con todos sus atuendos: profesionales de primer nivel, música en directo y una buena dirección. Nada que no se merezca, al fin y al cabo, una obra de este calibre. Una puesta en escena magnífica para que los sesenteros revivan el musical y para que, como no, los más jóvenes se inicien en el género. Previéndoles, eso así, que el romanticismo existe pero que el sacrificio no. Bien está que la obra sea un clásico, pero el amor dramático no.

28/12/2019
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

A somiar amb la música i amb els balls

La versió del musical West Side Story per fi el tenim a Barcelona. Després de l’èxit a Madrid ara s’ha estrenat la versió de l’original a Barcelona. Segons han comentat, aquesta és la versió de l’estrenada a Broadway el 1957 i possiblement el canvi de posició d’alguns números musicals.

Coses que m’han agradat en aquesta versió de West Side Story al teatre. La música en directe, sempre és un punt molt a favor seu poder escoltar la música en directe i més quan parlem de teatre musical. La part musical i coreogràfiques són genials, m’ha transportat a moments de la pel·lícula i fins i tot en el moviment de l’escenari i en segons quin número musical m’ha semblat que estava veient el moviment de la càmera recordant les seqüències de la pel·lícula.

West Side Story és un clàssic, un musical per aquella gent que li agrada els musicals i una de tantes il·lusions que tenia amb altres “grans” musicals que m’agradaria veure abans de morir. És escoltar alguna de les cançons i tenir la pell de gallina i caure la llagrimeta fàcil en segons quines cançons tot recordant la història d’amor i de les pandilles. No puc dir un PRO més contundent per anar-hi al teatre.

I únicament aquests motius, ja em sembla un bon regal per aquestes dates. Apropar-se al teatre i veure aquest musical és tot un regal pels nostres sentits, i més si ens agrada el Teatre Musical.

Hi ha coses en contres, i una força important per a la meva opinió. Però aquesta no entra per recomanar l'obra i decidir-se per anar veure-la o no. Per això la podeu veure a l'enllaç.

La meva recomanació? Doncs no dubteu en anar-hi aquestes dates al teatre i gaudir-ne d'aquest gran musical.

24/12/2019
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Una bona aproximació a l’original

Tothom té el seu record i la seva idea de West Side Story, sobretot pel referent cinèfil... ja que desgraciadament les versions teatrals que s'han estrenat a casa nostra han estat més aviat escasses. De fet, ara mateix només recordo la de Ricard Reguant de 1996, també al Teatre Tívoli, i amb Lorenzo Moncloa, Alba Quezada, Marta Ribera i Victor Ullate Roche encapçalant el repartiment. Per tant, és molt fàcil acostar-se a aquest clàssic amb un munt de prejudicis al cap... Malgrat tot, també hi ha molts punts forts als que aferrar-se, ja que un gran musical com aquest compta amb una partitura emblemàtica, unes coreografies que no han envellit gens i una temàtica que desgraciadament segueix vigent en molts aspectes.

El muntatge de SOM Produce i WSS 100 Aniversario també destaca per haver recuperat la versió original íntegra d'aquest musical estrenat el 1957. Justament l'any passat, i aprofitant el 100 aniversari del naixement de Leonard Bernstein, el muntatge es va estrenar a Madrid amb una producció que està a l'alçada del mite. Tant la direcció artística com la il·luminació o el vestuari acompanyen a la perfecció un muntatge que, com era d'esperar, destaca per la part musical. No he pogut veure a Javier Ariano (per a alguns el gran descobriment d'aquesta versió), però sí he gaudit amb la potència vocal de Talía del Val en el paper de Maria o amb la completíssima interpretació de Silvia Álvarez com Anita. L'orquestra de 12 músics, dirigida per Gaby Goldman, també m'ha semblat més que correcta, mentre que les coreografies crec que s'ajusten perfectament a l'espai i al número de ballarins. Molt bo, en aquest sentit, el número del Mambo o el del conegudíssim Amèrica.

