Anna Moliner i Joan Negrié són la parella protagonista d’una comèdia de Joan Yago (La Calòrica) on el diàleg còmic i la música lleugera construeixen una reflexió desacomplexada sobre el sentit real de l’art en el món en el que vivim, la satisfacció i la felicitat en les relacions de parella i, en general, sobre tot allò que ens trobem el dia que deixem de ser joves.

Sinopsi

I si ara, simplement, ho deixéssim estar? Hem travessat el país en cotxe innumerables vegades, hem actuat en locals ruïnosos, hem mantingut llargues i pesades converses amb empresaris indesitjables i ens hem deixat la pell en cada concert; hem renunciat a amics, a aficions i a estones d’oci, hem regalat les nostres vacances, les nostres hores de son, hem deixat de viatjar; ho hem donat literalment tot per aconseguir el nostre somni. Però avui tenim 40 anys i a poc a poc comencem a adonar-nos que la vida que havíem somiat no té res a veure amb aquesta. Llavors, per què no ho deixem aquí? Simplement. Per què no ens acomiadem amb un últim gran concert i ho deixem aquí?

La Rosó i en Santi porten 15 anys vivint junts.

La seva història d’amor va començar juntament amb un trepidant projecte musical que els havia de portar, un dia o altre, al capdamunt de l’escena catalana. Els anys han passat i aquest dia no ha arribat. Avui, mentre esperen que les portes s’obrin i el local s’ompli de gent per recuperar part dels diners que han perdut en la seva última gira, no tindran més remei que preguntar-se cap a on va el seu projecte musical, cap a on va la seva història d’amor i quina de les dues coses està destruint a l’altre.

Amb referents al cap com Ay! Carmela de José Sanchís Sinisterra, El viaje a ninguna parte de Fernando Fernán Gómez o Minetti de Thomas Bernhard, volem que You Say Tomato sigui una comèdia intensa i profundament humana on el diàleg i la música construeixin una reflexió desacomplexada sobre el sentit i el valor real de l’art en el món i en l’època que vivim, sobre la supervivència dels artistes, la satisfacció i la fidelitat en les relacions de parella i, en general, sobre tot allò que ens trobem el dia que deixem de ser joves, deixem de tenir tota la vida per endavant i ens adonem que, si no fem alguna cosa per evitar-ho, la nostra vida serà així fins als darrers dies. És això el que volíem?

Durada:
70 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

La Rosó i en Santi porten 15 anys vivint junts.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 20

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Markos Goikolea
Teatre Barcelona

Comèdia romàntica entre bastidors

Diuen que les vides imaginades sempre són millors que la viscuda, i aquesta obra ho corrobora. El text de Joan Yago, dramaturg de La Calòrica, posa sobre l'escenari temes com la precarietat laboral i emocional, les expectatives vitals frustrades o la inèrcia de la vida adulta, i ho fa amb el to de comèdia al qual ens té acostumats. El gran assoliment està precisament en la capacitat de parlar d'aquestes tragèdies humanes des de la comèdia, donant com a resultat un text tan còmic com esquinçador.

A l'escenari, Anna Moliner i Joan Negrié interpreten una parella sentimental i laboral. L'obra arrenca quan estan preparant-se per oferir un número musical de duets amorosos històrics en les festes majors d'un poble. Els personatges estan dissenyats per a crear comèdia a través del contrast: ell és un pessimista mentre que ella és una optimista que tira endavant amb tot, o així comencen.

A través d'un text magistralment filat, aniran obrint diversos conflictes fins a arribar al cor del problema, com si d'una matriuska es tractés. El drama arriba quan per fi se sinceren i s'atreveixen a parlar de la seva relació. Recursos com l'entrevista en televisió o el tècnic de so en off alleugen i donen més aire a la comèdia.

Finalment, en número musical tanca el missatge d'aquesta proposta que ens recorda la capacitat balsàmica de la música. Igual que els personatges treballen perquè el públic s'oblidi dels seus problemes, el mateix els succeeix a ells. Perquè a l'espectacle és on vivim totes les vides que podíem haver viscut, i no hi ha res més guaridor que això. En definitiva, una petita gran joia tan divertida com dolorosa, imprescindible per als amants de la comèdia i del teatre en general.

13/02/2023 - Teatre Condal
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Desastre intel·ligent i engrescador

Dir el que no es vol dir per no parlar del què realment s’ha de parlar, interpretar una cosa i que, en realitat, potser vulgui dir una altra. Les relacions i dir les paraules que toquen és complicat, especialment quan estàs enmig d’un escenari a punt per actuar.

