Xarnegos - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Sinopsi

Marc González de la Varga dirigeix Xarnegos, un text signat per ell mateix que tracta, en forma de sàtira, el tema de la identitat nacional.

SINOPSI

El Manolo és un taxista jubilat procedent d’Extremadura, i fa 50 anys que viu a l’Hospitalet de Llobregat. La seva filla, la Marisa, està molt preocupada per ell. Últimament ja no és el mateix i actua d’una manera molt estranya. Desesperada per poder trobar una solució, decideix apuntar al seu pare a unes sessions de psicodrama. Segons ella, el seu pare s’està tornant boig perquè diu que ell és català.

Durada:
85 minuts

Idioma:
Català
Castellà

Sinopsi

Marc González de la Varga dirigeix Xarnegos, un text signat per ell mateix que tracta, en forma de sàtira, el tema de la identitat nacional.

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 8

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Exercici a l’argentina

El psicoterapeuta no és l'única concessió argentina d'aquest espectacle de Marc González de la Varga. Segurament sense saber-ho -o potser sí, això ho desconec- ha adoptat una forma de fer teatre que em recorda molt a alguns dels primers experiments de Daulte o a alguns textos de Claudio Tolcachir, Nelson Valente o Denise Despeyroux, entre molts altres. Segurament hauríem de salvar moltes distàncies, però veig que hi ha alguns aspectes comuns a tots ells que m'encaixen perfectament: l'ús del joc com a motor de l'acció dramàtica, la improvisació prèviament assajada al local d'assaig, la barreja de professionalitat i amateurisme, la nuesa de l'espai escènic, la utilització de les teràpies i els psicodrames enmig de les trames argumentals, la família com a eix vertebrador, etc. I tot plegat per parlar d'un fet de casa nostra, en una obra que aparentment vol tractar de la identitat nacional però que acaba parlant de la identitat personal de cadascú. Crec que la idea i la resolució final del text -a banda de la sentida interpretació de Roser Batalla- són el millor d'aquest espectacle, ja que és molt hàbil la manera que té l'autor d'evitar camins tortuosos o partidismes polítics per acabar portant-ho tot al terreny emocional, on tots ens traiem la careta i entenem perfectament el que passa. En aquest sentit, aplaudeixo el missatge que queda de tot plegat, perquè en aquests moments és més necessari del que ens puguem arribar a imaginar.

Respecte al muntatge en si, és evident que s'han corregut riscos. El fet d'utilitzar a espectadors com a personatges de la peça resultat molt interessant, però a moments ralentitza l'acció i posa en evidència un cert nerviosisme per part de tots, tant dels actors reals com dels actors convidats. També cal dir que en una obra d'aquest tipus, la naturalitat en les interpretacions hauria de ser la base de tot... i això no sempre s'aconsegueix. Però, malgrat aquests esculls, cal aplaudir que una companyia de casa nostra s'atreveixi amb aquest tipus d'exercicis. Potser no l'hauran clavat al cent per cent, però tot exercici requereix pràctica, repetició... i sobretot, oportunitats.

16/01/2016
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

L’autèntica pàtria

Xarnegos és un d'aquells espectacles modestos però ben acabats que corren el risc de passar desapercebuts a la cartellera postnadalenca (tan i tan carregada d'estrenes). Xarnegos formula una pregunta complicada: d'on som realment? Quina és la nostra pàtria?

Sobre l'escenari, un ventall de personatges molt humans ens faran partíceps dels seus problemes i inquietuds amb un magnífic to de comèdia que anirà esdevenint més dramàtic a mesura que avança la història.

Xarnegos no només fa passar una bona estona sinó que, a més, planteja preguntes interessants amb tendresa i sense dogmatismes.

Francament recomanable.

Més informació a Somnis de teatre

25/01/2016
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

La convivència de les dues llengües, tractat massa superficialment

Marc González de la Varga, ha volgut reflectir una realitat que vivim molts de nosaltres, els catalans descendents de pares nascuts fora de Catalunya, els que a casa hem conviscut sovint, parlant amb tota naturalitat les dues llengües, el castellà i el català.

