D’una bellesa inquietant, el Winterreise és una invitació a la melancolia profunda, els episodis del qual marquen un viatge desesperat d’un home traït. Una immersió en l’univers poètic de Schubert, amb Fontcuberta com a guia de luxe, on el públic és conduït fins a l’abisme d’aquest viatge interior.
Sinopsi
Joan Fontcuberta, el fotògraf, assagista i crític, ha estat convidat pel Liceu a participar en la que representa la seva primera proposta escènica. L’artista, amb uns codis molt inequívocs i personals, es submergirà en aquest Viatge d’hivern de Schubert per reflexionar sobre el pas del temps, la vellesa i la pèrdua de la memòria. Tot evocant el passat i el record, no sabrem si en el fons estem davant d’una il·lusió, una fabulació o allò que va passar.
En el món ple de ferides que planteja el Winterreise, Fontcuberta posarà en diàleg la seva obra amb la música de Schubert. Considerat el testament espiritual del compositor, és un dels cicles de lieder més importants de la història de la música i un autèntic Everest per als seus intèrprets.
A partir de les consideracions al voltant de la solitud, l’autoaïllament i el deteriorament de les facultats personals, posarà veu al viatger errant i els seus traumes, anhels, esperances i pors. Un món interior devastat per l’infortuni, la desgràcia i la fatalitat. Un cor que únicament batega per fugir d’una comunitat que l’oprimeix.
Tenint en compte el seu univers iconogràfic i amb l’amnèsia de les pròpies imatges —que muten més enllà de la voluntat dels seus autors—, cerca el paral·lelisme amb un cronista que, fruit de la vellesa, comença a canviar / oblidar els seus records. La projecció d’un àlbum familiar de records vaporós i efervescent, fa entendre la pèrdua de la memòria com un estat de suspensió atemporal que alhora representa una sensació d’eternitat en què ha desaparegut gradualment tot allò que coneixies, per arribar a un lloc desconegut. És un dels nostres possibles destins.