Rosó (Anna Moliner) i Santi (Joan Negrié) estan casats i, a més, treballen junts. Son un parella artística i amorosa. Encara que no saben ben bé com va acabar de passar tot plegat. Tenen clar l’inici, el casament del germà de la Rosó, però la resta sembla que ho ha portat la inèrcia. Estan a pocs minuts de començar la seva actuació de duets romàntics musicals en un teatre d’una població que celebra la seva festa major, quan un petit comentari desencadenarà una conversa que havia quedat latent a l’espera.

Intel·ligent, ràpida, àgil i engrescadora, aquesta obra té en el seu text una base increïble que es posa al servei d’unes interpretacions meravelloses de Moliner i Negrié. La química entre els dos i la fluïdesa amb qual els seus personatges parlen com si realment fes quinze anys que estan casats deixa amb la boca oberta. Negrié sap preparar al personatge per a l’explosió que ha d’arribar i Moliner acudeix a la crida provocant un terrabastall a l’escenari que desencadena un torrent de riures al pati de butaques.

Les interpretacions i el text s’ajusten com el guant a una mà, perfectament encaixats per donar a l’espectadora una hora de diversió i meravella dalt de l’escenari. L’escenografia evoca al desordre que hi ha a la vida d’aquests dos personatges i, a mesura que van posant les cartes sobre la taula, es va endreçant l’escenari fins que queda tot immaculat i perfecte per acollir l’actuació musical. És llavors quan el deliri arriba al seu màxim esplendor i el públic no pot deixar d’aplaudir.

I en el moment que les llums s’apaguen el desig és que la parella continuï la seva conversa, plena d’embolics i coses no dites, perquè son un desastre, però qualsevol se’ls emportaria a casa.

08/02/2023 - Teatre Condal
Andreu Rami
Teatre Barcelona

La vida que hauriem pogut tenir

Repeteixo You say tomato després d'uns anys, en una mena d'examen de revàlida personal, per comprovar si el boníssim record que m'havia deixat la comèdia dramàtica signada per Joan Yago (La calòrica) continua fent-me vibrar com va fer ara fa uns anys. Han canviat moltes coses des de llavors. Per començar, les dues sales on es va representar, la Muntaner i el Capitol, han desaparegut. Bastant poètic si fem cap a què aquesta joia escènica interpretada per Joan Negrié i Anna Moliner va, precisament, d'assumir i encarar amb valentia els canvis i les pèrdues.

Dos artistes, en Santi i la Rosó, preparen un despropòsit de recital de cançons d'amor de tots els temps en una sala de teatre tronada en algun punt de Catalunya que celebra la seva festa major. Son parella i treballen junts. Atrafegats amb les escombres, el vestuari i el maquillatge, els mou la inèrcia del bolo: la pressa del compte enrera per haver de sortir davant d'un públic, que preveuen paupèrrim. Però una cosa ho fa esclatar tot pels aires: el comentari sobre un petit accident que han tingut amb el cotxe, en topar amb un pivot del carrer, desfermarà la tempesta entre la parella d'artistes, que aniran buidant el pap de totes aquelles coses que no s'han dit al llarg dels anys.

You say tomato és honesta, dolorosament divertida i molt emocionant. El patetisme de la situació en què es troben els protagonistes és profundament feridor, especialment per la cruesa amb que s'aborda un debat sentimental que sovint, per falta de valentia o de recursos emocionals, queda soterrat per la rutina: estem vivint la vida que volem viure? Estimem realment a qui tenim al costat? Entre moments absolutament hilarants, el text et va clavant mastegots amb la mà oberta, així que no hi vagis si no estàs massa bé amb la parella. O aneu-hi junts: a l'igual us ajuda a desbloquejar aquella conversa que teniu pendent des de fa temps. Revisar-se és sempre interessant.

Joan Negrié i Anna Moliner fan una feina estupenda: tenen una complicitat increïble, i t'arrosseguen dins del drama personal del Santi i la Rosó entre hihís i hahàs, fins que et fan saltar la llagrimeta. A més de cantar de meravella en un número final amb una sel·lecció de cançons antològica.

Una petita joia immmmmmprescindible!

01/02/2023 - Teatre Condal
Carme Canet
Teatre Barcelona

El dolor i l’humor de les paraules: You say tomato

Les paraules, sovint, no les trobem. A “You say tomato” les paraules fereixen, fan riure, remouen i quan es silencien ressonen molt lluny.