Crec que ha estat una molt bona iniciativa portar a escena un tema com aquest i encara més despolititzant-lo com es fa a XARNEGOS, malgrat que m'hauria agradat que el tractament fos amb més profunditat.... i no tan sols buscant la rialla fàcil dels espectadors. Ara bé, si el que realment preteneu és passar una estona divertida, aneu a l'Almeria Teatre.

La versió completa de la nostra valoració, la trobareu en el següent enllaç del blog “Voltar i Voltar”: http://wp.me/p19AHZ-ghh

.

12/02/2016
Josep OS

Ahir a l’Off del Romea vaig estar veient aquesta obra que ja va estar en cartell farà un any a l’Almeria Teatre. Escrita i dirigida per Marc González ens situa a la consulta d’un terapeuta argentí (Albert Eguiazábal) que utilitza com a teràpia el psicodrama i a les que assisteixen una noia que se sent menyspreada per la seva germana (Alicia Puertas), una filla (Roser Batalla) que acompanya al seu pare (Camilo García) extremeny però que se sent català i una senyora que volia anar a un Gym i per error va a parar allà (Alzira Gómez). Realment la manca de coneixements de Ricardo el terapeuta, serveix molt poc per ajudar-los perquè tal com li diu Antònia, la senyora que anava al Gym, tu el que has de fer és escoltar i no ho fas, aquí tenim la primera reflexió. I a partir d’aquí i conforme avança l’obra, en podem treure moltes més, treure’ns la careta i mostrar com som, la manca de comunicació en el cas del pare i la filla, no és un problema d’idioma sinó de falta d’entesa, volem que ens vulguin però no sabem estimar, i així moltes més. Les interpretacions un tant irregulars en general bé, tot i que vull destacar a Roser Batalla que per a mi destaca clarament de la resta. No em va agradar la idea de posar espectadors encara que no parlin, sense haver fet prèviament ni un sol assaig perquè entorpeix i distreu el treball dels actors que han d’estar constantment donant-los instruccions. Si la tornen a reposar per a mi és totalment recomanable.

17/10/2017
Hebert Parodi

D’aquelles obres que el títol o la sinopsi pot despistar i allunyar a espectadors que gaudirien de la proposta. Sí, tracta la identitat nacional, tema delicat i a flor de pell que pot generar rebuig d’entrada entre molts dogmàtics, d’on som, què ho determina… tractat de forma intel·ligent i des del punt de vista personal i íntim, lluny de la política. Però va més enllà. La identitat també des de la vessant familiar i individual, què som, què ens defineix, com afecta al nostre entorn, què ens impedeix canviar? Mitjançant una peculiar i teatral teràpia de grup, 4 “pacients” intenten avançar en els problemes derivats d’aquests temes.
En general, molt bones interpretacions, amb –un cop més- una enorme Roser Batalla.
L’únic que no em va fer el pes és la participació d’espectadors a escena. Com és normal, es noten els nervis i la distància en versemblança de les seves interpretacions amb la dels actors és enorme i et pot fer distanciar per moments de la proposta.
En resum: molt d’humor i també moments tendres i colpidors i, si hom està interessat, pot provocar interessants reflexions. L’obra es mereix més que la vintena d’espectadors que hi érem dijous passat.

05/06/2017
Jordi Rosselló Wüst

Fantàstic! un bon exercici teatral on es toquen moltes tecles: psicodrama, migració, el concepte de xarnego, relacions familiars… en un ambient ben pensat on el públic està a tocar de l’obra. Em va tocar molt! quasi be tots a Catalunya som xarnegos i potser no ho sabem o no ho hem entés. La iluminació un element més que juntament amb el so ajuda a la immersió. Els actors, d’un gran nivell, fan creíble la història. Felicitats!! tots vàrem passar una estona d’allò més divertida i agradable amb aplaudiments finals de llarga durada.

20/02/2016
ignasi tomás lopez-doriga

Us deixo la nostra ressenya
https://culturayalgomas.wordpress.com/2016/01/19/xarnegos-teatro-sobre-la-identidad/

19/01/2016
san

Flojita y simplona,no me convencio.

10/01/2016