Who killed my father

Sinopsi

“Em vaig fer escriptor perquè estava enfadat”, ha explicat en diverses entrevistes el francès Édouard Louis. I resulta evident en llegir Qui a tué mon père (“Qui ha matat el meu pare”), una obra escrita en forma de carta irada que s’adreça al pare i que combina els universos personal i polític, en aplegar un seguit de records familiars i una furibunda crítica al sistema en el qual vivim.

La biografia de l’escriptor és el material que utilitza en les seves obres. En aquest cas, el punt de partida hauria estat una visita al pare després d’una llarga temporada, durant la qual hauria trobat el seu progenitor absolutament irreconeixible, castigat per l’afició a l’alcohol, llargs anys de treball dur i els efectes d’un accident. Quin paper han tingut les decisions polítiques, com ara les retallades, en la decadència del pare i de tants altres? S’ho planteja l’autor en un text especialment dur i intens que ataca el capitalisme, retrata les desigualtats socials en la França del nostre temps, reviu escenes viscudes en el si d’una família obrera i deixa constància de l’homofòbia que ho amara tot. La intenció de l’autor és mostrar com la història política és també història personal i que les decisions del president d’un país poden ser tan íntimes com la relació que estableixen un pare i un fill.

Del valor del text deixa constància el fet que, en pocs anys, l’han dut a escena directors tan influents com el mateix Ivo van Hove, Thomas Ostermeier o els creadors italians Daria Deflorian i Antonio Tagliarini.

*Espectacle en neerlandès amb sobretitulació en català