La única pega que puc trobar, com ja em passa en molts altres musicals, està en l'execució de les parts parlades. És curiós que l'exigència no sigui tan gran aquí com en la part musical... Segurament és un dels punts que més diferencia els productes d'aquí dels que et pots trobar en qualsevol capital de parla anglesa, on l'espectacle musical és des de fa dècades un producte o gairebé una marca.

22/12/2019
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Un clásico al que siempre hay que volver

¿Qué decir a estas alturas de West Side Story que no se conozca? Un musical que unió a algunos de los nombres más grandes del género: el coreógrafo Jerome Robbins, alma del proyecto, el compositor Leonard Bernstein, el letrista Stephen Sondheim, reticente y que no quedó del todo satisfecho (!) y el productor de productores a aquel lado del Atlántico, Harold Prince. Anécdotas conocidas, como lo de separar a las pandillas en los ensayos y crear tensión entre ellos, complejas relaciones de colaboración, lo actual que era y la acogida (no, no fue tanto como imaginamos).

De los pocos musicales creados a partir de un coreógrafo y por ello la danza es lo que hace avanzar la acción, es la principal fuerza. La música es grandiosa, casi la ópera americana que Bernstein persiguió, con una sucesión de canciones maravillosas y diversos estilos (clásica, jazz, latino…), Maria, Somewhere, Tonight, Quintet, I feel pretty, America (canción que se incorporó a última hora, ya en la gira de preestreno, para dar tiempo a los chicos a cambiarse y por eso en teatro la cantan sólo las chicas).

La trama la conocemos todos: Romeo y Julieta en el NY de los 50 con bandas de puertorriqueños y estadounidenses odiándose. Surge el amor entre Tony, un pandillero que quiere dejar de serlo pero atado por el honor, y María, recién llegada, inocente y deslumbrada por las ilusiones.

Este montaje de SOM es muy respetuoso y fiel; así, las coreografías, salvo error por mi parte, son las originales. Muy cuidado vestuario e iluminación (algo menos el maquillaje, excesivo color naranja para diferenciar a los portorriqueños) e inteligente recurso el abrir el escenario a los laterales, dadas sus reducidas dimensiones, que a veces no da abasto para acoger a todos los intérpretes.

La pega es que le falta algo de alma y química. La pasión del enamoramiento, entre Tony y María, y la tragedia que los une, no traspasa el escenario con la fuerza que lo hacen los números de baile. No ayuda que sus registros sean diferentes, muy lírico el de ella, más “ligero” el de él, y no acaben de combinar. Las interpretaciones en general están algo por debajo de la danza, sin perder por eso interés. Como en toda representación de este clásico, sales conmovido por la música y tarareando, cada uno la suya.

11/02/2019
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

El clàssic que sempre ve de gust visitar

Que dir a aquestes alçades de West Side Story que no soni a ja conegut? Un musical que va unir a algunes de les més grans figures del gènere: el coreògraf Jerome Robbins, ànima del projecte, el compositor Leonard Bernstein, el lletrista Stephen Sondheim, reticent i que no va quedar del tot satisfet (!) I el productor de productors a aquell costat de l'Atlàntic, Harold Prince. Anècdotes conegudes, com separar les “bandes” als assajos i escampar maledicències per crear tensió entre ells, complexes relacions de col·laboració, com de rabiosament actual que era quan es va estrenar i l'acollida (menys del que creiem).

Dels pocs musicals creats a partir d'un coreògraf i per això la dansa és el que fa avançar l'acció, és la principal força. La música és grandiosa, gairebé l'òpera americana que Bernstein va perseguir, amb una successió de cançons meravelloses i diversos estils (clàssica, jazz, latino ...), Maria, Somewhere, Tonight, Quintet, I feel pretty, America (cançó que es va incorporar a darrera, ja a la gira de preestrena, per donar temps als nois a canviar-se i per això en teatre la canten només elles).