La tragèdia (amb molt d’humor) d’una professió acaba sent la tragèdia (amb molt d’humor) de tots i cada un de nosaltres. Entendre’ns és molt complicat.

Anna Moliner i Joan Negrié s’entenen a la perfecció com a actors. A l’obra estan divertits, mesurats i esbojarrats quan cal, i tendres o agressius.

Al text intel·ligent i mordaç de Joan Yago, l’acompanyen dos actors/cantants immillorables. Anna Moliner actua i canta amb la frescor i la naturalitat de les grans actrius. Joan Negrié, amb llàgrimes als ulls, representa l’actor/amant enfonsant, en crisi, que de ben segur us farà reflectir petits o grans conflictes quotidians, que ens aclaparen i que vistos a l’escenari ens pot ajudar a relativitzar.

You say tomato és un divertiment seriós, que val molt la pena que no us perdeu.

Si voleu llegir la crítica ampliada, em trobeu a Companyia de teatre i cultures

07/01/2017
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

L’èxit que ningú s’ha de perdre

Amb les recomanacions que s’han vist, no podiem faltar a la cita. I en cap cas ens ha defraudat, tot el contrari. El text de Joan Yago ens explica la història d’uns músics que van de bolos per un poble en Festa Major i tot el que els passa durant els minuts previs d’un bolo.

Però s’ha de dir que aquesta història que podria donar molt de suc no acaba aquí. Com una ceba anem treient capes i més capes. D’una història de dos músics passem a la història d’una d’una parella, d’una comèdia anem a un melodrama, i axí en cada una de les capes que anem saltant d’un extrem a l’altre sense adonarnos. A més ....

26/10/2015
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Indispensable pels amants del bon teatre

L’Anna Moliner i en Joan Negrié són la parella protagonista d’aquesta comèdia que Joan Yago, un jove dramaturg, guardonat amb el premi Quim Masó, que ha escrit expressament per a ells. Estem davant d’una obra divertida i dramàtica al mateix temps, que tracta sobre el món de la parella, l’amor i les esperances perdudes quan deixem de ser joves.

És d’aquelles obres que et fan riure i a l’hora reflexionar sobre els somnis del passat, quan la joventut comença a desaparèixer i comencem a replantejar-nos el que ha estat la nostra vida, els obstacles hem hagut de superar i si realment ha valgut la pena. Aquesta és la història d’en Santi i la Rosó ,una parella tan sentimental com professional. Ho han donat tot per aconseguir el seu somni, però s’han adonat que la vida que havien somiat no té res a veure amb la que tenen. És el moment de valorar a la persona que tenim al nostre costat per qui és, no pel que ens aporta. Frustracions, somnis incomplerts, diferències irreconciliables i retrets. Qui va dir que el món de la parella era fàcil?

Com a espai escènic un teatre de poble en temps de festa major. Una parella d’artistes en plena crisis dels quaranta. Secrets i retrets rere el teló i el somriure davant del públic. Teatre dins del teatre.

Molt bona direcció de Joan Mª Segura d’un text fantàstic. No cal dir que la interpretació de tots dos actors és extraordinària, mesurada, subtil i d’alta qualitat. Es pot notar la bona connexió que hi ha entre tots dos actors, fent del tot creïble els seus personatges.

El número final és espectacular, un aire fresc i necessari per poder-nos despendre de tota la tensió acumulada en els darrers minuts. Que l’Anna Moliner cantava bé ja ho sabíem, la gran sorpresa ha estat en Joan Negrié. Tots dos formen un bon equip. Felicitats !!!

“You say tomato”.“Jo dic tomaca i tu dius tomàquet. I si ho engeguem tot a rodar? Però si ho engeguem tot a rodar, ens hauríem de separar i això em partiria el cor”.

Obra absolutament indispensable per els amants del bon teatre.

23/10/2015
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Magnífica comèdia amb tocs dramàtics

Perquè l'obra de Yago ens parla d'una parella escrita en clau de comèdia, però desenganyem-nos, amb deu anys de matrimoni a l'esquena no tot són flors i violes. Han hagut de renunciar a moltes coses, somnis inclosos; ella volia ser Joan Baez i ell... per arrodonir ingressos canta corridos a la porta d'un super anunciant salsa per a nachos. Avui el Santi està especialment bord i al final surt tot, i tot vol dir les desil·lusions.Obra molt ben escrita per Joan Yago, hàbilment dirigida per Joan Maria Segura i interpretada per la parella Anna Moliner i Joan Negrié, tots dos en estat de gràcia. Felicitacions!

