“Y ME MORÍ. Cabaret mexicano tragicómico” és un espectacle extremadament lúdic inspirat per la música, els relats i les moltes expressions mexicanes relacionades amb la mort.
Els nostres protagonistes ens relaten, en to de tragicomèdia, tant la mortificació que els va perseguir en vida com la bona vida que els va rebre després de la seva mort.

Sinopsi

Els nostres protagonistes ens relaten, en to de tragicomèdia, tant la mortificació que els va perseguir en vida, com la bona vida que els va rebre després de la seva mort.

Mitjançant els jocs amb l’escenografia i el fregolisme escènic, congreguem en aquest espectacle 2 mons ben diferents: d’una banda la lleugeresa d’un tosc cabaret provincià, amb un dominant d’humor i cançó, i d’altra la transcendent reflexió de 3 morts que acudeixen a la vetllada a explicar la recta final de les seves pobres vides, girant l’espectacle cap a una realitat més delicada, fràgil i poètica.

Un ambient polsegós, barreja de corridos, rancheras, taüts, tequila i cantinas atrotinades, on pensar sobre la fragilitat de l’ésser humà, de les seves habilitats per a la superació i l’eficàcia del bon humor per suportar-ho tot.

Durada:
65 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Els nostres protagonistes ens relaten, en to de tragicomèdia, tant la mortificació que els va perseguir en vida, com la bona vida que els va rebre després de la seva mort.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 3

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una “gamberrada” molt divertida i original

Y ME MORÍ beu de les fonts dels contes populars mexicans i emmarca l'acció en el Mèxic rural dels anys 50. No és només una reflexió sobre la mort sinó que ens parla de la fragilitat de l'esser humà i de la seva capacitat per intentar superar les dificultats, de vegades perseguint fites impossibles.

A partir de textos clàssics d'Horaci, Torres Villarroel, Rubén Darío o Bécquer, la investigació de com realitzar adaptacions dinàmiques d'aquests textos i incardinar-los amb la narrativa popular, ens ofereixen un projecte molt treballat on es barregen diversos elements teatrals i l'alegria i ganes dels tres joves actors.

Una posada en escena d'un gran dinamisme marca tot l'espectacle, amb uns taüts "convertibles", i uns murs que van canviant segons el moment. Els actors que canten, ballen i parlen, que canvien el vestuari, que entren i surten.

Aquest dinamisme i els canvis de mon, de l'humor i la festa del cabaret a la seriositat de les reflexions dels morts, ha provocat en nosaltres, espectadors, algun daltabaix receptiu, ja que l'espectacle comença molt dalt i amb una força brutal, però malauradament a mesura que passa el temps fa una davallada a mitja representació, malgrat que asortosament consegueix remuntar; ens ha agradat el que hem vist i hem rigut força, malgrat que el resultat general ens ha resultat un pèl desigual.

Una "gamberrada" molt divertida i original.

Per veure l'article original sencer, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

07/10/2017
Neus Mònico Fernández

Cabaret mexicano tragicómico para 3 difuntos, una aproximació a la cosmovisió del “més enllà” creat a partir de textos no dramàtics sobre la mort, festes populars, textos clàssics de poetes com Horaci, Becker, Rubén Dario i Tomás Villarroel, contes divertits, relats mexicans, música i cançons. Resumint…”calaveritas literarias”.
“Y me morí” és una creació col·lectiva de Juanjo Cuesta-Dueñas, Francesc Marginet, Abel Reyes i Marc Tarrida; dirigida per Juanjo Cuesta-Dueñas, i interpretada per Francesc Marginet, Abel Reyes i Marc Tarrida. Una festa cabaretera per celebrar la mort en to de tragicomèdia, en la que ens ho vàrem passar d’allò més bé !!!
Mariachis, tequila, nachos i música per apropar-nos a com es viu la mort en la cultura mexicana. Una altra manera d’entendre la mort, fins al punt de convertir-la en un dia festiu. “El culte a la mort és el culte a la vida”. De fet no hi ha cap més país al món que visqui la mort com una festa, com ho fan els mexicans.
Però no tot en aquest espectacle és festa i color, també hi ha una part més seriosa que convida a la reflexió. És una cara més amarga, la dels oblidats, la de la misèria i la supervivència.
“Y me morí” és un cant d’esperança malgrat les dificultats que ens pugui deparar la vida.

07/12/2017
Josep OS

Ahir a La Seca vaig estar veient aquest espectacle que dirigeix Juan Costa-Dueñas. A l’entrar a la sala i abans d’accedir a la localitat, ens esperen els tres protagonistes transvestits de dona amb vestits mexicans i ens conviden a Tekila i nachos, mentre ells de forma esbojarrada canten ranxeres i corridos. Un cop acomodats comença l’espectacle que consta de dues parts molt diferenciades una, la part festiva d’un cabaret provincià carregat d’humor, cançons i paròdies, i un altre la part de text podríem dir, on es reflexiona com es van acomiadar d’aquesta vida i com els va rebre la mort. Magnífica la interpretació de Francesc Marginet, Abel Reyes i Marc Tarrida en clau dona, amb un acurat vestuari, i una escengrafía mutant que ells mateixos van canviant. Fresca i dinàmica va fer que passés una molt bona estona. Totalment recomanable.

03/11/2017

Deixa la teva opinió