La trama és sobradament coneguda: Romeu i Julieta al NY dels 50 amb bandes de porto-riquenys i nord-americans odiant-se. Sorgeix l'amor entre Tony, un pandillero que vol deixar de ser-ho però lligat per l'honor, i Maria, acabada d'arribar, innocent i enlluernada per les il·lusions.

Aquest muntatge de SOM és molt respectuós i fidel; així, les coreografies són les originals, i es nota. Molt acurat vestuari i il·luminació (una mica menys el maquillatge, massa taronja per diferenciar els porto-riquenys) i intel·ligent recurs l’obrir l'escenari als laterals per acollir a tots els intèrprets.

El menys millor: falta una mica d'ànima i química. La passió de l'enamorament, entre Tony i Maria, i la tragèdia que els uneix, no traspassa l'escenari amb la força que ho fan els números de ball. No ajuda que els seus registres siguin diferents, molt líric el d'ella, més "lleuger" el d'ell i no acabin de combinar.

El millor: surts absultametn impactat pel ball i la música, taral·lejant cadascú la seva cançó.

17/11/2019
Núria Grífol Guitart

Ens ha agradat molt, és molt xulo deixar-se emportar pel clàssic de Broadway i emocionar-se amb els balls, cançons i música en directe de l’orquestra present en dos llocs de l’escenari.
Preciosa, com sempre, però diferent de com la recordava, la meravellosa i colorida “Amèrica”, que aquesta sola escena ja paga la pena venir a veure l’obre. S’ha de fer esment especial al talent de tots els actors i sobretot a la veu sublim de la Talia del Val.

17/02/2020
Maria

L, espectacle m, ha agradat! Bé, els trossos que varem poder veure.
La meva queixa es en concret al palco 7 als seients elevats de darrera,el preu molt elevat i amb una visibilitat quasi nula, si volen vendre aquest seients com a mínim s, haurien d, oferir a meitat de preu i especificant que hi ha mala visibilitat, després l, usuari ja triarà l, opció que li vagi més bé. Sincerament ens vam sentir estafats.

16/02/2020
Belen

Excelente escenografía. Creo que al ser una banda americana vs. una banda puertorriqueña mínimo se debería intentar imitar un acento centroamericano para mejor interpretación del personaje + transmitir a la audiencia mejor el contexto.

08/02/2020
Raquel

Magnífico todo. Un gran trabajo

02/02/2020
Victòria Oliveros Layola

Una obra rodona en tots els sentits. El director, amb el material original de Robbins i la complicitat d’una companyia lliurada, aconsegueix que el muntatge tingui dinamisme i les coreografies volin contagioses a l’so de la música correctament dirigida per Gaby Goldman. Tot l’elenc d’actors, actrius, ballarins i ballarines demostren el seu gran talent actuant, ballant i cantant a la vegada. però per impressionant, l’escenografia. Aquest no és un petit espectacle, sinó que és una gran producció. En definitiva, un musical totalment recomanable a tots els amants dels musicals, però també a aquells espectadors que vulguin passar una molt bona estona al teatre. No dubteu en anar-hi i gaudir d’aquest gran musical. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2020/01/24/west-side-story/

25/01/2020
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Después de ver la obra solo puedo decir: ESPECTACULAR!
Llega a BCN uno de los musicales más icónicos de todos los tiempos y nos llega con una versión que recupera pro primera vez en nuestro país la versión original de Broadway!
Algunos cambios he notado respecto a la película pero lo he disfrutado muchísimo!
Las voces de los protagonistas espectaculares! La coreografías magistrales! La adaptación de las canciones al castellano o fabulosas! Me ha encantado!
Atención a la gran escenografía! Al gran trabajo de vestuario, de iluminación y con una gran orquesta en directo!
Por poner alguna pega (aunque para mi no ha sido un problema) comentar que la obra contiene varias palabrotas y una escena de violacion demasiado explícita para mí gusto para ser un musical donde había niños en platea…
Por lo demás todo maravilloso!