05/10/2015
Betty Enguix Silvestre
Teatre Barcelona

La part amarga de la dolçor

Dolça i amarga. Divertida i dramàtica. Veritats del món de l'espectacle, dels projectes vitals, dels desitjos i de la parella posades a sobre la taula. Molt interessant la manera en que es planteja tot perquè permet doble vivència: pots quedar-te amb la part d'humor i passar una bona estona però també pots entrar en la crua realitat que estan plantejant i es llegeix entre línies. Aleshores una mateixa escena i un mateix diàleg pot fer-te riure o remoure't realment fins causar una miqueta d'angoixa. Som qui voliem ser fa 10 anys? Ens agrada la nostra feina? Sortim de la nostra zona de confort? Ens aporta felicitat la seguretat de la zona de confort?
Recomanable tant si vols passar una bona estona com per si vols deixar-te tocar i reflexionar.

27/02/2017
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Dolorosament divertida

Qualsevol que, alguna vegada, hagi pujat a un escenari i hagi gaudit de l’experiència, estarà d’acord que el sentiment de felicitat que produeix és inigualable. Aquesta eufòria addictiva gairebé només es podria comparar amb l’adrenalina del començament d’una relació amorosa. You say tomato juga, en certa manera, amb aquest paral·lelisme per parlar de la crisi de parella, la generacional i l’artística en una comèdia dolorosa, amb mala llet i molt honesta. Els dubtes, la insatisfacció, la frustració o la negació són algunes de les emocions plasmades pel dramaturg Joan Yago en aquesta obra incisiva que sap plasmar, en certa manera, les decepcions que ens pot portar la vida i les dificultats per afrontar els sentiments i la realitat tal com és. Divertida i realista però també, en la seva mesura, pessimista, resulta un excel·lent exercici de catarsi col·lectiva per a qualsevol espectador que hagi tingut aspiracions artístiques o que trobi a faltar l’espurna en algun dels seus projectes vitals o amorosos. Els dos actors protagonistes, Anna Moliner i Joan Negrié, tenen molta química, molt de carisma i equilibren perfectament humor i drama, patetisme i dignitat. També l’acurada direcció de Joan Maria Segura Bernadas és important per trobar el to adequat i fer que l’engranatge contrarellotge funcioni sense descompensacions o daltabaixos. En definitiva, un muntatge gairebé rodó que arriba lluny amb una idea senzilla i que, en fragments concrets com el de la pissarra, resulta brillant.

24/11/2016
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Encantadora per definició

Pel que estem veient els temes favorits d'aquesta temporada estan sent les relacions de parella i "el teatre dins del teatre". You say tomato reuneix els dos temes i construeix una comèdia romàntica amb petits tocs dramàtics i de reflexió. Joan Yago ha aconseguit, precisament, que ens creiem a aquesta parella de cantants que recorren les festes majors de Catalunya amb insatisfacció i amb la desesperança de que mai sortiran d'allà on són. La situació personal es barreja amb la professional, i per l'escenari desfilen una rastellera de retrets i somnis incomplets que acabaran amb el número musical que la parella ha vingut a representar. "The show must go on", sense cap mena de dubte.

L'espectacle resulta a estones encantador i desprèn la màgia del teatre vist des de dins. El text està ben escrit i la direcció és àgil, però la química entre Joan Negrié i Anna Moliner aguanta el show de principi a fi. Riem amb ells i ens entristim amb ells, sobretot en els dos monòlegs on cadascú argumenta com han estat els més de deu anys de vida en comú. Una petita joia que, en la seva senzillesa, acaba essent més que efectiva.

15/10/2015
Marisa Soler

La vi hace 4 años y me fascinó y hoy por casualidad la he vuelto a ver anunciada, la voy a volver a ver, aunque la ponen solo los lunes , y sinceramente es una obra que se merece otro horario y dias más favorables.

28/11/2022
Sara Martín Alegre

No us perdeu de cap manera aquesta obra deliciosa, tant ben escrita i intepretada. Un plaer de cap a peus.

05/01/2017
Gisela

Fantástica interpretación. No os la perdáis. Es tan original el comienzo como el final. Actuación de premio

25/12/2016
Maria Carmen AC

He tingut la sort d’assistir a la funció número 100 de YOU SAY TOMATO, m’ha encantat, el text rodó i els actors genials, hem sortit feliços del Club Capitol, no us la perdeu!!! Gràcies a l’equip per l’espectacle i per les sorpreses finals

15/12/2016
Marisa Soler

De las mejores obras que he visto este año, me gustó todo, la historia , el montaje , la música y lo mejor los actores, lo dan todo en el escenario, brillante intreptetación por parte de los dos, me divertí mucho y el número final , y sin desvelar nada es sublime .
Se merecen un teatro lleno

09/12/2016
josep forés

Un espectacle d’emocions, ens farà riure i ens farà entristir, molt bona feina!!

