Yo maté a mi hija

La història d'Aurora Rodríguez Carballeira i la seva filla Hildegart és una de les més curioses i macabres de la crònica negra d'Espanya. I no pas per la quantitat de morts o de sang i fetge, sinó per la manipulació amb que la mare va voler convertir a la seva filla en un ésser perfecte. Estem davant d'una història en la que es barregen la raó i la bogeria fins a fondre's en una sola i única salvatjada... Una història que ja va viure una adaptació en forma de novel·la (Aurora de sangre) i una altra en forma de pel·lícula (Mi hija Hildegart), i que ara arriba al teatre de la mà d'una especialista en el període de la Segona República, Carmen Domingo.

El muntatge de Pep Molina prescindeix de qualsevol ornament i es centra en el text i en el treball actoral, brindant-nos una estona de teatre-document molt ben treballada. Tot i ser un equip -tant tècnic com artístic- provinent del teatre musical, podem assegurar que aquí aconsegueixen un gran nivell en el terreny del drama més brutal i corprenedor. Cal dir també que una gran part del mèrit és haver trobat en Teresa Vallicrosa l'actriu ideal per interpretar un personatge complex, atractiu i alhora terrible. Resumint, una bona manera d'acostar-se a un tipus de teatre que no veiem sovint, i menys encara amb aquesta qualitat interpretativa que sorprendrà a més d'un.

Acabo de sortir ara mateix del teatre, i el primer que em penso és “he vist una obra inspirada en una novel·la o en un fet real?” i em sembla que no he estat l’únic, era un comentari s’ha dit només finalitzar la funció.

Una obra que et fa entrar en la por dels extremistes, en la pèrdua de llibertat i en la bogeria d’una mare fins a la última conseqüència. Basada en uns fets reals de començament del segle passat.

Dels actors s’ha de dir que estan correctes, tret de Teresa Vallicrosa que aconsegueix transmetre la bogeria necessària d’aquesta mare assassina. Fins i tot he tingut moments que m’han recordat a...(seguir llegint)

 

Un nou èxit a la Sala Muntaner !!!

“Yo maté a mi hija” es  una obra basada en un un fet real , escrita per Carmen Domingo (escriptora destacada en assaig històric, especialitzada des de la II República  fins  la postguerra) i dirigida per en Pep Molina.

L’Aurora des que era petita i el seu pare li va regalar una nina, va voler tenir una joguina que fos de carn i ossos . Va començar fent-se càrrec i educant al fill de la seva germana soltera, en Pepito, aconseguint fer d’ell un nen prodigi (amb tan sols 3 anys  tocava el piano d’una manera increïble); però li serà arrebatat per poder seguir els seus estudis per Europa; és llavors quan   decideix engendrar ella mateixa un fill, pensa que d’aquesta manera, ningú li podrà prendre. Aurora va triar un pare biològic per un sol fi, engendrar una criatura amb la idea de  convertir-la en el primer exemplar de la  raça humana, una millora per aconseguir la prosperitat del país i la d’un mon millor. L’eugenesia.

Hildegart Rodríguez va ser una noia prodigi. Als tres anys ja escrivia i als vuit parlava sis idiomes. Als disset va acabar els estudis de dret i als divuit quan va ser assassinada, estava estudiant medicina. Va ser membre molt activa del PSOE i després del Partit Federal. Va morir mentre dormia quan la seva mare li va disparar quatre tres i la va matar. Va considerar que Hildegart havia sigut un “experiment fallit” i com era el seu projecte va decidir destruir-lo. “Jo l’he creat, jo la destrueixo”.  L’Aurora va declarar que no estava boja, que va matar a la seva filla conscientment del que estava fent.

Un fet real.Un text que t’atrapa des del principi fins al final. Molt bones interpretacions, especialment la de la Teresa Vallicrosa, que ha estat magnífica en el seu paper de l’Aurora, interpretant a la perfecció el paper d’una dona inteligent, culta, freda, calculadora, paranoica i superba, que amb  la seva mirada, l’expressió del seu rostre i  les seves mans ens han transmès moltíssim. La posada en escena és senzilla però efectiva amb una bona il·luminació de Mario Gas i de fons la música de José Rodríguez Carballeira, conegut com Pepito Arriola, el  nebot prodigi de l’Aurora.

Una obra totalment imprescindible!!!