11/01/2020
miguel

Maravillosa y espectacular esta version del musical con unos cantantes,bailarines y musicos que estan a la altura de las grandes producciones del west end.
Mi proxima parada sera A chorus line y El medico.Espero que sigan respetando la musica en directo y no nos den gato por libre como tantas veces.Con este musical han demostrado que no es tan dificil mantener la musica en directo.Muchas gracias.

04/01/2020
Raquel

Me ha encantado, 100% recomendable. Increíbles interpretaciones y voces. Bailes maravillosos. Ideal para pasar un rato agradable y ameno. Además, hay que reconocer el gran papel de la orquesta en directo.

29/12/2019
Nàyade

Vam anar el 28 de Desembre amb les meves filles de 8 i 12 anys. Haig de dir que no és una obra gens adequada per nens a partir de 7 anys com indiquen, crec que hauria de ser una obra per més de 13. Hi ha molt insult, violència i una violació massa explícita. Per altra banda, la meva crítica com adulta és que, malgrat han volgut ser fidels al guió original, podrien haver fet certa aproximació a una visió menys mascista, cada espectador treurà les seves conclusions però a mi m’ha mancat aquest punt.

29/12/2019
Javier

WEST SIDE STORY I EL TEST DE BECHDEL. Estem davant d’un clàssic i supera folgadament les expectatives. Conec totes les melodies instrumentals i vocals, ja que el CD sonava sovint al meu cotxe fa anys. I la versió de Barcelona és fidel i emocionant, amb algunes variacions respecte a la versió filmada que després he comprovat que eren les originals a la versió teatral del 1957.
Això és, el famosíssim tema “Amèrica” no és un ball de rèpliques i contrarrèpliques entre homes i dones, sinó que aquí només intervenen dones. I amb aquesta diferència, l’obra passa el Test de Bechdel i la pel·lícula no. Aquest test valora la representativitat de les dones en una obra i exigeix que dues d’elles parlin entre si de temes no relacionats amb homes. Touché, en una obra del 1957.
També difereix de la pel·lícula la ubicació de “Cool” i de “Officer Krupke”, amb la sorprenent situació que la segona part, en mig del drama, acumula els dos únics números humorístics. Pur Shakespeare, humor i drama, en una decisió també de 1957.
Aquest Romeo i Julieta segueix captivant-nos pels seus valors clàssics: amor a primera vista, prejudicis, complicitats, morts, la traició justificada d’un dels personatges…
Per cert, vaig anar al teatre en família i amb una nena de 10 anys, que jo considero molt intel·ligent. La funció no està recomanda per menors de 12: es diuen paraulotes (però també es diuen al carrer) i hi ha l’escena de la humiliació, tocaments i intent d’abús d’Anita. Aquesta ens permet, un cop acabada la funció a la cafeteria, que treiem el tema amb la joveneta i parlem de què els abusos són tota forma de faltar el respecte a les dones.
Una funció, doncs, educativa. I passa el test de Bechdel. I de 1957.

24/12/2019

Veure totes

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

‘West Side Story’ manté viva la flama de Romeu i Julieta

El Teatre Tívoli acull aquesta temporada tot un clàssic del teatre musical com és West Side Story. Una producció de SOM, considerada com una de les productores més potents del […]

12 novembre 2019

De Hollywood a Broadway i viceversa: Una font d’inspiració

Que el teatre musical sempre ha buscat font d’inspiració externa és una certesa des dels seus orígens, quan als anys 30 els musicals de Broadway van deixar de ser un […]

9 desembre 2021

A quin actor català ha felicitat Stephen Sondheim?

Sols uns poques persones esdevenen referents indiscutibles d’un sector com ho és Stephen Sondheim al teatre musical. El prolífic compositor i lletrista estatunidenc va complir 90 anys el passat 22 […]

1 juny 2020

Grup Balañá llança el primer abonament per a musicals de Barcelona

Barcelona es prepara per rebre una gran pluja de musicals internacionals de gran èxit. Si la temporada que deixem enrere ha vingut marcada pel succés majúscul de propostes com La Jaula de las Locas o […]

24 juliol 2019