06/12/2016
Rosa LEVY CALDERE

TOT M’HA SEMBLAT IMMILLORABLE. EL TEMA, EL SEU DESENVOLUPAMENT, ADEQUADA PER TOTES LES EDATS. ES FRESCA, ES DIVERTIDA… PERÒ TAMBÉ CONVIDA A LA REFLEXIÓ… PEL QUE FA A LES INTERPRETACIONS… EXTRAORDINÀRIES!!!!!!!!!!!!!. TOTALMENT RECOMANABLE.
Rosa Levy

25/11/2016
david LM

Es tremendamente agradable asistir a una obra de teatro que, tratando un tema tan manido como las relaciones de pareja o simplemente el día a día de la vida de algunos artistas, poco a poco se va transformando en algo diferente que te hace pensar en aspectos más importantes de nuestra vida como la obtención del éxito, la búsqueda de la felicidad, la inercia emocional, el conformismo, las crisis existenciales, la renuncia a los sueños,… Todo de una forma sutil, de menos a más y con unos personajes a un nivel muy alto.
De los dos protagonistas me quedo con el personaje femenino, para mí un gran descubrimiento, ya que no la conocía y me sorprendió. Una obra de teatro sencilla en su planteamiento pero que se adentra en “terrenos profundos”.
Muy recomendable.

18/11/2016
Josep OS

En tenia ganes perquè quan fa un any la van fer a Barcelona no la vaig poder veure i avui al Cecuca he pogut gaudir i molt d’aquesta obra escrita per Joan Yago. Com que no sé en quin gènere enquadrar-la diré que és una muntanya russa d’emocions on hi cap tot, moments divertits, altres que et recorden un musical i altres que et porten a la reflexió. Reflexió sobre la crisi de la parella així com la frustració de deu durs anys de poble en poble sense aconseguir la fita que s’havien marcat. Una excel·lent posada en escena on els dos act@rs sense sortir de l’escenari fan tots els canvis de caracterització. Immillorable la interpretació d’Anna Moliner i Joan Negrié que aconsegueixen transmetre a l’espectador una compenetració i química entre els dos, indescriptible. El nùmero musical final espectacular, amb una perfecta interpretació de cant i ball i que ajuda a rebaixar la tensió viscuda i sortir al carrer amb un somriure. Si no l’heu vist no us la perdeu, és una petita joia. Des del 16 d’aquest mes i fins al 4 de desembre la podeu veure al Club Capitol. Val la pena!!!!!.

06/11/2016
Hebert Parodi

A “You say tomato”, assistim a la preparació d’un bolo, no gaire motivant, d’una parella d’artistes que aspiraven a molt més que a acabar interpretant duets romàntics a les festes majors. I com això afecta a la seva vida de parella, i al revès. Un text magníficament escrit pel Joan Yago (tant poc com em criden les seves obres a La Calòrica i aquest m’`ha encantat), molt trampós en un intel·ligent sentit (acaba en un registre còmic, alegre, tal com comença, diferent del to més agredolç de les reflexions de la parella) que et fa sortir somrient…si bé amb el temps vas reflexionant sobre el tema realment tractat (hi ha un moment on hem de deixar de perseguir els nostres somnis i acceptar vides més segures? és això la maduresa? les crisis dels 30, 40…). Vaja, el que els americans diuen un “dramedy” molt ben construit.
Suberbes interpretacions tant del Joan Negré que passa de malencarat a un punt desvalgut, com de l’Anna Moliner, increïble, que m’ha recordat la millor Helen Hunt o l’Àngels Gonyalons de fa 20 anys; de fet, la parella, els seus diàlegs, ha despertat en mi records de la sèrie “Boig per tu” o del musical “Estan tocant la nostra cançó”, com si aquest “You say tomato” fos una continuació deu anys després. De fet, l’espectacle que interpreta pels pobles la parella protagonista es diu “La nostra cançó” i dels que ens regalen un fragment encantador (spin off, si us plau: feu un dia un post funció amb aquest espectacle fictici!).
Si pogués, preguntaria a l’autor pel nom d’ella, la Rosó: ve de la cançó tradicional o, paranoies meves, de la frase de Rosseau de que som lliures però vivim rodejat de cadenes?

25/10/2015